La setmana dels Premis Rahola és una iniciativa extraordinària que té lloc a Girona cada anys, organitzada pel Col·legi de Periodistes de Catalunya i la Diputació.
Una de les coses que acostumen a fer és converses amb diversos periodistes i aquesta vegada m’ha tocat a mi, entre més. Amb Marta Masó.
He vingut a París, sobretot, a conèixer Christophe Guilluy. El vaig descobrir fa quatre o cinc anys i he llegit un grapat de llibres seus amb molt interés. Crec que aquest geògraf francès és una de les persones que més clarament veu les arrels de la gran crisi que estem vivint a Europa. Té un discurs propi, contundent i aclaridor, que ha estat magnífic d’escoltar de viva veu.
M’ha citat a Le Sarah Bernhardt, un cafè típic de la plaça de Châtelet i allà hem mantingut una llarga conversa de la qual ha eixit, finalment, aquesta entrevista per a VilaWeb: Christophe Guilluy: “L’esquerra proposa una societat egoista i això és fantàstic per al neoliberalisme”
Aprofite una visita ràpida a París per visitar un parell d’exposicions, la de Rothko que ofereix la fundació Louis Vuitton i una sobre el perfum en el món àrab que fan al sempre interessant Institut del Món Àrab.
Les dues exposicions són molt bones, però impossibles de visitar per la gent que s’hi reuneix. Em diu la Françoise que fa molt de temps que París té un problema de sobrepoblació als museus. Dit així d’entrada resulta fins i tot bonic i encoratjador, però la realitat és que fa inservibles els esforços dels museus. Amb Rothko, per exemple, cal una mica de perspectiva per a admirar el quadre i és impossible quan en la sala hi ha dotzenes de persones amuntegades.
Menció a banda el maltracte de la Fundació Louis Vuitton. Quan arribes, deu minuts abans de l’hora que marquen les entrades que has comprat per internet, et trobes amb una cua llarguíssima fora de l’edifici, amb vent i fred, que tardaràs mitja hora ben bona a superar. Això no són maneres.
Aquest dissabte Francesc Ribera Titot ha presentat a l’Ateneu de Bétera la seua novel·la “El silenci que heu de témer”. La cita era a les 7.30 i Francesc va arribar a eixa hora a la plaça del mercar conduïnt el seu propi cotxe. Em va sorprendre perquè sabia que aquell dia feia tres presentacions, la primera a Alcoi, la segona a Burjassot i la tercera a Bétera. I no sé perquè però pensava que algú l’ajudaria ni que fora conduïnt el cotxe. Però no. S’ho fa tot sol i jo vaig quedar meravellat quan vaig adonar-me de la ruta que estava fent aquell cap de setmana: dijous estava a Castelló, divendres a La Xara, dissabte a Alcoi, Burjassot i Bétera i diumenge torna cap avall a Sella i Ondara!
Alguna vegada ell i jo havíem comentat com ens agrada anar pels pobles xerrant amb la gent, però jo no recorde haver fet mai dos actes en un sol dia i ell en fa tres. No cada dia, és clar. Però pel que em va explicar tampoc no excepcionalment. Dos actes els ha vingut fent com qui diu cada dissabte: Bescanó i Olot, les Borges Blanques i Prades, Arbúcies i Manlleu… I el que li queda. Dissabte 16 de març en tornarà a fer tres, a L’Alforja, les Borges del Camp i Tàrrega. Maremeua, quina capacitat…