Per un front republicà a les municipals de l’any 19.
El moment que viu la política catalana és d’extrema complexitat: la manca de crida institucional en la defensa de la República proclamada al Parlament, la repressió en totes les seves formes, les posteriors eleccions del 21D i el desgavell en la confecció del govern i la posterior acceptació de la legalitat monàrquica, han erosionat no només les relacions i confiances entre partits, sinó que han erosionat també la confiança i paciència de bona part de la ciutadania.
En aquest context, les eleccions municipals de l’any 19 seran necessàriament, un punt d’inflexió politicosocial que pot determinar de manera inequívoca el futur de la República.
Aquesta excepcionalitat, que dibuixa l’horitzó del maig del 19 amb l’objectiu indefugible de fer del municipalisme un cavall de batalla republicà fonamental, té com a conseqüència directa el debat sobre quin paper han de tenir els partits i en quina forma s’han de presentar.
En aquest sentit doncs, caldria debatre col·lectivament sobre quina estratègia s’ha de seguir, sense deixar el protagonisme únic als partits polítics, que com a corporacions que són, defensaran sempre els seus interessos. Aquests dies veiem iniciatives trencadores que desborden els límits dels partits, per exemple, la proposta del Jordi Graupera per l’Ajuntament de Barcelona.
Així doncs, amb l’objectiu d’aportar elements de reflexió al debat sobre la consecució d’un Front Republicà a tots i cadascun dels municipis del principat, voldria fer algunes consideracions:
Un Front Republicà que governi a tots els municipis del país:
Aviat veurem com neix el Consell de la República. Aquest Consell, que formarà part de l’estratègia d’institucionalitats paral·leles, requerirà del màxim reconeixement. Així doncs, quina legitimitat més àmplia podria existir, que tots els municipis del Principat, a través de candidatures unitàries, fronts republicans, reconeguessin a l’uníson la legitimitat del Consell?
Un missatge a la ciutadania:
La ciutadania s’ha empoderat. Malgrat els intents constants de desmobilització fets pel mateix govern de la Generalitat després de l’1 d’octubre, la ciutadania d’aquest país ja no és la mateixa. Està més mobilitzada que mai i reclama també, més que mai, unitat. Una candidatura republicana única, seria una bona resposta a aquesta demanda.
El municipalisme com a exemple de resistència i construcció nacional:
No siguem il·lusos. La legislatura vinent no anirà d’asfaltar un carrer o un altre. Anirà de construcció d’espais republicans des de la institució. Anirà de confrontació amb la legalitat monàrquica. Anirà d’empoderament. Només un Front Republicà que deixi les picabaralles de partits o personals al marge, serà capaç de resistir l’embat de l’estat espanyol.
Potser és l’hora que des de la societat civil es posi, sense por, aquest tema sobre la taula, obrint espais de discussió i debat, considerant totes les opcions per a desbordar els encotillaments de les estructures partitocràtiques. Potser és l’hora que busquem solucions imaginatives per fer un front comú, que estigui co-liderat per tothom i on ningú hi sigui imprescindible.