A més mar, més vela

de Pere Tomic

Sobre eixamplar la base

“Posar la reductora al motor i fer un “qui dia passa, any empeny”, ens aboca a la desmobilització popular i per tant, a perdre un tren que hem d’agafar”

Com tothom, no entenc on som ni acabo de veure clar com haurem de desfer l’embolic que entre tots ens hem posat.
Vam passar d’una situació clara i diàfana post 21D, on era clar que l’objectiu de tots els partits era el restabliment del govern legítim, a una situació d’acceptació de la legalitat espanyola, acceptació de l’adulterament dels resultats electorals i l’acceptació de vetos als candidats més votats.
Aquesta situació es converteix encara més inversemblant quan entre el republicanisme s’escampa la teoria de parar màquines amb l’argument de que cal “eixamplar la base”. M’agradaria fer algunes reflexions.

Alguns dirigents polítics, que no les bases, aposten ara per posar la reductora, amb l’argument que no som prous i fer un “qui dia passa dia empeny”.
El posicionament, basat en la voluntat d’eixamplar la base, des del meu punt de vista, parteix d’un error garrafal, que ens pot fet tornar a anys enrere i pot deixar el debat sobre l’assoliment de la República, per d’aquí a 3 generacions.

Per veure aquest perill només cal analitzar què va passar durant els conflictes històrics que van comportar avanços de drets civils i comunitaris:

– Quan Rosa Parks, als Estats Units dels 50, va adoptar actituds de desobediència per lluitar contra les lleis supremacistes, no hi havia una majoria social a favor dels drets dels afroamericans, va ser a partir de la lluita i de la desobediència que es va “eixamplar” la base fins a aconseguir els canvis legislatius que van equiparar els drets de totes les comunitats.

– Quan Gandhi va iniciar la Marxa de la Sal, a l’índia dels 30-40, no hi havia una majoria social a l’Índia que lluités pels drets dels indis i per la independència de l’Índia, però va ser a partir de posicionaments no violents i de desobediència, que la base es va eixamplar, i va tenir com a conseqüència que el Regne Unit acceptés la independència del país.

Aquests són només dos exemples, dels més coneguts, dels centenar que trobaríem. La dialèctica de la història ens demostra, que és només a partir de la lluita pacient però decidida i sense passos enrere, que els drets civils i nacionals avancen.

A casa nostra, la base es va eixamplar el dia 1 d’octubre, quan vam demostrar que anàvem en serio i que estàvem disposats a tot per garantir els drets civils dels ciutadans del Principat. Hem eixamplat la base quan hem sigut capaços de plantejar un conflicte obert amb l’Estat Espanyol.

No entendre això, posar la reductora al motor, i fer un “qui dia passa, any empeny”, ens aboca a la desmobilització popular i per tant, a perdre un tren que moltes generacions hauran de tornar a esperar.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per peretomic | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent