TRÈMOLO
Celebrarem molts d’anys les estacions dels amors llargs… He caminat per pletes i comellars, clapers i recessos, tenasses i replecs. Tot foravila em cantava. El cel era una fireria de núvols que em feien pensar en el poema de Baudelaire “Les merveilleux nuages”: mots nutricis. Deien que plouria i el sol teb jugava amb els