L’altre dia van visitar l’oficina on treballo els meus representants sindicals. Com que l’empresa i els sindicats estan acabant de negociar l’ERE que farà prejubilar-me (ho han deixat per a després de Setmana Santa, no fos cas que algú s’herniés…), i segurament no tornaré a tenir ocasió d’intercanviar opinions, no m’hi vaig estar de dir-los
Ningú dels que vàrem assistir a la representació del “Siegfried” de Wagner el dissabte 21 de març, ens podíem imaginar que aquella era la darrera representació pels dos intèrprets que personificaven l’Alberich i l’Erda. Ningú podia haver imaginat un final tan wagnerià per ells dos. Ell, Oleg Brijak, ja estava contractat per actuar l’any que
Director: Ava DuVernay Actors: David Oyelowo, Carmen Ejogo, Tom Wilkinson Valoració: 7 sobre 10 Aquest és un film, que tots els sobiranistes haurien de veure, i que per desgràcia molts ni tan sols s’assabentaran. Quan acabem de viure episodis de divisió en el nostre procés, quan veiem la temptació permanent que cada organització vulgui anar
Gènere: Òpera Obra: Siegfried Autor: Richard Wagner Intèrprets: Stefan Vinke (Siegfried), Gerhard Bronder (Mime), Greer Grimsley (Wotan), Catherine Foster (Brünhilde), Orquestra Simfònica del Liceu. Direcció: Josep Pons Lloc: Gran Teatre del Liceu Data: 21.03.2015 Valoració: 7 sobre 10 Després de cinc hores d’audició (inclosos els dos entreactes), un té la sensació d’haver assistit a una
Seria raonable pensar que els tertulians que surten a una televisió, quan parlen, ho fan de coses que entenen. I això seria enriquidor i educatiu per la gent que s’ho mira i escolta. Però la realitat està molt allunyada d’aquesta idea. En la tertúlia del dimecres del programa de “L’illa de Robinson” del PuntAvui, en
Concert: Passió segons Sant Mateu – J.S. Bach Gènere: Barroc Solistes: J. Dürmüller (tenor), M. Winckhler (baríton), M. Engeltjes (contratenor), M. Matheu (soprano) Conjunts: Capella Reial de Catalunya, Concert des Nations, Cor infantil Amics de La Unió (Granollers) Director: Jordi Savall Lloc: Auditori de Lleida Enric Granados Data: 14 de març del 2015 Valoració: 9
És ben cert que en política, els italians són com els gats, sempre cauen dempeus. Havent estat fa pocs dies a Itàlia, i observant els diaris i televisions en les seves cròniques polítiques, sembla que totes les formacions polítiques tinguin una atracció fatal per la complicació (en això, els catalans potser també hi tenim una
Parlar de Nàpols, l’antiga Neàpolis romana, capital del Mezzogiorno, és parlar del caos com a forma de viure, de la Camorra, oculta als forasters però sempre present, però també és parlar del Vesuvi, de restes arqueològiques úniques, d’amabilitat i paciència dels habitants de la Campània, de la pizza (la van inventar ells), del millor “espresso”
Ara ho tenim recent i a la memòria, però sembla que cíclicament, una generació té tendència a oblidar les lliçons econòmiques de les generacions anteriors. És per això que les crisis cícliques del capitalisme són la norma, en un fatal moviment pendular de regulació i desregulació que sembla fer-les inevitables. L’escarment patit pels milions de