Ciència exacta Que cadascú s’examini ell mateix i es presenti: a fe, tant tu com jo, dúiem a sobre un immens desert de set. L’aigua que vam beure l’un de l’altre es pot ben explicar amb l’enunciat de la tercera llei de Newton: “Sempre que un cos exerceix una força sobre un altre, aquest
És ben oportú reflexionar sobre l’intens cultiu de la novel·la històrica en les nostres lletres. Dos del premis narratius valencians recents: el premi “Enric Valor” de novel·la el guanyà Joan Olivares amb El metge del rei, mentre que Ferran Garcia-Oliver amb La melodia del desig, obtenia el premi de narrativa “Alfons el Magnànim”, l’any passat.
Entre els períodes creatius centrats en l’escriptura de la novel·la, Cabré deixa un marge de temps per dedicar-se a l’assaig. Açò ho ha fet, si més no, en les tres darreres ficcions. Si per als llatins postcoitum animo triste, per a Cabré, el postrelatum toca enfilar la reflexió. Potser és la manera d’arrodonir una faena
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2015/03/04/quadern/1425495739_015462.html
Després de l’immens Som com moros dins la boira?, s’ha traduït al català Jo no sóc d’aquí, de Joseba Sarrionandia. L’autor, implicat en la lluita de País Basc, va estar en la presó de Martutene a Donostia des d’on va eixir amagat dins d’un altaveu després d’un concert. Des de llavors ha viscut en llocs
Ahir dissabte, en un matí càlid i lluminós, vaig recórrer Otos. Un poble de la vall d’Albaida que queda a l’altre costat del Benicadell (mirat des del sud, és clar!). El poble és ben bé com el llom d’un animal, les costelles del qual s’estenen damunt d’un tossal vorejat per dos barrancs. La població resta