Amb tres dies de retard llegeixo aqueix article d’Hector Lopez Bofill aparegut al Punt del 28 d’aqueix mes i que reprodueixo tot seguit ja que en comparteixo plenament el contingut: “Si no s’estén la percepció entre les classes populars que la crisi econòmica s’atenua en els propers mesos, el risc més palpable de retardar el
Avui s’escau el setantè aniversari de l’alliberament d’Auschwitz un camp d’extermini que simbolitza la malignitat humana a l’hora d’emprar tècniques industrials per perpetrar un genocidi, no únicament contra el poble jueu. Milers de catalans moriren als camps d’extermini dels nazis i els seus col·laboradors arreu d’Europa. Aqueixa data ha estat escollida pel poble jueu per servar
Les eleccions gregues han estat la pantalla on s’hi han projectat els propòsits del progressisme nostrat -abstracte i banal- a la recerca permanent de referents forans (Palestina, Veneçuela, Cuba ) per tal d’eludir la responsabilitat d’impulsar la revolta catalana, és a dir la independència, i el canvi social que comporta. L’entusiasme mediàtic i polític que ha envoltat l’èxit
Dissortadament pels catalans l’hispanocentrisme polític i mediàtic al qual son addictes els nostrats creadors d’opinió no para compte en les veus dels intel·lectuals portuguesos mes lúcids i crítics amb l’ordre establert i amb “les alternatives” que simplement cerquen perpetuar-lo amb una altra fisonomia, Rui Ramos és un referent de l’esquerra democràtica lusitana, amarada encara del tardocomunisme heretat
Ahir el filòsof francès Bernard-Henri Levy va pronunciar el discurs que avui reprodueix íntegrament Le Monde Juif denunciant l’antisemitisme creixent arreu en una sessió programada des d’abans dels atemptats de Paris a petició de trenta set estats occidentals. He trobat una traducció en castellà pero dissortadament cap en català, per això n’ofereixo la versió original :
Aqueix article del periodista David Horovitz aparegut al The Times of Israel el proppassat dia 13, analitza les reaccions a Franca després de les manifestacions de diumenge passat: “Bien sûr qu’Hollande ne voulait pas de Netanyahu à Paris. Le Premier ministre israélien insiste de manière gênante pour parler des dangers du djihad islamiste, l’idéologie meurtrière
Els atemptats gihadistes de París de la setmana passada han donat projecció internacional a un problema covat des de fa temps a Europa, l’emergència de l’islamisme com a conflicte multidimensional amb l’ordre polític i jurídic occidental. Davant d’aqueix fenomen la islamofòbia latent, (fins al moment només una derivada del supremacisme europeu d’arrels colonials), adopta la
Aqueixos dies, després dels atemptats gihadistes a París contra Charlie Hebdo i el supermercat jueu, els mitjans de comunicació van plens de disquisicions sobre l’islam, l’islamisme, la islamofòbia, la llibertat d’expressió i els seus límits en relació a les religions, (sobretot la musulmana que ha promogut -de moment sense èxit- davant els organismes internacionals que es penalitzés el
Ahir, Joan B. Culla va publicar aqueix article a El País on exposa com a França, i també a Catalunya, la matança perpetrada pels gihadistes al supermercat jueu de Vincennes no ha provoca la mateixa resposta ciutadana que la comesa a la redacció de Charlie Hebdo. “Los sangrientos sucesos de la semana pasada en Francia
Comparteixo plenament la valoració d’avui mateix per Solidaritat per la Independència sobre l’anunci de la data de les eleccions al Parlament de Catalunya fet pel president Artur Mas i que reprodueixo a continuació: “Ahir vam conèixer l’acord entre CiU i ERC per convocar eleccions al Parlament de Catalunya pel propvinent 27 de setembre. Un acord lluny
El moviment islamòfob alemany PEGIDA (Patriotes Europeus Contra la Islamització d’Occident) ha creat una sucursal espanyola aqueixa mateixa setmana aprofitant l’impacte dels atemptats gihadistes a París. Aqueixa notícia l’he trobat a l’edició d’avui de Liberation i l’està difonent l’AFP però no l’he vist publicada encara als mitjans de la “brunete mediatica” madrilenya. Està per veure amb quins
Avui fa cent-disset anys que l’escriptor francés Émile Zola, erigint-se com a portaestandard de la consciència moral de França, va publicar al diari L’Aurore l’article titulat “J’accuse….!”, una lletra oberta al president de la República francesa defensant la innocència certa del capità Dreyfus. L’antisemitisme d’ahir i l’antisionisme d’avui són expressions de la mateixa judeofòbia en
La massiva concurrència a les manifestacions hagudes ahir arreu de la República francesa, significativament la de París, i a d’altres ciutats europees (llevat de Barcelona) cal analitzar-la tenint en compte, almenys, aqueixos elements que em semblen especialment rellevants: En primer lloc, cal recordar que Charlie Hebdo fou acusat d’islamofòbia pels “islamo-gauchistes” que blasmen la laïcitat
Veient la gran manifestació conra el terrorisme gihadista que ara mateix es desenvolupa a París, a moltes ciutats arreu del territori de la República Francesa i altres ciutats d’arreu del món, em pregunto com és possible que ni a Barcelona, ni en lloc de Catalunya n’hi hagi cap. Solsament el president Mas ha tingut la dignitat
Avui fa sis anys vaig publicar un apunt titulat “Catalunya poble desorientat” el contingut del qual continua essent plenament vigent. El vaig escriure arran d’una manifestació massiva als carrers de Barcelona en solidaritat amb “el poble palestí” i en de l’ofensiva de les Forces de Defensa d’Israel contra l’organització gihadista Hamàs que havia instaurat des del