DES DEL CANADÀ

Fang i llimones (Columna, 2008) és una noveŀla ben poc usual. I no solament quant als personatges que hi apareixen, sinó també pel que fa a la seva creació. L’autora, Rosa Nebot (Barcelona 1934), no va poder escriure noveŀles fins després d’haver-se jubilat i Fang i llimones fou la primera que va publicar. Una autora, doncs, força tardana; fet que resulta sorprenent en llegir la noveŀla i adonar-nos de la seva gran qualitat literària. Sembla talment com si l’autora, a més de tenir talent, s’hagués passat la vida escrivint noveŀles.

En començar a llegir Fang i llimones, de seguida ens crida l’atenció el magnífic domini que té l’autora de la nostra llengua. Val a dir, però, que Rosa Nebot s’ha dedicat al català durant molts anys: professora en el reciclatge de mestres de l’IEC a diverses entitats, com ara a la UPC; correctora de textos; assessora tècnica al Consorci per a la Normalització Lingüística; i coautora del llibre de text Curs de llengua catalana, Nivell D. Tot i això, s’ha de tenir present que un bon domini de la gramàtica no és garantia per atènyer un llenguatge literari de gran volada i, tanmateix, Fang i llimones l’aconsegueix.

Amb les ciutats de Barcelona i París com a rerefons, i dins d’un marc temporal que comença durant la Guerra Civil i acaba en el segle XX, Fang i llimones ens presenta tres generacions de dones catalanes gens convencionals. Dues d’aquestes dones són alhora les veus que narren la història i tot s’explica des del seu punt de vista. Tret de les dues narradores, només trobem les veus dels diversos personatges en els nombrosos diàlegs, per tant, en aquesta noveŀla els personatges són absolutament lliures d’expressar-se i contar la història. I aquest tret, tan definitori a Fang i llimones, fa que la noveŀla esdevingui molt àgil, sense interrupcions enutjoses.

Oscar Wilde va dir que “el plaer superior en literatura és fer real allò que no existeix”, i Rosa Nebot ha fet que els personatges de Fang i llimones esdevinguin tan reals per als lectors que ens sembla conèixer-los de tota la vida; uns personatges que se’t fiquen a dins sense ni que te n’adonis i van creixent ben vius a la ment. Sens dubte els personatges són l’element més important de Fang i llimones, i no només perquè el punt de vista de la noveŀla ho fa evident sinó, per damunt de tot, perquè aconsegueixen seduir-nos.