miozz mirades

m

m

Tercermundisme? Article al tot del 23 de juliol
Un d’aquells articles que en no fer deures d’estiu havia quedat despenjat del bloc…

(segueix)

TERCERMUNDISME?

 

La paraula tercermundisme és una d’aquelles que s’acaben fent servir de forma despectiva generalitzada, sense rigor. Prové d’un altre terme, Tercer Món, que seria el conjunt dels països de la Terra  que estan, vist des d’una òptica de la cultura occidental, subdesenvolupats, amb els PIB més baixos del planeta, poca o nul·la industrialització i altres indicadors econòmics. És un terme, totalment antiquat i que les pròpies Nacions Unides  i altres institucions internacionals han deixat de fer servir fa temps.. Cal tenir en compte que  l’origen de la denominació Tercer Món prové de la fi dels imperis colonials, a mitjans del segle XX, i que quan l’economista francès Alfred Sauvy va definir-lo, era un concepte polític. Aquest Tercer Món es definia per oposició al Primer Món, el dels països capitalistes desenvolupats, i al Segon Món, englobat pels països comunistes. Sempre ha estat una classificació heterogènia i amb molts equívocs, relativa, ja que s’hi engloben països com Brasil, on, per cert, molts europeus estan emigrant actualment per poder treballar, o Aràbia Saudita, un país  extremadament ric gràcies a l’exportació de petroli. Són classificacions que ja fa anys que no serveixen per explicar la complexitat de les desigualtats econòmiques i socials dels països en un món  globalitzat i on conviuen diferents estadis de riquesa i pobresa, com ho demostra el fet que calgués el concepte Quart Món, per designar l’extrema pobresa i marginació de molts habitants dels països desenvolupats. Però malgrat això, la paraula segueix en el vocabulari bàsic d’algunes persones, sobretot per fer-la servir com a mot despectiu, i la veritat és que veient la deriva que està fent l’Estat Espanyol en plena crisi, no trobo gens responsable ni encertat que un alcalde faci servir aquests termes, com ho va fer fa uns dies el de Badalona.

I a més erròniament, ja que en cap de les definicions existents s’hi relacionen expressions culturals (religioses o no) com a exponents de desenvolupament econòmic, i encara menys s’hi té en compte si es fan al carrer o dins un local.

Ara l’alcalde ha prohibit les processons de Setmana Santa – la prohibició de resar al carrer inclou  qualsevol expressió religiosa al carrer – perquè considera que això no fa modern…

Potser a l’alcalde li convé marxar de vacances i veure món, que és una de les formes d’obrir la ment al tresor de la diversitat humana. Que tinguin un bon estiu, i si poden, aprofitin-lo per descobrir que totes i tots som els mateixos humans habitant un mateix planeta. Pel que fa a mi, no tinc cap inconvenient si els conciutadans i conciutadanes musulmans venen a resar cada divendres a la meva porta. Seran molt benvinguts!

Pensant-ho bé, aquesta fal·lera per copiar les modes que provenen d’Estats Units encara ens ha afavorit. No sé si sense aquesta invasió que tant atrau als joves i als interessos comercials, el debat sobre la Castanyada hauria desvetllat el debat sobre les essències d’aquest costum nostrat, ni si l’hauríem fet entrar a les aules. Per mi ha estat una molt bona porta per donar entrada al tema de LA MORT, un tabú ben estrany. Si hi ha alguna certesa a la vida des dels inicis de l’existència humana i que afecta al 100% de la humanitat, és que morim i morirem. I, en canvi, en parlem molt poc del morir. La invasió de Halloween, i l’ús motivador que ens fa el professorat de llengua anglesa a molts centres educatius, ens ha obligat a recordar que aquí també tenim Tots Sants i tradicions relacionades. Ha posat en valor la Castanyada, i ha despertat l’interés sobre una cosa que més aviat passava per un costum infantil i poc arrelat ni actualitzat a la vida real Descubrir-hi fets comuns ha estat una sorpresa. Jo us en parlava fa temps a Carbasses a la a la castanyada? (us el recomano). Però el que us vull explicar és com ho he aprofitat per portar la mort a les aules. (segueix)