“Es perd el senyal” No tinguis pietat del que has estatperquè la pietat és massa breu:no dóna temps a construir-hi res.De nit, en un petit aeroport,veus com un avió s’està enlairant.Va perdent-se el senyal.Sent els convenciment que estàs vivintuns anys sense esperances que ja sónels més feliços de la teva vida.Hi ha una altra poesia,
Amb el títol Un adéu a la tribu. Dietari d’hivern a Nova Anglaterra, Toni Mollà acaba de publicar un nou diari (l’Eixam edicions). Abans ho havia fet amb Espill d’insolències (2001), Quadern d’entretemps (2007) i Més enllà de San Francisco. Viatge per Califòrnia tot esperant Obama (2010). Ara, novament, torna al diari amb incursió viatgera i en terra americana. Li ho
SEMINARI : LA BIOGRAFIA: FITES, REPTES I DIFICULTATS GES, ***La biografia com a gènere literari. Dilemes ètics, desafiaments narratius. JORDI AMAT. 10.00 h ***Seixanta anys de biografisme en català (1952-2012): fites, dificultats, buits i reptes. LLORENÇ SOLDEVILA. 12.00 h ***La tasca del biògraf: aproximació a un ofici. AGUSTÍ PONS. 16.30 h Dimecres, 21 de
L’atractiu literari de la pintura d’Edward Hopper és innegable. La seua obra ha provocat una quantitat immensa de textos, perquè al capdavall necessitem anar al relat per explicar les impressions que plasma l’autor. Fa algun temps, l’escriptor Jordi Coca va publicar Paisatges de Hopper, un recorregut entre assagístic i ficcional tot inspirant-se en la seua
El profesor (Detachment) és una pel·lícula sobre l’ensenyament secundari, amb una visió molt dura sobre la situació actual. El tema és tot un gènere que potser ha passat de versions romàntiques, com El club de los poetas muertos (Peter Weir, 1989) a mostres espectacularment amargues com la de La clase (Laurent Cantet 2008) o aquesta mateixa de Tony Kaye recentment estrenada. Encara que ambientada
Amb una exposició al centre de Santa Mònica i un recital el dia 30 de novembre, al Gran teatre del Liceu, Raimon celebra els cinquanta anys de dedicació a la música. La primera cançó que va compondre, el 1959, va ser “Al vent”. Una peça d’una elementalitat estructural i semàntica que tanmateix té alguna cosa de
L’entrada de Benilloba per Alcoi i Cocentaina és una espectacular desfilada de colors tardorals: grocs, ocres, ataronjats… Vet ací un bocinet. Al fons, l’inici de Serrella com el llom d’un enorme cadell. “Un poble mai no és complet –escrivia Henry David Thorau- sense arbres que assenyalen les estacions”. I afegia “Són tan importants com la torre