Estem a punt d’encetar un nou any, en la nostra lectura de la història i el calendari. Com a costuma a passar, es tracta d’una oportunitat, diuen, de fer bons els propòsits, els desitjos, les il·lusions, de redreçar torts, etcètera, etcètera.Em costa creure en aquestes solucions. Més aviat crec que cal el mateix que el
Érem al Fossar de les Moreres, més precisament davant de la porta principal de Santa Maria del Mar, tot a Barcelona, al barri de Ribera. Tots dos darrera l’escenari on es van fer els diferents parlaments d’aquell engrescador i esperançador primer aplec independentista, i d’esquerres, i unitari, de la nova època. La seva veu trencadissa
El 21 de març del 2010 escrivia aquest apunt, Ben trobat, Barbat, a partir de l’alegria d’haver rebut, a casa i gràcies a les gestions de l’amo de les Totxanes, totxos i maons, el darrer treball de l’Enric Barbat, Camí de tornada.Avui, novament per sorpresa, he tornat a saber de la seva persona. S’ha mort,
S’ha mort un dels més elegants artistes del futbol. Un immens jugador, un home compromès i lliure que va donar a aquesta fantàstica expressió de sentit col·lectiu, de força, de passió, de plasticitat i bellesa que és el futbol quan es juga, els valors de la llibertat, de la lluita per la justícia, de la