S’ha mort un dels més elegants artistes del futbol. Un immens jugador, un home compromès i lliure que va donar a aquesta fantàstica expressió de sentit col·lectiu, de força, de passió, de plasticitat i bellesa que és el futbol quan es juga, els valors de la llibertat, de la lluita per la justícia, de la igualtat. Com tants altres futbolistes que han estat per damunt del mercantilisme i la corrupció que envolten tantes expressions quotidianes, com el mateix futbol, i han estat capaços de fer sobresortir els valors de la solidaritat, el plaer del joc, l’astúcia, l’habilitat de peus i ment i de posar-ho al servei del col·lectiu, Sócrates Brasileiro Sampaio de Souza Vieira de Oliveira se n’ha anat i ens ha deixat una trajectòria coherent, compromesa i complexa i d’una bellesa futbolística bestial.
Avui, el futbol, però també les idees i els valors humans, estan de dol. Però el futbol, malgrat els interessos que tot ho corrompen, fins i tot els pensaments, seguirà oferint-nos moments meravellosos, i ens farà sorprendre novament en veure com d’important és aplicar la intel·ligència per fer del joc amb els peus un art.
Per a ell, les paraules d’Eduardo Galeano en el primer capítol del seu imprescindible llibre “Futbol a sol y sombra”:
“(…) La tecnocràcia del futbol professional ha anat imposant un futbol de pura velocitat i molta força, que renuncia a l’alegria, atrofia la fantasia i prohibeix la gosadia.
Per sort, encara apareix als camps de futbol, algun descarat que se salta el guió i assumeix el disbarat de driblar tot l’equip contrari, i a l’àrbitre, i al públic de les graderies, únicament pel gust del cos que es llança a la prohibida aventura de la llibertat”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!