El setembre ens van arribar de Venècia comentaris elogiosos sobre Incendis, l’última pel·lícula del quebequès Denis Villeneuve. Tot just una mica més tard, des de Valladolid s’hi insistia i a més ho reblaven amb el Premi al Millor Guió, el Premi de la Joventut i el Premi del Públic. Villeneuve, doncs, sembla que convenç tot just
Lectura de crítiques i altres articles publicats sobre la pel·lícula Lola, de Brillante Mendoza *** Mendoza s’ha mogut entre el cinema de gènere, la crítica social i el retrat d’una Manila sorollosa i en constant ebullició. «Lola (Abuela)» segueix aquesta línia, però hi afegeix un to truculent que l’apropa a «Crash» de Paul Haggis (Lola —Abuela—,
El fet que es tracti d’una ficció (i que per tant no s’hagi filmat la violació real d’un nen, ni se l’hagi maltractat, tal com la productora s’ha encarregat de demostrar i hem de donar per fet) no vol dir que no hi hagi una responsabilitat moral per part de qui l’ha feta. Ara bé,
Incendis (Incendies | La donna che canta) Basada en la peça teatral homònima de Wajdi Mouawad, Incendis confirma l’activitat incessant de Denis Villeneuve, cineasta quebequès d’ençà que el seu curtmetratge Next Floor (2008) fou multipremiat en la seixantena de festivals que el van seleccionar i l’any següent, amb Polytechnique, participava a Quinzena de Realitzadors de Canes. ***Director Denis Villeneuve.
Enmig de la tempesta (In the elèctric mist | En el centro de la tormenta | Dans la brume électrique | L’occhio del ciclone) Bon coneixedor de la cultura americana, el veterà cineasta francès Bertrand Tavernier —que el 1981, amb Coup de torchon, adaptà la novel·la 1.280 ànimes de Jim Thompson, el 1983 codirigí amb Robert Parrish el documental sobre el blues Mississippi Blues…—
El professor de la Universitat de Girona i crític de cinema, Àngel Quintana, publica a l’Avui+ElPunt l’article Les lleis de la ficció no són les de la vida, fent esment de la recent prohibició de fumar als escenaris als actors de Hair i de la notícia que es vol processar al director del Festival de
Imputat el director del festival de Cinema de Sitges per l’emissió d’un film amb pornografia infantil, publica Avui.cat, destacant que Àngel Sala s’enfronta a una pena de tres mesos a un any de presó o multa i que L’acusen d’haver permès l’exhibició de ‘A serbian film’. Per la seva banda, l’Ara.cat titula que Ángel Sala, imputat
Sitges director faces pornography complaint over A Serbian Film, titula Screen International. Sitges fest chief faces lawsuit és com encapçala Variety l’article que signen John Hopewell i Emilio Mayorga. Spanish Film Festival Directors Condemn Legal Action Against Sitges Fest Chief, diu The Hollywood Reporter, fent referència a la carta de suport a Ángel Sala que
Ahir va tenir lloc a la seu de Filmoteca de Catalunya una taula rodona en solidaritat amb els cineastes iranians. Organitzada per la Filmoteca de Catalunya, l’Associació Catalana de Crítics i Escriptors Cinematogràfics i l’associació Sodepau, hi van intervenir Alberto Elena, José Enrique Monterde, Pepe Nieto i Esteve Riambau i s’hi va projectar L’acordió, el
Lectura de crítiques i altres articles publicats sobre la pel·lícula Els nois van bé (The Kids are all right | Los chicos estan bién | Tout va bien | I ragazzi stanno bene), de Lisa Cholodenko *** (..) d’aquesta “normalització” lèsbica, en surt un producte més o menys simpàtic que, entre la comèdia i el drama, és
Lectura de crítiques i altres articles publicats sobre la pel·lícula Dones sense homes (Zanan-e bedun-e mardan | Women without men | Donne senza uomini), de Shirin Neshat i Shoja Azari *** La videoartista iraniana Shirin Neshat ha investigat les línies divisòries que separen l’home opressor de la dona víctima, fent d’aquesta lluita el reflex d’una societat, la
A Inglourious Basterds, de Quentin Tarantino, Mélanie Laurent era Shosanna Dreyfus, la noia que, havent presenciat com el coronel nazi Hans Landa (Christoph Waltz) executava tota la seva família en una casa de la ruralia francesa, aconseguia fugir i, a París, es convertia en propietària d’una sala de cinema. Sens dubte, és el paper que més li
Lectura de crítiques i altres articles publicats sobre la pel·lícula Winter’s Bone (Winter’s Bone | Un gelido inverno) Encara que sigui fent servir un patró convencional de cinema “indie” —escenari rural gèlig, tensions parentals i socioeconòmiques, paisatges atmosfèrics—, aquest “thriller” neorealista porta a terme un retrat gens postís i, per contra, duríssim i dolorosament autèntic,
Lectura de crítiques i altres articles publicats sobre la pel·lícula Mel (Bal | Honey | Miel), de Semih Kaplano?lu (..) film d’una bellesa extrema en què destaca el petit Yusuf, que amb els seus grans ulls ens recorda molt una nena que també vivia entre abelles, encara que més metafòriques, l’Ana Torrent d’ «El espíritu de la
Lectura de crítiques i altres articles publicats sobre la pel·lícula: Thérèse, d’Alain Cavalier Entre Dreyer i Bresson, entre la lluminositat de la pintura renaixentista i una posada en escena de singular teatralitat, Alain Cavalier va proposar amb «Thérèse» una transparent, immaculada evocació de la vida de Thérèse de Lisieux (Thérèse, Carlos Losilla, Ara · Time