Feia temps que el Festival de Canes volia veure com Jean-Paul Belmondo trepitjava l’estora vermella i enfilava les rutilants escales que donen al famós Palau de Festivals i Congressos. Finalment, el veterà actor ha acceptar de ser-hi i així és que el dimarts 17 de maig de 2001 esdevindrà el gran protagonista d’una jornada en què
Aquest 2011, la Setmana de la Crítica de Canes arriba a la cinquantena edició. Per a celebrar-ho, hi ha tot d’actes al llarg de l’any, especialment aquest mes de maig, al decurs del festival. S’ha dissenyat un anagrama commemoratiu, que s’avé a la imatge gràfica adoptada per la Setmana de la Crítica i consta d’un 5
És impossible que el nou film de Terrence Malick pugui estar a l’alçada de les immenses expectatives que ha generat i dels rebomboris que es munten al seu voltant. Ahir mateix, notícies procedents de Londres asseguraven que la pel·llícula es passaria a la capital britànica el 4 de maig de 2011, és a dir abans
I el tràiler en VOSE VÍDEO Mitjanit a París, de Woody Allen
Mentre el personal va (anem) ben esverat(s) amb tots els rumors que corren sobre Canes 2011, el que sembla ben segur és que Nanni Moretti hi serà, que hi portarà la seva ironia càustica , amb Habemus Papam —en què Michel Piccoli és un home a qui elegeixen Papa i ell no en vol ser, de Papa—. Disfrutem un moment
Segons Les Inrockuptibles, David Cronenberg no presentarà Un mètode perillós a Canes. Fonts de la distribuïdora asseguren que no la tindrà acabada, d’altres apunten que el comitè de selecció del Festival l’ha rebutjada. Això em recorda molt el que va passar amb l’últim Jarmusch, Els límits del control, que acabà anant a Sant Sebastià —no oblidéssim que la
Lectura de crítiques i altres articles publicats sobre la pel·lícula Enmig de la tempesta (In the elèctric mist | En el centro de la tormenta | Dans la brume électrique | L’occhio del ciclone), de Bertrand Tavernier. *** (..) la pel·lícula d’un europeu que contempla una cultura [la nord-americana] que alhora el fascina i el repugna,
Lectura de crítiques i altres articles publicats sobre la pel·lícula Cigne negre, de Darren Aronofsky. *** (..) hi conflueixen les rivalitats i l’arribisme tipus «Tot sobre Eva», una revisió del tema del doble a través d’un possible cas de personalitat múltiple i paranoica, una exploració psicoanalítica de la relació entre la protagonista i la seva
12 estrenes. Quina bestiesa! I de les 12, n’hi ha 5 de les que podríem dir “d’autor”. Francament, algú s’ho hauria de fer mirar. Passes setmanes de sequera i de sobte, vinga, les distribuïdores buiden les prestatgeries i es treuen del damunt expeditivament tot de pel·lícules que, ben repartides, els podríem parar una atenció que,
Pel 29 d’abril de 2011 té anunciada l’estrena de Tòquio Blues (Noruwei No Mori | Norwegian Wood | Tokio blues | La ballade de l’impossible) la distribuïdora espanyola Vértigo, i pel 4 de maig de 2011, la francesa Pretty Pictures. Anem fent boca, amb aquest tràiler: i aquest altre (VOSF): VÍDEOS Tràilers de Tòquio Blues, de TRAN Anh
Especialitzats en documentals de temàtica homosexual, Rob Epstein i Jeffrey Friedman, duen ara a la pantalla aquest biopic sobre el poeta Allen Ginsberg i l’escàndol que es va muntar amb la publicació del seu “Howl” (Udol). El 1989, a Common Threads: Stories From The Quilt, van mostrar els estralls de la primera dècada de la SIDA als Estats
Jacques Rivette en fa una síntesi [del circ]: és un cercle màgic de llum, envoltat de bancs buits que s’emplenen al capvespre dels fantasmes que xiuxiuegen, amagats a les parets arrugades de la lona blava que cobreix el circ. Des de «Paris nous appartient», el teatre s’ha convertit en una prova de foc per a
Documental sobre la crisi financera global, rodat als EUA, Islàndia, Anglaterra, França, Singapur i la Xina; narrat per l’actor Matt Damon i dirigit per Charles Ferguson, que ha guanyat l’Òscar del Millor Documental d’enguany, després de presentar-lo al Festival de Canes i havent estat ja anteriorment candidat a l’Òscar de l’especialitat amb la pel·lícula No End
Tot comença per ganes de canviar. Els cartells de les darreres edicions de la Quinzena dels Realitzadors consistien sobretot en una fotografia. Enguany, al delegat general Frédéric Boyer li rondava pel cap de fer una aposta agosarada. Avui en dia, estem avesats als pictogrames en la nostra vida quotidiana, però sobretot com a elements útils, en
Guest (Guest) Venècia, Madrid, La Corunya, París, Marsella, Bogotà, Santa Marta, Vancouver, Nova York, Madrid, Sao Paulo, Macao, París, Estrasburg, París, Santiago de Compostela, Xixón, Belford, l’Havana, València, Londres, Palms Spring. Los Angeles, Rotterdam, Amsterdam, Harvard, Pamplona, Mèxic D.F., Miami, Les Palmes de Gran Canarias, Nantes, Hong Kong, Cali, Buenos Aires, Tubingem, Stuttgart, Lisboa, Jeonju,