Club 7 Cinema

Lectura de crítiques i altres articles publicats sobre la pel·lícula Winter’s Bone (Winter’s Bone | Un gelido inverno)

Encara que sigui fent servir un patró convencional de cinema “indie” —escenari rural gèlig, tensions parentals i socioeconòmiques, paisatges atmosfèrics—, aquest “thriller” neorealista porta a terme un retrat gens postís i, per contra, duríssim i dolorosament autèntic, de determinació a la supervivència i el sacrifici familiar (Narrativa majúscula —amb enllaç de pagament—, Nando Salvà, El Periódico · iCult, 11.02.2011)

William Faulkner, Flannery O’Connor o James Agee podrien haver escrit aquesta història. El problema és que la forma no fa justícia a les promeses de la ficció, i el que hagués pogut ser un conte cruel sobre la iniciació a la vida és filmat filmat segons els cànons més repetitius d’un determinat cinema “indie” nord-americà (Winter’s Bone —sense enllaç—, Carlos Losilla, Ara · Time Out Cultura, de 13.02.2011, i Time Out Barcelona, de 09.02.2011)

(..) Ree, una adolescent que inicia una mena de viatge simbòlic que serà per a ella com una trobada amb la seva realitat adulta. Granik planteja bé la situació, molt semblant a la de «Valor de ley», dels Coen. Però l’estil és neutre, i el relat no té la força evocadora que pretén; es queda en la superfície de les seves possibilitats (‘Indie’, però poc, Carlos Losilla, Avui+ElPunt) 
 
FOTO © Pretty Pictures Winter’s Bone, de Debra Granik

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!