Club 7 Cinema

Lectura de crítiques i altres articles publicats sobre la pel·lícula Enmig de la tempesta (In the elèctric mist | En el centro de la tormenta | Dans la brume électrique | L’occhio del ciclone), de Bertrand Tavernier.

***

(..) la pel·lícula d’un europeu que contempla una cultura [la nord-americana] que alhora el fascina i el repugna, un sentiment ambivalent que molts compartim. Som més, doncs, entre l’assaig sobre aquesta sensació i el film de gènere en el sentit estricte però, malauradament, cap de les dues coses queda clara (Fantasmes d’Amèrica, Carlos Losilla, Avui+ElPunt) 

La trama és rutinària i es desenvolupa amb desgana, perquè allò que importa a Tavernier és l’ambient, els personatges, un mosaic col·lectiu que dibuixa amb cura i precisió. Malauradament, això no és prou per mantenir l’interès, i la pel·lícula s’esvaeix a poc a poc cap a un poti-poti estrany, no exempt d’energia, però desorientat i incoherent (En el centro de la tormenta, Carlos Losilla, Ara · Time Out Cultura i Time Out Barcelona) 

(..) un viatge directe al cor de determinades formes culturals i narratives nord-americanes: la novel·la negra, el cine de Hollywood, les atmosferes entre pantanoses i verinoses, tant en l’aspecte físic com en el moral, de l’estat de Louisiana i el delta del Mississipí (..) un relat franc, inquiet, però filmat amb massa distància afectiva i un excés de personatges i de situacions (Tavernier a Amèrica —amb enllaç de pagament—, Quim Casas, El Periódico · iCult, 11.03.2011) 

Tavernier (..) no troba aquí el to d’excel·lència al relat, perdut pels racons de la llegenda. Aquest cop, el mite domina Tavernier, i el perd el guió (..) només esquiva la rutina d’una història pobra mirant el paisatge i el rostre de Tommy Lee (Cuando el paisaje es rostro —en espanyol, que he traduït—, Salvador Llopart, La Vanguardia)

FOTO © TFM Tommy Lee Jones, a Enmig de la tempesta, de Bertrand Tavernier

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!