La llarga caminada (Peter Weir) Somewhere (Sofia Coppola) Incendis (Dennis Villeuve) El més enllà (Clint Eastwood) True Grit (Gns. Coen) M’agradaria saber (Jia Zhangke) Venus negra (Abdellatif Kechiche) Vida de Pi (Ang Lee)Cigne negre (Darren Aronofski) Winter’s Bone (Debra Granik) De déus i homes (Xavier Beauvois) Hahaha (Hong Sangsoo) La piel que habito (Pedro Almodóvar) Tòquio
Bruc: la llegenda (Bruc: la llegenda / Bruc: el desafío), de Daniel Benmayor *** Benmayor no s’interessa pel mite, ni per la història. La seva idea primordial és la de jugar amb un espai abrupte i provocar una situació que faci que el videojoc pugui arribar a ser possible (..) L’operació resulta simpàtica, perquè posa
Ahir, tot editant l’apunt amb la fitxa de Bruc: la llegenda, vaig veure que (com ja se sap) es tracta d’una producció del gironí Edmon Roch, a través d’ Ikiru Films, amb la participació de Televisió de Catalunya, de Mesfilms Inversions (societat creada per la Generalitat de Catalunya per a coproduir llargmetratges), Telefónica —cosa que em provoca una primera sorpresa— i
Bruc: la llegenda (Bruc: la llegenda / Bruc: el desafío) Director Daniel Benmayor. Guió Jordi Gasull i Patxi Amezcua, a partir d’un relat de Jordi Gasull. Fotografia Juanmi Azpiroz. Música Xavier Capellas. Muntatge Marc Sòria. Producció Ikiru Films (Catalunya), amb la participació de TVC (Catalunya), Mesfilms (Catalunya), Telefónica (Espanya) i Bruc Laurion AIE (Espanya). Producció associada El Toro Pictures (Espanya).
Recull de crítiques publicades en altres mitjans, en la nostra llengua, la setmana del 29 de desembre de 2010 al 4 de gener de 2011. El paper de la crítica no ha de consistir a jutjar les pel·lícules, sinó a reflexionar sobre el valor, virtuts, mancances… de l’obra o producte que se’ns ofereix a la pantalla. La persona que
Estem acabant el 2010 i avui toca votar. Sí, nosaltres també. El Col·lectiu de Crítics de Girona avui sopem i votem. De fet, això de votar, no m’agrada gens (curiosament, ben a l’inrevés de fa vint anys, que xalava per puntuar…); però ja fa massa anys que ho esquivo i aquest cop votaré. Si us
És terrible que al segle XXI hi hagi sistemes clarical-feixistes que no permetin la llibertat de paraula, d’expressió, d’activitat artística, ha declarat a la premsa la directora bosniana Jasmila Zbanic -guanyadora d’un Ós d’Or a Berlín amb Grbavica-, segons informa l’agència France Press. Aguantant unes condicions climàtiques molt dures, amb neu i fred glacial, una
Com tots els socis del veteraníssim Cineclub Garbí, de Malgrat, acabo de rebre aquest correu electrònic: Comencem l’any amb la feliç notícia del retorn del Cineclub Garbí. Després d’una tardor en què hem estat absents, estem contents de poder anunciar-vos l’inici d’una nova temporada. Cal dir que aquest tard retorn, ja en ple 2011, es deu
El dia 5 de gener de 2011, és previst que s’estreni La llarga caminada, de Peter Weir, a Catalunya, Illes i País Valencià, i Somewhere, de Sofia Coppola, podria ja arribar a Perpinyà. D’això se’n diu començar bé l’any, cinematogràficament: si més no, pel que fa a expectatives! FOTO © Aurum La llarga caminada, de Peter Weir
El discurs del rei (The King’s Speech / El discurso del rey / Le discours d’un roi / Il discorso del Re) Director Tom Hooper. Guió David Seidler. Fotografia Danny Cohen. Música Alexandre Desplat. Muntatge Tariq Anwar. Producció The Weinstein Company (EUA), UK Film Council (Regne Unit), Momentum Pictures (Regne Unit), Aegis Film Fund (Regne Unit), Molmare
Recull de crítiques publicades en altres mitjans, en la nostra llengua, la setmana del 22 al 28 de desembre de 2010. El paper de la crítica no ha de consistir a jutjar les pel·lícules, sinó a reflexionar sobre el valor, virtuts, mancances… de l’obra o producte que se’ns ofereix a la pantalla. La persona que exerceix la crítica ens ha d’aportar la seva
Històries de l’època daurada (Amintiri din Epoca de Aur / Tales from de Golden Age / Historias de la Edad de Oro / Contes de l’âge d’or / Racconti dell’età dell’oro), de Cristian Mungiu, Ioana Uricaru, Hanno Höfer, Razvan Marculescu i Constantin Popescu (..) es queda en la brometa fàcil o la nostàlgia encoberta des
Film socialisme (Film socialisme), de Jean-Luc Godard Un “collage” amb imatges fragmentades i socialitzades on actua el pensament Godard amb l’esperança, encara, de fer-nos pensar. La sala és buida? Cal entrar-hi (‘Collage’ resistent, Imma Merino, Avui+ElPunt) Godard ens ofereix un film en què les imatges resulten justes i belles i en què el discurs, format per
Balada trista de trompeta (Balada triste de trompeta / A Sad Trumpet Ballad / Ballata dell’odio e dell’amore), d’Álex de la Iglesia (..) un film descarnat i cru, bàrbar, que fa de la desmesura la seva raó de ser. Muntat en brut, amb salts de “raccord” narratiu deliberats, histriònic i inquietant a parts iguals, fon