Aquests dies, rebuscant en els munts de llibres que encara hi ha a la casa on han viscut els pares, i els avis i…, a Gràcia -des de fa dècades annexionada per Barcelona!-, he trobat el llibre “Cataluña y sus comarcas“, de Jaime Bover Argerich, editat pel Fondo Cultural de la Caja de Ahorros Provincial
La politiqueria dominant ens ha acostumat a certes pràctiques que en diuen de cortesia que més aviat demostren la falsedat del procés que no pas massa educació. Tots sabem que quan una formació política guanya unes eleccions i pot formar govern no ho farà per gentilesa de la resta sinó per haver rebut el suport
Com diu el Sisa, “Innocents, innocents, innocents…, som una colla d’innocents. Ens foten la cartera, ens enreden i ens diuen que el blanc és negre i el negre blanc i tots contents i enganyats”. Això cada dia, però el dia 28, amb el partit de la regional catalunyesa, és una innocentada “nacional”. I ara amb
Avui, concentracions a Vic, Berga, Badalona, Reus, Amposta, Tortosa… Desobeïm l’imperi! Foto: EIB
La manifestació del 10-J ja sabíem que no serviria per a res. Per a res serveixen les coses fetes a mitges. Ni defensàvem l’autodeterminació ni els Països Catalans, sinó que ens excusàvem amb l’estatut de la vergonya. Una manifestació superada pels fets però en plena campanya electoral per recuperar l’espai el senyor Mas i per
Crec que aquesta fóra una bona opció tal com estan anant les coses. Però no parlo metafòricament, acusant algú o altre de fer negocis a canvi de trossos de país, no. Parlo directament de vendre’ns el país al millor postor. No m’estranyaria que algú ja ho estigués negociant. Així passaríem a ser propietat d’algú que
Fa pocs dies, la Unesco declarava el flamenc Patrimoni Universal de la Humanitat. Conec insultantment poc el flamenc, en sé contradiccions, tendències, recreacions, ortodòxies… Em sonen els pals i els tòpics, les manipulacions i les pureses. El cante i el toque, les mans, els talons, les guitarres, les veus esquerdades i un profund respecte per
Des de fa una colla d’anys -5 per al blog i uns 4 per a l’edició de Vilaweb Lluçanès- que tinc un intens vincle amb el nostre mitjà informatiu nacional. No és perfecte ni és maravellós, però és l’únic i viu carregat d’experiències i compromisos, actualitzant tantes coses dia a dia que el fan estar
Després de les provocacions, amenaces, coaccions i la “tolerància” governamental, avui el barri de Benimaclet tornarà a mostrar la seva cara més real i digna. El país no es pot permetre la indiferència, la por i el menyspreu que no té altre objectiu que evitar la seva normalització. Els feixistes, un cop més queda clar
Aquests dies estem vivint una mena de ventada que alça faldilles i catifes per tot arreu, deixant entreveure les vergonyes i la pols amagada de la gran majoria d’estats i corporacions, a través de Wikileaks. Aquesta bufada està canviant algunes expressions de cara i algú, que s’ha deixat enganyar, veu que no ha valgut la
Aquest escrit s’ha publicat a “l’Accent” número 191, a qui agraeixo l’interès, i és una breu reflexió sobre els resultats electorals del passat 28-N a l’espai autonòmic catalunyès, poques hores després de saber-se la magnitud de tot plegat. Algunes reflexions postelectorals Diumenge passat es van celebrar eleccions al Parlament regional de Catalunya. Una consulta oficial
Imprescindible enmig del terrible i miserable, submís silenci. Avui, al Mail obert de Vilaweb. El carrer era seu, el cel és d’ells Que el carrer era de Fraga, ja ho sabíem. Que el cel fos d’ells, no ens n’havíem adonat. Qui són ells? AENA i l’estat, representat fidelment pel seu braç armat, l’exèrcit. AENA és
Contra els treballadors, contra la dissidència, contra les nacions… En cap cas contra els privilegis i els privilegiats.Diu el despòtic Rubalcaba que els contorladors són uns privilegiats. Però AENA no és un ens públic? Qui negocia els convenis? Deu ser l’Estat espanyol. I doncs, com han permès aquests privilegis que diuen?Com diuen l’Humbert Roma i
Demà, dilluns 6 de desembre, anem al teatre Olympia, a València, a sentir al Pep Gimeno, Botifarra. No sé si queden entrades, però si encara no ho sabíeu o encara no us havíeu decidit, no dubteu a anar-hi. València ha de sentir el Botifarra i el Botifarra s’ha de sentir a València. És una fita
Cop d’estat als aeroports, cop d’estat a casa nostra. Un bon exemple. Qualsevol cosa va malament, militaritzem! Fora militars dels Països Catalans! I hi afegeixo l’editorial d’avui de Vicent Partal, que, tot i no parlar d’altres aspectes laborals de personal d’AENA i de la privatització, crec que posa damunt la taula l’extrema gravetat del fet,