L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
Aquests dies, rebuscant en els munts de llibres que encara hi ha a la casa on han viscut els pares, i els avis i…, a Gràcia -des de fa dècades annexionada per Barcelona!-, he trobat el llibre “Cataluña y sus comarcas“, de Jaime Bover Argerich, editat pel Fondo Cultural de la Caja de Ahorros Provincial de Barcelona, l’any 1975 -quan el franquisme s’acabava. És un llibre carregat de tòpics i missatges per al règim, però que hi ha coses que planteja sense embuts, com la natural referència a la unitat de la llengua en els territoris que conformen els Països Catalans. D’altra banda, es manifesta un concepte de catalanitat absolutament centrat en la Catalunya vella, com ho demostren les referències culturals i folklòriques. Una constant que ha arribat fins avui. Però això són figues d’un altre paner.
Allà on vull anar és a la relació de comarques que planteja l’autor. Fa una divisió del territori una mica especial, amb una regió ubicada a “Litoral y Prelitoral de Levante“, subdividida aquesta en tres parts: Levante Barcelonés, Serranía Interior i Comarcas Gerundenses. Concretament a la Serranía Interior hi ha les comarques del Lluçanès i el Moianès, al costat d’Osona, el Ripollès, Valls de Camprodon i Ribes i Cerdanya. Esmenta la sotsvegueria del Lluçanès, al segle XVIII. Al Lluçanès hi inclou Sora i deixa fora Merlès, amb un total de 13 municipis.
Un document bàsicament curiós i il·lustratiu d’una època, però que posa de manifest que han passat molts anys i políticament s’ha fet menys del necessari per al reconeixement comarcal, tan evident que sembla que ha estat sempre.
El llibre té el número de l’ISBN, 84-500-6709-X.
Imatge de Todocoleccion.net
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El 1984, Salvat Editores publicava, ara ja en català, unes “Comarques de Catalunya”. La “Catalunya” d’aquesta obra anava de Fraga a Barcelona, i de Salses a Alcanar, és a dir cobria tota la meitat nord continental dels Països Catalans. La Franja de Ponent era tractada en comarques que superaven les fronteres provincials (i, llavors ja, autonòmiques), mentre que la Cerdanya era dividida en una Baixa Cerdanya i una Alta Cerdanya (en la qual s’incloïa Llívia). L’obra recull les 38 comarques del 1936. Osona es considerada una comarca dins de la regió de Vic (que inclou també el Ripollès). Dins d’Osona distingeix quatre subcomarques: la Plana de Vic, el Lluçanès, el Collsacabra i les Guilleries de ponent (en aquest darrer cas, respecta la frontera provincial).