L'Aleix a ca la Toca

La politiqueria  dominant ens ha acostumat a certes pràctiques que en diuen de cortesia que més aviat demostren la falsedat del procés que no pas massa educació. Tots sabem que quan una formació política guanya unes eleccions i pot formar govern no ho farà per gentilesa de la resta sinó per haver rebut el suport majoritari dels participants en les eleccions. Per tant, allò que haurà de fer, sol o amb l’ajut de les forces polítiques que així ho considerin oportú, serà aplicar el programa, les propostes que hauran resultat majoritàries. I això hauria de ser igual per a la dreta, per a l’esquerra, per als descafeïnats o per als indefinits. La trampa és, però, creure que s’ha de fer per a tothom, com si no hi hagués política i ideologia, sinó úinicament gestió. I això de la cortesia de 100 dies o els que vulguin és el peixet que hom diu que cal donar per veure si ho fan al gust dels altres. Qui ho accepta està perdut, sobretot si és o es fa dir d’esquerres. Des del primer dia a aplicar el programa i els que no han guanyat a dir la seva, lògicament en contra. I ja veuríem si les coses canvien. Amb la victòria de CiU ja hem vist com actua la dreta, sense contemplacions i a aplicar el programa de dretes que defensen i que està en la base de la seva existència i el seu sentit.
Per això mateix, ni un dia de coll, de cortesia, de calma o de pau social. Davant els defensors del copagament universal sanitari, oposició i arguments socials. Si volen copagament, que l’apliquin als rics.
Davant la desaparició de les càmeres a les comissaries i del codi ètic -dues falòrnies formalistes, però basades en criteris de control sobre la policia-, denúncia de la voluntat d’impunitat de la policia i dels seus mètodes antidemocràtics.
Davant la majoria empresarial, de foment del consum i de la privatització del servei públic, guerra social ideològica.
Davant del silenci envers els corruptes, denúncia de la connivència moral i antidemocràtica.
I a preparar la vaga general que ens vénen anys molts durs amb la dreta ben instal·lada.
I a preparar la insubmissió nacional davant dels principals defensors de l’esquarterament “nacionalista/catalanista” dels Països Catalans.
I no ens deixem enganyar, el capital sí que els esperava -i Espanya segurament també-, però nosaltres no.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!