L'Aleix a ca la Toca

Al Lluçanès a recer de cap malastre

9 de desembre de 2010
0 comentaris

Enquestes, fiabilitat i interessos… i dimissions!

Aquests dies estem vivint una mena de ventada que alça faldilles i catifes per tot arreu, deixant entreveure les vergonyes i la pols amagada de la gran majoria d’estats i corporacions, a través de Wikileaks. Aquesta bufada està canviant algunes expressions de cara i algú, que s’ha deixat enganyar, veu que no ha valgut la pena, i que la sospita o la certesa sobre la mentida permanent instal·lada al poder són un fet contrastable. No sabem, de cap manera, com s’acabarà i on anirà tot això, però és molt alliçonador tot plegat.
Avui he llegit a Llibertat.cat una notícia sobre els resultats d’una enquesta que ha fet públics el govern autonòmic valencià amb unes dades sobre ús i coneixement de la llengua que són certament preocupants.

(Continua)
No hi ha dubte que si mirem i creiem allò que diu, la situació de la llengua ni millora ni s’estabilitza, sinó que retrocedeix de forma important, en uns llocs i sectors més i en altres menys, però en resum les coses van malament.
A l’inici de la notícia, se’ns diu que “La política liquidacionista del govern valencià cap a la llengua catalana està provocant estralls cap a la salut del català al País Valencià. Així ho revela l'”Enquesta 2010 coneixement i ús social del valencià” que ha fet públic la conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana“. Després, es donen dades explicatives detallades d’alguns resultats com a comprovació de l’afirmació inicial. Si hom entra als resultats de l’estudi, que s’enllacen en la notícia, es confirmen les dades de forma clara i precisa. També és important veure que la proposta d’estudi està feta separant sectors, territoris, llengua mare, usos, situacions…, donant una visió del treball que d’entrada sembla força completa.
Tot plegat, però, em fa pensar sobre el mateix tractament de l’enquesta que fa Llibertat.cat i que potser és un mètode i un plantejament en el qual podem caure sovint des de l’àmbit de l’esquerra independentista.
No crec que puguem valorar l’enquesta amb les dades que se’ns ofereixen en la notícia i dir que aquestes són fruit de la política liquidacionista i prou. Primer cal pensar que aquesta política està en la base de la llei, el bilingüisme, igual que a Catalunya o a les Illes, i principal causa de la divisió lingüística en favor de l’espanyol. Si a això, hi afegim la mala voluntat del Govern regional autonòmic, i la mala voluntat de la principal força política de l’oposició, i el paper de les corporacions i els mitjans, el resultat difícilment pot ser millor.
Però hi ha un altre aspecte que encara em sobta més de com es tracta en la notícia. Si l’enquesta la fa pública la conselleria corresponent del Govern regional autonòmic valencià i afirmem que aquest Govern té una pràctica liquidacionista, com podem donar per bones les dades? Les dades, encara que fossin certes, no poden merèixer cap credibilitat per part de qui les dóna, ni la mateixa elaboració de l’enquesta, perquè, precisament, té com a finalitat aprofundir en la pràctica “liquidacionista” envers el nostre valencià, el català de tots.
La Generalitat catalunyesa -regional i autonòmica- ha amagat moltíssimes enquestes sobre la situació de la llengua perquè els resultats no eren els que políticament interessaven, donat que hi ha sectors, grups humans, territoris, etcètera que a Catalunya no avancen en l’ús social de la llengua, però com que a catalunya està mal vist, ensenyen parts de les enquestes o en fan interpretacions. Al País Valencià, el Govern, requional i autonòmico, fa bandera del seu fracàs, donat que per llei hauria de potenciar i promoure l’ús de la llengua. Però el seu èxit és precisament el retrocés de l’ús i aquí és on plora la criatura. Amb dades com aquestes a la mà, poden suprimir línies, poden retallar ajudes i poden perseguir postures obertament normalitzadores. L’enquesta és una eina a favor del retrocés. Una eina que farà servir l’Estat a través dels seus peons -PP i PSOE-, i que permetrà seguir rebaixant llistons a autoanomenats “valencianistes”, “terceresvies” i altres andròmines de destorb. I permetrà que a Catalunya se segueixi amb la tonteria dels ritmes de consciència, amb el victimisme i la pena, el condol i la condescendència i la pràctica de la divisió nacional. Per a certa esquerra independentista servirà per seguir convertint en herois resistents, gairebé marcians, la gent normal que malda, com a tota la nació, per viure amb normalitat, o sigui, per construir futur, des de cadascun dels racons del país, dels Països Catalans, i lluitant contra la imposició espanyola i la imbecilitat del catalunyisme.
La manipulació ens pot deixar sense arguments i sense saber on anem. Aquesta enquesta hauria d’aixecar una polseguera irrespirable arreu del país. Si un Govern presenta aquests números, d’entrada és que la realitat ha de ser pitjor, però amb els que ensenya només els queda la dimissió, de motu propi o exigida, per la seva absoluta incapacitat per fer realitat els mandats. Però resulta que és al revés. Ells fan cara de pena i nosaltres de ràbia, però tothom quiet. Increïble. Com ens podem deixar enganyar així? Potser el Wikileaks ens aclarirà algun dia com es va fer l’enquesta i per què es van donar les dades i per què tants van callar o la van justificar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!