Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Sàhara Occ/UE: ja n’hi ha prou de mercadejar amb els drets humans

10

Malgrat que no hem aconseguit que el PE debati a fons durant aquesta sessió (avui i demà) sobre la situació que està tenint lloc al Sàhara Occidental (un cop més el grup socialista ha liderat l’oposició a entrar el tema a l’agenda que, en principi, queda pel 24 de novembre), he demanat poder intervenir durant el temps d’intervencions d’un minut que tenen lloc habitualment a l’iniciar la sessió plenària per deixar pal.lesa la meva indignació davant el que considero una actitud irresponsable i còmplice amb la barbàrie de la UE i els Estats membres, especialment l’espanyol. Aquest és el text de la meva intervenció. 

Intervención de R. Romeva i Rueda sobre la represión en al-Aiún
10 noviembre 2010

En la última sesión plenaria ya advertí de que podía ocurrir, y ha pasado: el desmantelamiento por la fuerza el lunes de un  campamento saharaui en El Aiún lleva un saldo, de momento,  de 19 personas muertas, más de 700 heridas y más de 150 desaparecidas.

Y qué dicen la Comisión Europea y los gobiernos europeos, liderados por el español? Piden calma a las dos partes, dicen que es un tema muy complicado, que no debemos interferir, que debemos proteger los intereses europeos en Marruecos…

Pues no, Sra. Ashton! no, Sra. Jiménez! no, Sr. Kouchner! …

La represión y el asesinato no son temas complicados, son muy claros. Y la postura que debemos adoptar ante éstos también: rechazo frontal, condena y exigencia de responsabilidades al régimen de Marruecos.

Y mientras esto no pase, cerrar el grifo al comercio bilateral y a los privilegios de Marruecos con la UE. Basta ya de mercadear con los derechos humanos!

 

Foto: El Aiún. Font: Vilaweb. 

Burma: les eleccions de la dictadura

8

En tant que membre del European Parliamentary Caucus on Burma, faig pública la carta que hem enviat a diverses autoritats europees i internacionals en relació a les eleccions que van tenir lloc a Birmània el passat 7 de novembre, i que considero antidemocràtiques i injustes.

Statement of the European Parliamentary Caucus on Burma on the elections
November 8th, 2010

We, the members of the European Parliamentary Caucus on Burma, are expressing our
concern with the elections that were held in Burma on November 7th and call on the international community to not recognize its results.

The government of Burma has, since 2003, rejected every single proposal by the United Nations and international community to reform its seven-stage ‘roadmap to democracy’, including reforming the 2008 constitution and making elections on 7th November free and fair.

Burma’s 2008 constitution, which comes into force after the election, is designed to
maintain dictatorship in a civilian guise, and does not grant any human rights or prospect for genuine change.

The constitution does not protect or address the concerns, rights and aspirations of
Burma’s ethnic minorities, and the President of Burma appoints all ministers in State and Regional Parliaments, including the Chief Minister. No repressive laws are repealed by the 2008 constitution and the military will hold twenty-five percent of seats in Parliament, enough to veto any constitutional change.

Political parties in Burma have faced severe restrictions in the run up to the elections
and are unable to operate freely. For example, the costs of fielding candidates in the elections has been set extremely high, thereby stopping opposition parties from being able to field candidates in many constituencies. Besides that, voting was not allowed to take place in many ethnic areas.

Almost 2,200 political prisoners still remain in detention, many of whom have been
tortured and face daily mistreatment, and that this number has almost doubled since 2007. Aung San Suu Kyi remains in detention, in violation of international law, and under Burmese law should be released on November 13th. Her party, the National League for Democracy and nine other political parties have been effectively banned by the dictatorship. From the above mentioned conditions it is clear that the elections in Burma held on 7th November were not free and fair.

We are appealing to the countries of the European Union to ensure the following steps
after the elections:

1. We call on the European Union to reject the outcome of the elections and the new
government as illegitimate and not representing the genuine will of the people.

2. We believe the European Union should maintain existing targeted economic
sanctions against Burma until a genuine process of reform has begun in Burma and the relaxation of sanctions has the support of Daw Aung San Suu Kyi and her party, the Building support for democracy and human rights for Burma National League for Democracy. It is necessary to ensure that existing sanctions are properly monitored and implemented.

3. We are joining the call of the United Nations Special Rapporteur on Burma who has
condemned ‘gross and systematic’ human rights abuses committed by Burma’s dictatorship, stating that they constitute ‘a state policy that involves authorities in the executive, military and judiciary at all levels’, and has called for the establishment of a United Nations Commission of Inquiry into war crimes and crimes against humanity committed by the dictatorship.

We welcome the public support for a UN Commission of Inquiry into war crimes and
crimes against humanity from the government of Czech Republic, Estonia, France, Hungary, Ireland, Lithuania, Netherlands, Slovakia and United Kingdom. It is time that the European Union publicly supported the recommendation of the United Nations Special Rapporteur on Burma to establish a Commission of Inquiry into war crimes and crimes against humanity in Burma, and include the establishment of an inquiry in the Burma Resolution at the United Nations General Assembly.

4. We would like to see the European Union renew efforts to secure genuine tripartite
dialogue between Aung San Suu Kyi and the National League for Democracy, genuine ethnic representatives, and the government of Burma, with the aim of securing national reconciliation and a transition to democracy. The European Union should work together for a more unified international approach to Burma, led by United Nations Secretary General Ban Ki-moon, rather than the international community pursuing multiple low-level unilateral initiatives.

5. We call on the European Union to make the release of political prisoners a priority in
any discussions with the dictatorship in Burma.

About EPCB: The European Parliamentary Caucus on Burma was founded in June 2008 to raise awareness on Burma in Europe and promote human rights and democracy in Burma. It represents 16 European countries with more than 160 MPs. Administrative support for the European Parliamentary caucus on Burma is being provided by Burma Campaign UK and People in Need in the Czech Republic.

For more information contact:

UK: Zoya Phan at +44 (0) 773 863 0139, zoya.phan@burmacampaign.org.uk

CR: Kristina Prunerova at +420 226 200 455, kristina.prunerova@peopleinneed.cz

Foto: Aung San Suu Kyi, líder del NDL, qui va boicotejar les eleccions. Font: AFP / BBC

Sàhara Occ.: Marroc massacra mentre la UE calla … i mercadeja

2

A aquestes alçades el silenci europeu, i especialment del govern espanyol, en relació a la situació al Sàhara Occidental és molt més que preocupant. És directament còmplice.

COMUNICADO DE PRENSA – Bruselas. 8. 11. 2010

Campamento
de Agdaym Izik

La
UE debe condenar el desmantelamiento del campamento de Agdaym Izik en vísperas de la nueva ronda de negociaciones

El Consejo y la Comisión Europea deben pronunciarse sobre el desmantelamiento del campamento de Agdaym Izik que las autoridades marroquíes han llevado a cabo ésta mañana a las afueras de El Aiun, en el que según testigos presenciales, decenas de manifestantes han resultado heridos y al menos 7 saharauis habrían resultado muertos.

Según varias fuentes, las autoridades marroquíes han utilizado gases lacrimógenos, porras, cañones de agua y helicópteros en la operación, en la que los 20.000 saharauis acampados han sido obligados a regresar a El Aiun a pie, mientras que por razones desconocidas, varias “jaimas” ardían en el improvisado campamento.

Poco después la batalla campal se ha trasladado a la ciudad de El Aiun, en la que centenares de personas, han erigido barricadas y quemado neumáticos ante la negativa de las autoridades marroquíes a dejar pasar a una multitud que se dirigía hacia la zona de Agdaym Izik, para socorrer y ayudar a los desalojados.

Raül
Romeva, eurodiputado (ICV) y vicepresidente del Grupo de los Verdes/ALE en el Parlamento Europeo ha asegurado que:

“La UE debe condenar el desmantelamiento del campamento de protesta Saharaui, así como lo que está ocurriendo en el centro de El Aiun, pidiendo de forma urgente, una intervención inmediata de el Consejo de Seguridad de Naciones Unidas”.

El
europarlamentario ha asegurado además, “que es inadmisible que en vísperas de las negociaciones previstas para mañana entre el Frente Polisario y el ejecutivo Marroquí en Nueva York, el gobierno Marroquí haya decidido desalojar el campamento por la fuerza, consciente de las consecuencias de su decisión. Romeva ha enfatizado que lo único que pretendía el Ejecutivo de dicho país; “era añadir tensión a la situación para bloquear el inicio de los contactos previstos para mañana ante las Naciones Unidas.

Finalmente, el
eurodiputado ha pedido una comparecencia del Presidente del Gobierno por la parte de responsabilidad que España tiene, en la resolución de dicho conflicto”.

Font foto: AFP

Twiteja o ‘feisbuqueja’ un eurodiputat/da

0

Em considero un dels milions de xarxa-adictes que circulen avui per l’espai virtual. És un fet que tinc assumit de fa temps, i que no només no em suposa cap trauma sinó que, ben al contrari, m’omple de satisfaccions a molts nivells. I és que és aquesta una activitat que personalment m’ha aportat una immillorable manera de seguir el món, d’estar permanentment conectat amb el meu entorn, sigui llunyà o proper, de la mateixa manera que depen de mi, i només de mi, desconectar-me’n quan així ho desitjo. Internet és, per tant, un espai en què m’hi trobo com a casa, per la simple raó que avui, Internet és una mica com la casa comuna. De tot això en parla l’article que adjunto en què ens entrevisten a quatre parlamentaris i parlamentàries internet-adictes.

Los eurodiputados se suman al fenómeno
Facebook

Información – 05-11-2010 – 12:50

El Parlamento Europeo organiza este invierno
una serie de talleres para mostrar a los eurodiputados cómo sacar el máximo
partido a las redes sociales. Hoy en día, más de 167 millones de europeos son
activos en Facebook y, de acuerdo con los organizadores del curso, las redes
sociales pueden ayudar a crear un espacio público europeo.

Hemos hablado con cuatro de los eurodiputados
más activos en este tipo de entornos: el francés Damien Abad, del Grupo
Popular, que es además quien organiza las clases; la socialista portuguesa
Edite Estrela; la demócrata liberal italiana Sonia Alfano; y el eurodiputado
español del Grupo de los Verdes, Raül Romeva i Rueda.

¿Por qué son activos en las redes sociales?

Estrela: “La red social es uno de los
medios para estar en contacto con la gente que me ha elegido. A veces, los
ciudadanos sienten que Bruselas les queda muy lejos y que los medios de
comunicación no prestan suficiente atención al trabajo del Parlamento
Europeo”.

Alfano: “Las redes sociales representan
una herramienta increíble para llegar a una cantidad ingente de ciudadanos. Es
más, las redes sociales dan a los ciudadanos la oportunidad de conocer a sus
políticos de un modo diferente. Qué hacen, qué música les gusta, si están
“cabreados” porque han perdido el avión o si ha tenido una discusión
con su esposo”.

Pero, ¿el uso de las redes sociales facilita
realmente que los ciudadanos entiendan a los políticos de la Unión Europea o es
sólo una moda?

Romeva i Rueda: “Sí, lo facilita. Ésa es
la razón exacta por la que empecé a usar las redes sociales. Como eurodiputado,
me sentía frustrado. La opinión general era que el Parlamento Europeo no hacía
nada. La gente, simplemente, no conocía nuestro trabajo. Con las redes sociales
puedo explicar la vida en la Eurocámara. Ahora la gente viene y me dice:
<>”.


Una encuesta reciente encontró que los políticos
de Washington se sirven mucho más de las redes sociales que los miembros del
Parlamento Europeo. ¿Por qué van ustedes a la zaga?

Abad: “A menudo, los políticos no saben
cómo usar todas estas herramientas. Por eso decidí poner en marcha estas
clases. Me gustaría crear un sistema educativo para eurodiputados. Queremos
mostrar que hay otra forma de hacer política. Hoy en día, las redes sociales
ofrecen a los ciudadanos un acceso extraordinario a la información”.

 

Facebook en el mundo

* Facebook tiene más de 500 millones de usuarios
en todo el mundo

* El 50% de los usuarios de Facebook se conecta
al menos una vez al día

* La media de amigos de cada usuario es de 130

* El Parlamento Europeo tiene más de 85.000
seguidores en Facebook

 

¿Cuáles son las ventajas de las redes sociales
comparadas con los medios de comunicación tradicionales?

Estrela: “Nuestros mensajes son
transmitidos de forma más eficiente y es más fácil llegar a la gente
joven”.

Romeva i Rueda: “Las redes sociales
representan una comunicación horizontal. Ahora uno puede no sólo explicar, sino
recibir respuestas. Como ciudadano, yo no estoy interesado en eslóganes, pero
sí en buscar el diálogo e intercambiar opiniones. Y eso es exactamente lo que
las redes sociales nos permiten hacer”.


¿Cuáles son los peligros de usar las redes
sociales?

Estrela: “A veces es difícil evitar
información falsa o comentarios destructivos”.


¿Seguirán desempeñando las redes sociales un
papel importante en la política dentro de diez años?

Romeva i Rueda: “No lo sé. Si hace diez
años me hubieran dicho que me iba a volver adicto a Facebook y Twitter, me
habría reído. Tal vez asistamos a las sesiones plenarias a través de Skype
dentro de diez años. ¿Quién sabe?”

Font foto: Parlament Europeu

Green New Deal amb perspectiva de gènere

0

Ahir vàrem presentar el darrer número de la sèrie ‘El pensament i l’acció’, que edita la Fundació Nous Horitzons. Es tracta del treball Green New Deal amb perspectiva de gènere,  coordinat per Maria Freixanet i que ha comptat amb la col.laboració de Maria de la Fuente, Marta Tur i Daniel Polo.

El treball omple un immens buit acadèmic i polític pel que fa a la generació de propostes que ens han de permetre sortir de les crisi, establir les bases per tal que aquestes no es repeteixin, i aprofitar les enormes potencialitats que progrés que tenen les nostres societats.

El punt de partida del text és el concepte mateix de Green New Deal, inspirat per un grup d’economistes de la New Economic Foundation els quals, tenint en compte que la crisi econòmica actual és la més aguda dels anys 30, han proposat recuperar la idea d’una forta inversió pública -aquest és el punt en comú amb l’antic New Deal– focalitzada en els nous sectors verds de l’economia. Aquesta proposat ha estat desenvolupada per diversos partits verds a escala internacional.

El valor afegit del treball de Freixanet et al. consisteix a incorporar la perspectiva de gènere, una visió sovint malauradament absent.

En síntesi, el text conclou amb la següent reflexió:

Per rescatar el món del treball de la dinàmica insostenible que l’atrapa, haurem d’emprendre reformes que posin les persones al capdamunt de les prioritats. D’una banda, haurem de traspassar molta força de treball cap als serveis personals; en aquest document hem insistit molt en la necessitat de desplegar dignament aquest sector. I de l’altra, possiblement haurem de treballar tots una mica menys en l’àmbit productiu. Haurem de repartir millor la feina i les tasques de cura, que tots i totes necessitem. Haurem de repartir millor els temps de la vida quotidiana: tots, els que donen diners i els que no.

La lectura, a més de ser realment amena, és del tot engrescadora. Us en recomano la lectura.

Foto: presentació estudi. Des de la dreta: Freixanet, Bosch, Claramunt i Romeva. Font: ICV.

El perill de les xarxes abandonades

0

N’Àlex Lorente,
el responsable del Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter, em
fa arribar un extraordinari document que mostra, per una banda, el
perill que suposa deixar abandonades xarxes de pesca al fons del nostre
litoral, especialment dins d’un parc natural, i per l’altra la
necessitat d’establir col.laboracions entre administració, pescadors
responsables i científics marins. I és que en el reportatge hi he
reconegut, a banda del mateix Àlex, en Miquel Sacanell, paradigma de la pesca responsable, i en Boris Wietzmann, de Centre d’Estudis Avançats de Blanes.

Com
a submarinista reconec l’extraordinària dificultat que ha hagut de
suposar l’extracció de la xarxa, que es trobava entre els 17 i els 40
metres de profunditat, i que s’havia enredat en nombroses espècies
extremadament delicades com les gorgònies.

Vull reconèixer
públicament aquesta tasca, felicitar-los i animar-nos a totes i a tots a
prendre consciència de la importància d’invertir (sí, sí, invertir, que
no és el mateix que gastar) en protegir el nostre entorn, també el
marí, ja que fer-ho repercuteix en forma d’extraordinaris beneficis
col.lectius.

28N: canvi de paradigma

5

Aquests dies em toca, inevitablement, combinar la meva activitat parlamentària habitual (que no és poca) amb la sempre fascinant tasca de recórrer el territori explicant de quina manera penso que és possibe, i necessari, canviar certes dinàmiques de govern i de construcció de país. Les eleccions són a tocar i és el moment de fer balanç i visibilitzar propostes.

Fa temps que vaig assumir que malgrat totes les imperfeccions que pugui tenir una democràcia representativa, avui per avui és el sistema més raonable per tal de gestionar el bé comú. Però per tal que sigui el més efectiu possible calen dues premises: que hi hagi una oferta política prou plural per tal que, amb més o menys afinitat tothom (o gairebé) s’hi pugui sentir identificat, i que en el moment d’exercir el nostre dret a vot ho fem pensant més enllà de qui serà el/la President/a, i entenguem que estem en un sistema parlamentari.

Personalment opino que la construcció de Catalunya ha de passar per tres eixos necessàriament interrelacionats com són l’ecologia, la cohesió social i la construcció nacional, i és aquesta convicció la que em va fer acostar a la formació a la qual pertanyo i que actualment m’ha fet la confiança de representar-la al Parlament Europeu. I és per això mateix també que en aquests moments, com tanta d’altra gent, em trobo fent campanya per tal que el proper 28N aquest projecte que represento obtingui uns resultats que considero adequats per a les necessitats actuals del país i de la seva gent.

No penso, en absolut, que la gent d’ICV siguem millor que la d’altres formacions. Em limito a defensar que les propostes que fem la gent reunida en el sí d’ICV són les que ara com ara fan falta.

El mateix Joan Herrera ho explica a l’epíleg del seu llibre Economia i Ecologia (pg. 221):

‘Necessitem gent, més gent que aposti per un canvi de paradigma cap a un acord social i ecològic. I per fer-ho necessitem altres maneres de fer. No es tracta de solucions simples, ni de consignes, ni de debats frívols, ni de lideratges que omplen ràpid l’estómac, però que després et deixen buit. Però això no puc fer-ho tot sol, no podem ser només un grup, no podem fer-ho si no és construint alguna cosa més gran que nosaltres sols i per separat.

Aquesta proposta de canvis que plantejo va més enllà d’un partit o d’unes eleccions. Va adreçada a tota aquella gent que entén que tenim riscos, però també oportunitats que podem aprofitar. Que es poden fer apssos enrera, però que és possible mirar endavant, sortint de les crisis i avançant-nos a allò que vindrà.

Sabem que aquests anys no han estat ni són fàcils. Sé que una gran part de la societat no pensa com jo. Això implica humilitat, capacitat de diàleg… Però tinc el convenciment que moltes de les nostres apostes per una societat més justa, més equitativa, amb més medi ambient són opcions de futur que necessiten que siguem agosarats’

Estar convençuts i convençudes que allò que ens convé ara és apostar per un enfortiment de la Catalunya nacional, ecològica i socialment cohesionada no significa anar contra ningú, i molt menys vol dir creure’s estar per sobre del bé i del mal. És, simplement, considerar que davant de la situació actual aquestes són les fórmules que ens poden permetre avançar més i millor com a país i com a societat.

Sense dramatismes ni dogmatismes, però sí amb seny i sentit comú.

Assumint que ens podem equivocar, és clar, com tothom, però entenent també que en cas d’equivocar-nos els danys causats seran molt menors que no pas si són d’altres propostes, amb menys visió social, ambiental i nacional, les que s’acabin imposant.

En altres paraules: convicció i humilitat davant la necessitat.

Font foto: Ed. Columna.