A tall d'invocació

blog d'Enric Balaguer

“L’origen de la tragèdia” de Joan Margarit (“No era lluny ni difícil”)

30 de novembre de 2010
Sense categoria
1 comentari

Déu, que és el més brutal de tots els mites,no em salvaria ni de mi mateix,perquè és un carreró sense sortida:atribuint-li sentiments es perdel misteri, la seva única força.Me l’imagino com un cementiride cotxes, el de Déu. Restes, carcasses,un escampall de peces metafísiques.Els mites són aquesta claredatrere la qual tanquem tot el que és fosc.Vénen

Llegir més

“So i silenci” de Guillem Calaforra

26 de novembre de 2010
Sense categoria
0 comentaris

 No sovintegen, precisament, llibres com So i silenci. Assaigs sobre música de Guillem Calaforra (Riurau editors, 2010). Un extraordinari assaig sobre música. L’autor expressa, amb paraules, gustos musicals, comenta peces i versions estimades, reivindica determinats compositors, debat sobre clàssics i moderns… Tot plegat un conjunt de textos amerats de sensibilitat i de sagesse –en francés té ingredients indescriptibles– que permeten una lectura, fins i tot,

Llegir més

Txékhov i l’impressionisme

22 de novembre de 2010
Sense categoria
3 comentaris

Ara que es parla tant de Tolstoi, arran del centenari de la seua mort, he de dir que de tots els escriptors russos el que més estime és Txékhov. A les seues pàgines trobem tot el que hi ha sota la capa del cel. I a més, amb humor, amb tendresa i amb perspicàcia. Però la raó

Llegir més

Dolor saharauí

19 de novembre de 2010
Sense categoria
2 comentaris

De tant en tant rellegisc pomes de l’amic Manel Garcia Grau. Aquest, de La ciutat de la ira, dedicat a la guerra de Bòsnia, podria perfectament servir per reflectir la situació de dolor del poble saharauí. Es titula Vogosca –una ciutat de Bòsnia– però podria ser també la ciutat d’al Aiun.   Et sé, cim assetjat, des

Llegir més

“Raspall” de Juli Capilla

17 de novembre de 2010
Sense categoria
3 comentaris

Juli Capilla és un escriptor que sap moure’s en el periodisme (quants textos a El Temps!), també en la novel·la, en la poesia i en el territori posmo dels blocs. I en tots ho fa de manera reeixida i profitosa, espurnejant passió. Acaba d’aparèixer el poemari Raspall (premi de Poesia Ciutat de València) que no deixa de ser una espècimen singular on combina estampes d’una

Llegir més

Cap de setmana tardoral

14 de novembre de 2010
Sense categoria
2 comentaris

Un parell de dies en contacte directe amb la natura –dies assolellats, nits fresquetes–em produeixen un respir de pau. Només he llegit diaris i llibres i no he sentit ni ràdio ni televisió. Quin descans!    Els bancals d’oliveres amb les olives a terra; els arbocers i els cirerers amb les fulles rogenques o daurades; les figueres amb

Llegir més

“L’era de la hipermemòria” d’Elena Yeste

10 de novembre de 2010
Sense categoria
5 comentaris

Amb L’era de la hipermemòria. Revisionisme i falsificació històrica, Elena Yeste va guanyar el premi d’assaig “Josep Vallverdú” 2009. L’autora hi repassa algunes falsificacions (Enric Marco, Rigoberta Menchú, Alicia Esteve Head…) així com el revisionisme a què volen sotmetre alguns fets històrics (des de l’Holocaust, passat per la matança de Srebrenica o capítols de la guerra civil espanyola…). Revisionisme que

Llegir més

La tardor

8 de novembre de 2010
Sense categoria
3 comentaris

La tardor va associada a colors daurats, marronosos, rogencs, com ara el color dels cirers que teniu a la foto. El lloc se situa entre la font de Partagat i el Corral de les Senyores. I és un exemple del canvi estacional. Cauen les fulles, però primer assoleixen colors cridaners, com de pompositat fúnebre. Hi ha una

Llegir més

Veure i mirar

5 de novembre de 2010
Sense categoria
3 comentaris

Ho comenta Anjel Lertxundi, a Vida y otras dudas, però té el tarannà de les faules. Era una notícia de periòdic: en una columna molt esquifida i marginal es donava compte de l’assassinat d’un captaire que sempre demanava almoina en el mateix cantó del carrer. La polícia va interrogar tots els transeünts que hi havien passat abans de

Llegir més