A tall d'invocació

Ara que es parla tant de Tolstoi, arran del centenari de la seua mort, he de dir que de tots els escriptors russos el que més estime és Txékhov. A les seues pàgines trobem tot el que hi ha sota la capa del cel. I a més, amb humor, amb tendresa i amb perspicàcia. Però la raó de l’última  lectura del rus és la de fer un comentari a classe. He buscat textos que puguen il·lustrar l’impressionisme  iiterari. Ço és l’equivalent literari de l’impressionisme.      
  I vet ací que em trobe llegint i rellegint relats: una gojada! La humanitat que desprén el rus és antològica. Als seus relats, malgrat reflectir les contrarietats materials i les psicològiques de tota mena de gent, no manifesta mai ni odi ni amargor. (n’hi ha més)

Txékhov no és indiferent a qüestions socials, però s’apassiona amb la psicològia dels individus, sobretot de la gent senzilla, del carrer. I sembla que en faça un continuat homenatge, amb tenacitat i agudesa. La seua escriptura és lluny de qualsevol genialitat: busca el què i el com de les coses, la força quotidiana.

    La il·lustració és el quadre Boulevard dels Italiens, matí (1897) de Camile Pissarro (1830-1903). Un pintor d’origen jueu i amb els trets físics dels jueus, que va ser l’ànima del grup impressionista. Sembla que intentava suavitzar les asprors dels caràcters individuals per tal de cohesionar el grup.
   

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!