La tardor va associada a colors daurats, marronosos, rogencs, com ara el color dels cirers que teniu a la foto. El lloc se situa entre la font de Partagat i el Corral de les Senyores. I és un exemple del canvi estacional. Cauen les fulles, però primer assoleixen colors cridaners, com de pompositat fúnebre. Hi ha una ebrietat final d’etapa.
La vida que passa deixa el seu rastre fugaç, però també dibuixa una imatge que condensa allò que hi ha de constant. En els cas dels arbres de fulla caduca, l’esquelet.
La tardor és, així mateix, netedat atmosfèrica: ens ho fa veure tot com si fos recentment estrenat: el perfil d’una carrasca, la corba d’una carena, la ziga-zaga d’un camí… Un cafarnaüm cromàtic ens enterboleix els ulls i ens predisposa a la malenconia. És així? O, per contra, som esclaus de la tradició i dels tòpics?
Fotografia: Joan Ponsoda
FOTO: Joan Ponsoda
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No sabria contestar. Ens hauríem de plantejar si els colors en general (no solament els de la tardor) influeixen en l’estat d’ànim per ells mateixos o si són tòpics que hem aprés, hem assumit així, i que, per tant, ens influeixen.
Ui, mentre passejava la gosseta m’ha vingut al cap que lila no porta ela geminada!
Els colors no influeixen en el nostre esperit perquè són el nostre esperit. Per a mi no estan en els objectes sino en els nostres sentits, dins dels nostres ulls, al fons de la retina. Són una manera íntima d’entendre l’existència.