A tall d'invocació
blog d'Enric Balaguer
Dolor saharauí
De tant en tant rellegisc pomes de l’amic Manel Garcia Grau. Aquest, de La ciutat de la ira, dedicat a la guerra de Bòsnia, podria perfectament servir per reflectir la situació de dolor del poble saharauí. Es titula Vogosca –una ciutat de Bòsnia– però podria ser també la ciutat d’al Aiun.
Et sé, cim assetjat, des de la pell encesa i lacerada del món, tu,
captaire de l’avenir, mesell encara de la dignitat i la sang
tu, ullal indestructible dels cors, coloma fràgil
com fràgil i sadollada és la certesa
encara ens habita als ulls i les goles,
com humà i cert serà el teu nom
sota el rostre candent i esquarterat dels teus camps
vius, per a sempre, sota la penombra;
tu, refugi del calze dels llinatges sota els enteulats caiguts,
espais ajaçats on esguardes, pacient ordi de l’aurora,
la crinera de la pau, rosa cercada de la llibertat
–oh Andròmaca, oh Ulisses!–
brostant entre la fosca
sa
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El dolor s’assembla tant a tot arreu, i la llibertat, tan cara!
I més sabent que qui va dir aquestes paraules no pot continuar escrivint-ne més… rellegir Manel Garcia Grau sempre té aquestes sorpreses… una autèntica meravella. gràcies Enric, per recordar-nos aquest poema.