ACARONAR LA TRISTESA le monde est une branloire pérenneMontaigne les empremtes són el camí i res pussón massa bells els dies de l’homeles estacions són oasis de l’amor verestima els segons fímers ho són totels sabors són la solitud dels noblesun mar de resplandors són tos llavisi també són la terra de les besadessón nus
Només vull donar testimoni del gust que m’ha produït aquesta feta: aquesta festa!L’amic i admirat Pep Guardiola és un senyor savi!
No sé si és aquest aire tan gelat que fa que les coses agafin una altra i alta transparència, no sé si són les ulleres noves que em va graduar en Josep Maria les que m’han tret aquell tel blanquinós (No trobes que són un poc exagerades per a una vella xaruga com jo? Ca,
Aquestes poques ganes de veure ningú. Aquest grau zero de socialitat. Aquesta anada cap endins que converteix el passeig capvespral en un avenç solitari entre un cel molt baix, ple de núvols grisosos com en un llenç de Modest Urgell, una forma lenta de contemplar les parets de pedra seca com paisatges inacababes. Els verds
Les marques de John Coltrane em guien cap al fumuna paraula alada em surt de la punta de la llenguanomés sé obrir les portes de la percepció a empentesi enyorar la llum abissal que vessa dels teus poruscerc a les fosques orientat pels noms de tu i de misense saber que els únics martells que
Je ne peux rien dire à personne. Rien dire à d’autres que des mensonges. Si je suis tout seul, je parle peut-être un peu vrai. Si je suis avec quelqu’un, je mens. Je suis à côté.Jean Genet Mestre del gai escriure, poeta de la literatura ferotge, lluitador des del naixament fins a la mort: revoltat,
L’obra de Biel Mesquida (1947) és literatura frenètica, apassionant, torbadora, lletra alterada, text que fa que les coses siguin altres que no eren abans, perquè ens muda, ens trasbalsa. I és en aquest paisatge remogut on som més conscients d’una escriptura decapant que no mixtifica i deixa veure allò que amaga la pell morta dels
el silenci interior que puja d’intensitat quan vull i vull moltla baixada de les imatges com qui diu la baixada del renoucom m’agraden les col·lecions de núvols que agaf tan sovinti somniar tota la nit que et bes dins un túnel de clavegueraesser feliç magrejant-te amb el banyador posat tot el tempsdevorant els teus braços
Vaig tenir una gran alegria que a J. M. Castellet el Ministerio de Cultura del Govern Central li hagi concedit el Premio Nacional de las Letras Españolas (l’any passat la Generalitat li havia donat el Premi Nacional de la Lletres Catalanes), perquè ja fa estona que s’ho mereixia per la seva obra, i, també, per
Aquelles passes es perden pel forat de l’escala, es perden pels corredors laberíntics, es perden travessant sales de colors diferents, es perden ran del roserar exhaust de tant lirisme, es perden per damunt les lloc comuneres fulles marronoses i vermellenques que entapissen el parc, es perden sobre la mar. [Foto Vivian Maier] El bitllet era
Mas las palabras del cantor quien no las cree no las entiende. José-Miguel Ullán Pugui el teu esperit viure, durar milions d’anys, tu que estimes Tebes, assegut amb la cara al vent del nord, els ulls plens de felicitat. Inscripció de la copa d’alabastre de Tutankamó Era estiu gran i feia un sol
Duc un encegament tan gran que començaré per allò més trivial, més baix de sostre, més banal, més noningunós, allò que abans m’hauria semblat el rien-ne-va-plus de la rancior i del déjà-vu, així, amb aquesta mescladissa de paraules de joc i de lloc comú que sempre m’han semblat el més abominable que pot fer algú
Fa molta de fredor. Quan he anat a tancar les barreres tot el caminal era una pasteta de fulles seques banyades i bassiots com a petits llacs. Em pas el dia rere els vidres, molt tapat, amb foc i llegesc un autor nou que em fa companyia: Éric Chevillard. A més a més d’escriure molt
Dia clar de tardor. Mir la bellesa de l’aire , mir el blau del cel, mir el call vermell de la terra.I llegesc un poeta amic: p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 12pt; font-family: “Times New Roman”; }p { margin-right: 0cm; margin-left: 0cm; font-size: 12pt; font-family: “Times New Roman”; }div.Section1 { page:
Hi ha una pujada de les conversacions sàvies amb els meus amics després de l’operació. Hi ha la consciència llunyana que parlen amb un supervivent. I això m’agrada perquè en les paraules veres que ens intercanviam no hi ha greix retòric, ni palla de la dolenta: tot és fibra i gra (amb la mica de