Quina alegria, quina joia, quin gust que el Cant de la Sibil·la s’hagi convertit, gràcies a l’UNESCO, i a Nairobi, en Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat. També estic content que els castells ho siguin, una altra forma expressiva de catalanitat. Dues sibil·les m’enamoren que col·loc avui aquí: la de Dead Can Dance i
Aquest MMX fa cinquanta anys que el PEN Internacional va crear el Comitè d’Escriptors Empresonats per lluitar arreu del món a favor dels escriptors que sofreixen privació de llibertat en nombroses formes (presó, persecució, amenaces de mort, censura, etc.). El PEN Internacional ha denunciat aquest primer semestre d’enguany que han estat empresonats, perseguits o amenaçats
@font-face { font-family: “Times”; }@font-face { font-family: “Cambria”; }p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 10pt; font-size: 12pt; font-family: “Times New Roman”; }span.estreta { }div.Section1 { page: Section1; } Les abelles es podien contar per desenes, per centenars i feien aquell brunzit característic, aquell zum-zum lent, melodiós i acaronador que m’endolcia les orelles com si
Per què Fellini em sembla un germà gran de Berlanga? Hi vaig pensar ahir quan vaig tornar veure Plácido i la música del film de Miguel Asins Arbó em va recordar la de Nino Rota. I també els agermana la seva forma de filmar aquesta cosa farsesca i esperpèntica de la vida coral d’una societat
M’ha agafat de sorpresa aquest matí la mort de Luís García Berlanga. I ahir vespre mateix parlant d’una feta de la vida quotidiana profunda vaig fer servir el qualificatiu «berlanguià». Sí, amb aquelles pel·lícules que eren joies de la sàtira Ii de la farsa dins un temps de dictadura franquista gris, mediocre i miserable, Berlanga
@font-face { font-family: “Times”; }@font-face { font-family: “Cambria”; }p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 10pt; font-size: 12pt; font-family: “Times New Roman”; }a:link, span.MsoHyperlink { color: blue; text-decoration: underline; }a:visited, span.MsoHyperlinkFollowed { color: purple; text-decoration: underline; }div.Section1 { page: Section1; } PER A OLÍVIA, UNA LECTORA AMABLE I MISTERIOSA. Gràcies, desconeguda Olívia, pel teu bitllet
@font-face { font-family: “Times”; }p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 12pt; font-family: “Times New Roman”; }div.Section1 { page: Section1; } Això era i no era bon viatge faci la cadernera. Aquesta frase epifànica m’arribava quan la padrina Joana Payeras començava la rondalla com les primeres passes verbals d’un camí de felicitats que
Biel Mesquida i la insularitat La poesia de Biel Mesquida se situa en un terrer d’una esplèndida vegetació ubèrrima que accelera des de la ruïna el procés vivificador de la llengua. En els seus textos, han desaparegut les pedres, però hi domina la insularitat, el cos central de la idea del llenguatge. Tota
UNA AFERRADA FORTA PEL COLL, PEL PIT, PELS CABELLS, PER LES CAMES, PER LA CARA, PER LA CINTURA, PER TOT EL COS I PER TOT L’ESPERIT, ASSUMPCIÓ I VICENT, FUNDADORS D’AQUESTA MERAVELLA, AQUESTA CLARA I CATALANA FORMA DE VIDA INTEL·LIGENT ANOMENADA VILAWEB!!!!SOM PLE DE GUST PER TOTA LA CÒRPORA CELEBRANT AQUESTS QUINZE ANYS DE PLAERS,
Des d’aquest matí quan m’he despert seguesc l’atac de la policia marroquí al campament saharià de 20.000 persones Gdeim Izak situat molt a prop d’al-Aiun. Una salvatjada amb morts (fa pocs dies ja mataren un adolescent de 14 anys) i ferits de les forces marroquines que han fet servir tota casta de material dur —canons
@font-face { font-family: “Times”; }@font-face { font-family: “Cambria”; }p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 10pt; font-size: 12pt; font-family: “Times New Roman”; }div.Section1 { page: Section1; } L’aire tenia en aquell espai una densitat diferent. En realitat, la història d’aquell estiu resulta difícil d’explicar des del principi. El que queda és la refulgència dels raigs
——Què fas?——Nofaig. Practic la nofaigera.——I és bor de fer——Nofer, només nofer, no més nofer.&&&Em dedic a recrear. La meva obra està feta de retalls, de fragments, de còpies i de variacions d’obres preexistents. Estic dins l’aire del segle XXI.&&&——Què fas?——Vesseig. Tenc vessa.&&&——Què fas?——Palimpsest [foto edward steichen. Gloria Swanson. Poemes de mestre Brossa antipapa. Gràcies!]
escriure davant el motiu. escriure davant l’objecte més nu, més silenciós, més avorrit, més exigent, més simple, més envitricollat. meravellament a flor de terra, a flor d’ona, entre els grans esclats d’aquesta llum tardoral que m’intoxica a fons. vull agafar, retenir, deixar tremolar aquesta sensació d’un instant que es fon, aquest tocar l’espai que veig
Era una font de vida inesgotable.Haver de dir «era», quina tristesa!La vaig conèixer des del bressol: mumare i ella eren amigues de jovenetes.Li deia «tia» i l’estimava molt més que a moltes ties de família.Era una actriu. I una escriptora. I una directora. I una força de la natura.Havia muntat obres de teatre seves on
@font-face { font-family: “Times”; }@font-face { font-family: “Cambria”; }p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 10pt; font-size: 12pt; font-family: “Times New Roman”; }div.Section1 { page: Section1; } Per sort tenia aquella habitació per a les ocupacions que reclamaven una solitud inviolable: la lectura, el somieig, les llàgrimes i la voluptuositat. Però en aquell temps encara