La meva matèria són els ossos, la sang, els nervis, és a dir la solidesa, el desig i la follia. I en el cas d’un escriptor la solitud. Però hi ha un plus que he après però que ja sabia: la vulnerabilitat.Les persones que estim amb un dit em poden destruir.&&&Escolt Chet Baker sense repòs.
Que és de llarg el camí de la vida!, potser ho va dir sense admiració amb una veu fluixa i tremolosa, potser el moix, en Lingo, va meular just llavors i em vaig inventar una part d’aquelles paraules terminals. [L’ombre d’une ombre de Mateu Coll] Ell, mon pare, ocupava un espai infinit. Sé que vaig
Massa cel en aquest quadern postoperatori, massa roses, massa fulles d’or roig dels caquiers, massa rellepament estètic, massa tranquil·litat, massa maquillatge. I els dolor impossible de tapar amb els analgèsics? I els miradors nous sobre la vida anterior? I el marro? Com pot ser que una castració d’una glàndula com el tiroides deixi aquest acordió