Des del llit de la cambra 224 de la clínica J. es veia un roserar i el cel. Sobretot el cel. Una pantalla d’un cinema meteorològic ple d’accidents, de quadres, de canvis, de paisatges, inacabable, calidoscòpic: blau cel estimat. Dins el malestar amb els sèrums, les punxades, els calmants, el catèter, les píndoles i tota
La destrucció ha estat la meva Beatriu.Stéphane MallarméSent el telèfon enfora. Cridades que no tenen resposta. Ell ha desconnectat el telèfon de l’habitació clínica. El mòbil jeu dins la bossa de pell negra al guarda-robes. Amb la bata blanca que m’han posat sembl un boig perillós.&&& No podia escriure. No podia llegir. No podia pensar.
Ja som a casa sa i estalvi (?) Molt trist per la mort de l’amic generós i mestre noble Joan Solà.http://www.vilaweb.tv/?video=5734Ja som a ca nostra sa i estalvi (?). Tot ha anat bé. Gràcies Dr. Estrany, Gràcies Dr. Xamena, Dr. Soler, Dr. Binimelis, Dr. Alguesuari, infermeres, camillers i personal de la clínica Juaneda de Palma!
Avui m’operen del tiroides.Intentaré escriure amb l’ibook.És una aventura cap a la salut! Un vol saludable! Una joia de la ciència!
Torn fer present, amb una claror difusa que ho converteix tot en resplendor i miratge alhora, aquell vespre passada de llarg la mitjanit quan ens coneguérem a la festa dels cinquanta anys de l’amiga, Catalina Segura, assegudes i un poc gates en una de les estances més singulars del seu rafal, una salota tota plena
Gràcies Montse Serra per aquesta informació àmplia, sàvia, justa i tendra. Moltes de gràcies i per molts d’anys! MUÀ I MUÀ (els segon és per ella!)I gràcies als Amics de Vilaweb, generosos!El muntatge de l’exposició Mirós Barcelós a la galeria Manel Mayoral (C/Consell de Cent 286, entre Balmes i Rambla de Catalunya) els proppassats 18
Me’n vaig cap al X Festival per participar en una festassa verbal. Ja ho contaré. [Foto Mateu Coll]
El mal em ve de més lluny. Per què escric aquesta frase petita, secallona, prima com un tel de ceba quan voldria contar els darrers esdeveniments amb un llenguatge flamejant, barroc, ple de frases que espirejassin entremig d’un fumejar intens o inventar una gran oració principal majora i senyora amb un rossegall de pelleringos de
AQUESTS DOS DARRERS DIES I NITS M’HE DEDICAT ALS AMICS CREADORS: INTÈRPRETS DELS DÉUS: DÉUS. Despús-ahir vàrem obrir l’exposició Mirós Barcelós a la galeria Manel Mayoral al carrer Consell de Cent 286 (entre Balmes i Rambla de Catalunya) a Barcelona. Un guster.Ahir hi va haver una conferència sobre la Cancó de Lluís Llach a la
ME’N VAIG A BARCELONA PER MUNTAR L’EXPOSICIÓ A LA GALERIA MANEL MAYORAL!!! @font-face { font-family: “Times”; }@font-face { font-family: “Cambria”; }p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 10pt; font-size: 12pt; font-family: “Times New Roman”; }div.Section1 { page: Section1; } TRES LLIBRES IMPRESCINDIBLES PER ALS AMADORS DE L’ART VERTADER. Per un atzar que no existeix a
No podia pus. Em semblava que en aquella casa vivíem dins el ventre de la balena de Jonàs des del paleolític superior. No podia pus. T?ho havia dit amb paraules emboirades perquè no en trobava d?altres que poguessin reflectir la vida entre aquelles parets familiars on de cada vegada més em sentia llunyana, estrangera, cansada,
@font-face { font-family: “Cambria”; }p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 10pt; font-size: 12pt; font-family: “Times New Roman”; }div.Section1 { page: Section1; } Som una tal mostra de dolentia, d’egoisme, de baixesa, de rapacitat, una tal histèrica, que puc ben entendre que al dinar de Nadal, la padrina Rafela, una dona balladora i cantadora quan
Recoman L’autofictif, el blog d’Éric Chevillard i els seus textos. Aquí he fet un pot-pourri de declaracions que trob ben intel·ligents i estimulants. @font-face { font-family: “Times”; }@font-face { font-family: “Cambria”; }p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 10pt; font-size: 12pt; font-family: “Times New Roman”; }p { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 10pt; font-family: “Times
Només aquest continu renou de les ones a la cala de les Eugues em pot consolar una mica d’aquest mal de cap que no em deixa. Només el xasssss-xasssss-xasssss repetitiu que empeny amb violència les fulles seques de les posidònies —les algues— i les acaramulla formant tota casta de formes —golfs, caps, litorals, penya-segats, etc—
Ajo clausura a la Casa del Lago el Festival de Poesía en Voz Alta a Mèxic. Defora plou. Escolt micropoemes i plou dins el meu cervell i tot jo faig olor de terra banyada. Dues mirades La unitat de la llengua Dimarts, 12 de octubre del 2010 Vots: +30 -6 Comentaris (10) J. M. Fonalleras