ATRIBUÏDES AWOODY ALLEN —————– El mag va fer un gest i va fer desaparèixer la gana, va fer un segon gest i va desaparèixer la injustícia, va fer un tercer gest i va desaparèixer la guerra. El polític va fer un gest i va desaparèixer el mag. Els cabells blancs abans eren respectats, ara
Segueixo amb les frases enginyoses que ben bé podrien tenir com a autor a Woody Allen. Faran més saboroses les converses de les vacances: hi posaran un punt d’intel.ligència, però només el suficient per no pertorbar el merescut descans mental… ————————– Quan el metge s’equivoca, la solució és llençar-hi terra al damunt. Quin animal, després
M’han passat unes frases enginyoses atribuïdes a Woody Allen. Segurament algunes ho siguin, d’altres en tinc dubtes. Sigui com sigui serviran per amanir intel.ligentment les converses de l’estiu. ——————— Morir és com dormir, però sense aixecar-se a orinar. La inactivitat sexual és una pràctica perillosa: fa sortir banyes. Els avantatges del nudisme? Salten a la
L’ARBRE Vius entre l’aire. De nit vas de la terra a les estrelles. Quan seràs mort, encara faràs créixer una flama. L’arbre simbolitza per al poeta la recerca dels ideals, representats per les estrelles i la flama. Una recerca que no ha de desarrelar de la realitat, de la terra. ¿Trobeu que es podien emprar millors
Centenari del poeta Màrius Torres (Lleida, 1910 – Sant Quirze Safaja, Vallès Oriental, 1942), Cançó a Mahalta
Entre els amics i coneguts havia corregut com la pólvora. L’Alfons, l’ex de la Bea, s’havia embolicat amb l’amiga de tota la vida del seu fill. Aquest té 16 anys i la noia, ja major d’edat, 19. A hores d’ara ja porten un temps vivint junts. De seguida van sorgir les veus censuradores. Esgrimien l’
Eva: “Em trobo en una casa desconeguda amb moltes escales, portes i passadissos amples. La casa està gairebé a les fosques i no puc distingir l’aspecte de l’home amb qui estic tractant de fer l’amor dempeus contra una paret. Emocionalment la situació és molt forta entre altres raons perquè tinc por que algú obri la porta
Adrià: “Estic en una platja. Darrera meu hi veig una escala llarga, obsoleta i fosca. Està envoltada per una cornisa de pedra que condueix al poble. Per ella hi circula molta gent, cosa que m’inspira confiança. Estic nu i acaricio el meu sexe obertament procurant-me plaer. Com levitant, em trasllado amunt i avall dels escalons
Adela: “Somio que camino en un carreró fosc. De sobte dos homes m’atrapen i em llencen en una camioneta. M’embenen els ulls, però jo ni crido ni m’hi oposo. Tot i la por, mantinc la sang freda! En el trajecte els sento parlar amb veu ronca, i riure. Un comença a palpar-me les cuixes mentre
Somnis de zoofília, de violació, d’incest… Alguns somnis posen en escena situacions que mai gosaríem imaginar desperts. Empipadors, ens interpel·len: és que som més perversos que no pensàvem? Ens desperten d’un sobresalt. Els acompanyen una sensació estranya de plaer i disgust, i durant el dia no paren d’envair la imaginació. Per què hem somiat que
Estem en un gran moment. Són temps de grans reptes per a Catalunya. El camí de la independència se’ns obre més clar, més carregat d’il.lusió i més energitzant que mai. Altres projectes de gran calat ens condueixen també pel camí de l’afirmació nacional. Aquí tenim la Llei del Cinema. En cada un d’aquests grans passos
Programa de Josep Cuní. Dimecres, 30/06. Ple debat sobre l’ estocada del Constitucional. Parla López Burniol, abanderat federalista, i el recolzen José Antich, director de La Vanguardia, i Juan Tapia. Ens estavella contra la cara una veritat més que incòmoda, dolorosa. Tota aquesta patacada del Constitucional ens la podíem haver estalviat si haguéssim estat més previsors. Ens l’hem buscat nosaltres, emportats per