La cinta blanca (Das Weisse Band / The White Ribbon / Le ruban blanc / Il nastro bianco), de Michael Haneke En la construcció d’aquest esplèndid film, hi descobreixo dues línies mestres. Una és molt clara: el cinema de Dreyer i de Bergman, dels quals agafa l’espai del poble i els personatges dominats per la
Deixa’t estar: ni The Hurt Locker, ni Up in the Air, ni Precious, ni Inglourious Basterds. Què han votat com a millor pel·lícula “dramàtica”, doncs, els de la premsa estrangera acreditada a Hollywood? Avatar, què, si no? I… de millor director? James Cameron! No es pot pas dir que aquesta edició dels Globus d’Or hagi
La cinta blanca (Das Weisse Band / The White Ribbon / Le ruban blanc / Il nastro bianco), de Michael Haneke Reprodueixo aquí la part substantiva del comentari que en vaig escriure, ran de la visió del film a Canes 2009: Impecable, descriu amb contundència glacial l’ambient de rigor moral imperant en un poblet del
La cinta blanca (Das Weisse Band / The White Ribbon / Le ruban blanc / Il nastro bianco) Director Michael Haneke. Fitxes tècnica, repartiment i sinopsi [Canes 2009 · Competició: “La cinta blanca”]Articles en aquest blog [Comentari] [Altres veus] [Director: Michael Haneke] [Tràilers i talls] [EFA2009: Haneke, Haneke i Haneke] [Canes 2009: la selecció oficial]
Tinent roí: escala a Nova Orleans (Bad Lieutenant: Port of Call New Orléans / Teniente corrupto / Bad Lieutenant: Escale à la Nouvelle-Orléans / Il cattivo tenente – Ultima chiamata New Orleans) Director Werner Herzog. Guió William M. Finkelstein, a partir del de Victor Argo, Paul Calderon, Abel Ferrara i Zoë Lund per Bad Lieutenant (Abel Ferrara, 1992). Fotografia
Els diaris nostrats publiquen avui que la crítica nord-americana ha premiat Los abrazos rotos, de Pedro Almodóvar. Per mi, fóra prou bona notícia, si fos certa. I no ho és. O més ben dit, no ho és ben bé del tot. No té gaire importància, però sempre va bé deixar les coses clares. En efecte,
Això de donar premis, agrada al personal! Si la premsa estrangera acreditada a Hollywood fa 67 anys que atorga els seus Globus d’Or -que enguany es lliuren el dia d’avui, hora de Los Angeles-, els seus col·legues destacats a París no volen deixar passar l’oportunitat de celebrar també una gala, envoltats del glamour dels famosos i
Tinent roí: escala a Nova Orleans (Bad Lieutenant: Port of Call New Orléans / Teniente corrupto / Bad Lieutenant: escale à la Nouvelle-Orléans / Il cattivo tenente – Ultima chiamata New Orleans), de Werner Herzog Dues imatges de la pel·lícula l’emmarquen prou bé. La primera, l’aigua tèrbola del Katrina, inundant una presó, amb serps…: efectivament, és d’un
Recull d’articles sobre qüestions cinematogràfiques publicats entre el 14 i el 20 de gener de 2010: LLEI DEL CINEMA. Els articles sobre l’avantprojecte de Llei catalana de cinema, clicant aquí [Especial ‘Debat’: la Llei del Cinema]. *** EN LA MORT D’ERIC ROHMER. Honoré(m) de Rohmer -sense enllaç- (Àlex Gorina, El Temps, núm. 1336): (..) pel fet de
Recull de ressenyes i articles que informen sobre les estrenes a part de la nostra cartellera cinematogràfica, publicats entre el 14 i el 20 de gener de 2010: Als núvols (Up in the air / In the air / Tra le nuvole), de Jason Reitman -estrena prevista 22.01.2010-: Jason Reitman: “No hi ha ningú més encantador que
Recull de crítiques publicades entre el 14 i el 20 de gener de 2010: Amreeka (Amreeka / Amerrika), de Cherien Dabis: De Cisjordània a Illinois (Nando Salvà, El Periódico) | Amerrika (Carles Mir, Time Out Barcelona) Capitalisme: una història d’amor (Capitalism: a love story / Capitalismo: una historia de amor), de Michael Moore: Capitalism: A love story (Michael Moore) (Pere Meroño, blog
Finalment avui, a bona part de la nostra cartellera, arriba La cinta blanca, de Michael Haneke, una pel·lícula superior, una gran Palma d’Or. FOTO © Golem La cinta blanca, de Michael Haneke
Tant que se’n parla, val la pena poder-lo llegir, clicant aquí: PROJECTE DE LLEI DEL CINEMA DE CATALUNYA. I per si ens interessa comparar-ho amb l’avantprojecte inicial: Avantprojecte de Llei del cinema de Catalunya.
Amb 13 candidatures, la pel·lícula Trash, de Carles Torras, encapçala la llista de les nominacions dels 2ns Premis Gaudí, seguida “ex-aequo- per Xtrems, d’ Abel Folk i Joan Riedweg, i El gebre, de Ferran Audí. Els membres de l’Acadèmia, doncs, han deixat en segona ordre -pel que fa a nombre de nominacions- títols com ara Tres dies
Ran de l’aprovació, ahir, del Projecte de Llei del cinema, convé matisar sobretot alguns titulars apareguts a la premsa, en el sentit que, ahir, no s’aprovà cap llei. El govern no en pot aprovar de lleis, que és competència del Parlament. Res del que hagi sortit del Palau de la plaça de Sant Jaume no