Club 7 Cinema

Tinent roí: escala a  Nova Orleans (Bad Lieutenant: Port of Call New Orléans / Teniente corrupto / Bad Lieutenant: escale à la Nouvelle-Orléans / Il cattivo tenente – Ultima chiamata New Orleans), de Werner Herzog

Dues imatges de la pel·lícula l’emmarquen prou bé. La primera, l’aigua tèrbola del Katrina, inundant una presó, amb serps…: efectivament, és d’un Amèrica estancada, de les aigües brutes d’aquella societat que no paren de pujar, és d’axò del que parla la pel·lícula. La segona imatge, gairebé al final, quan comença a sonar l’himne americà al moment definitivament victoriós del més roí agent de l’ordre, el triomf de la podridura en què s’està descomponent el que resta dels valors fundacionals d’aquell gran país…

No té pas gaire sentit que Herzog hagi fet aquest “remake” de la pel·lícula d’Abel Ferrara; però, posat a fer-lo, li ha donat una dimensió més social, menys individualista. Aquí, la crònica de l’enllotament del protagonista, més que una devallada cap a l’infern personal, és sobretot el mirall en què es refelecteix una visió dels EUA d’avui en dia.

Herzog esquiva bé el parany del “thriller”. El relat de policies i delinqüents no és el que li interessa i, per tant, si li cal resoldre operacions policials amb expeditius recursos de guió o simplement deixant-ho en elipsi, ho fa i es queda tan tranquil, perquè el gènere cinematogràfic, per a ell, és un simple mitjà, per parlar dels personatges, el que arrosseguen i el que els envolta.

Intens, Nicolas Cage està prou bé. Certament, no acaba d’anar passat de voltes. Tot i que aquella corbamenta d’esquena… diria que en més d’algun moment no se’n recorda, que va carregat d’espatlla…

FOTO Tinent roí: nova escala, Nova Orleans, de Werner Herzog

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!