Aquest diumenge, la plataforma Salvem el Cabanyal ha convocat una manifestació per seguir reclamant que s’aturin els projectes que volen destruir el barri, la història, la vida i la identitat d’aquesta part vora mar de València. Allà hi serem, un cop més, per gaudir del sentiment col·lectiu i per expressar la voluntat de garantir el
Vilaweb també ens ofereix la llista de cinemes catalunyesos que seguiran les directrius-pressions de la patronal mafiosa i espanyolista. Cal no abaixar el nivell de tensió i generalitzar les protestes, fer-les fàcils de seguir per tothom i fer-les molt visibles.Cal activar el boicot a aquests locals i a les empreses.Us imagineu una llei que portés
Com proposen els animadors del facebook, Ara és la teva, o l’editorial del Vicent Partal d’ahir, dia 27 de gener, jo també vull saber la llista dels cinemes de les empreses que volen continuar amb les restriccions, la repressió, l’ocupació, l’imperialisme, el franquisme, l’espanyolisme… Ho vull saber perquè, poc habitual als cinemes, no sigui que
Avui, hem pogut veure l’alcalde d’Ascó convertit en figura, als peus de l’estat i de la indústria nuclear, i amb el suport d’un grapat de polítics de CiU, orgullosos, traient pit i desafiant el món. Felip Puig, capitost de la banda convergent, ha donat el seu suport moral al figura i ha declarat que ell,
Avui, l’autonomia municipal ha triomfat. Això és el que cínicament els partits, els tertulians i molts mitjans, d’acord amb les directrius que configuren la raó d’estat i que estableixen els qui controlen els diners, les armes, l’opinió i l’energia, enaltiran. Aquesta autonomia municipal que no serveix per a res quan es tracta d’oposar-se a la
Sí, avui és Sant Vicenç i a Prats de Lluçanès és Festa Major. Ahir va ser el dia del pregó -enguany fluix i poc lligat al poble, però ens va donar la sortida a la festa-, i avui tindrem dues joies ben arrelades i característiques: el ball de la Trencadansa i els Ballets de Sant
La primera reacció a la notícia que publica Vilaweb, avui mateix, és que s’ha acabat l’AVUI. Si la compra del diari per un altre diari “català, catalanista, progressista i amb secció de Països Catalans” comporta que no es mantingui ni el mínim, ja indigne, de distribució arreu del país, vol dir que l’AVUI s’ha acabat.
En un apunt al web Media.cat es fa referència a la declaració secessionista sobre el català i el valencià del Triangle i va més enllà de la dada que donava en aquest blog fa uns dies, a partir de la invitació a l’acte d’aniversari de la revista.Podeu llegir-ho aquí.
Seguint la gira pel país que està fent Martxelo Otamendi per explicar les raons i la situació dels encausats i torturats, vexats per haver fet un diari per a Euskal Herria, avui la cita és a Barcelona, a 1/4 de 8 del vespre a l’Auditori del CCCB, al carrer Montalegre. La nostra solidaritat també és
Han passat tants dies que està més a prop tornar-hi que explicar-ho. Però la promesa esdevé deute i ni que sigui per compromís cal tancar el plaer de la volta per un dels dies de Sant Jordi més normals que he viscut en mig segle d’anar fent tombs.I és que després de l’impacte d’Alcoi, vingué
La crisi i la seva sortida la paguen els territoris i la gent i la cobren els que acumulen la riquesa i els beneficis privats. I la gestió la fa el poder públic que subvenciona els mitjans perquè el capital segueixi acumulant-se en els llocs de sempre. L’argument-panalla és que d’aquesta manera es farà córrer
Ja ho diu la cançó, a mitges, de Pirats Sound System i la Gossa Sorda, “no hi ha tanta diferència, Barna, Sants, valència…”, i el BarnaSants d’enguany ho posa negre sobre blanc. Realment una sorpresa i una imatge engrescadora, amb un programa d’actuacions realment impressionant. I començar a Sants amb el Cesc Freixas i acabar
Reprodueixo aquí un interessant article de Pau Alabajos, el cantautor de Torrent, que avui publica al seu blog i que ha estat publicat a l’Informatiu. El compromís de la gent que té una proecció pública im portant, i en el cas del Pau, cada vegada amb més pes i raó, és i serà sempre necessari,
La veritat, cada cop és més difícil de creure en tot el que surt als mitjans i en el que diuen els que viuen aferrats a algun micròfon. Fins i tot, les imatges menteixen sovint.Entre el conte de l’enfadós de qui pot i vol evitar que la TV3 es vegi arreu del país, amb la
Avui he quedat d’una peça, glaçat i fotut. He vist un correu, difós per l’APPEC -Associació de Publicacions Periòdiques En Català-, que el setmanari El triangle envia juntament amb una invitació per convidar la celebració del vintè aniversari del periòdic. Una de les referències de presentació que utilitza és el fet de ser l’únic mitjà