L'Aleix a ca la Toca

La crisi i la seva sortida la paguen els territoris i la gent i la cobren els que acumulen la riquesa i els beneficis privats. I la gestió la fa el poder públic que subvenciona els mitjans perquè el capital segueixi acumulant-se en els llocs de sempre. L’argument-panalla és que d’aquesta manera es farà córrer el diner i la riquesa ajudarà la societat. Aquesta mentida, que defensa i argumenta la dreta, la justifica això que encara algú anomena “esquerra”, aquest esperpent que tenim, per exemple, al govern autonòmic de Catalunya o al de les Illes.
Avui, això que s’anomena “esquerra” no té per finalitat la justícia social, la democràcia horitzontal, la preservació i l’equilibri del territori, impedir l’espoli patrimonial, desenvolupar programes de redistribució de la riquesa, promoure la solidaritat front la caritat… Avui, la seva principal finalitat és potenciar el desenvolupisme, posar en mans privades els recursos naturals per a l’explotació turística, crear les condicions sobre la base de grans infraestructures perquè el capital especulador pugui dur a terme els seus projectes privats, construir els discursos adequats perquè mai es pugui destriar el benefici privat de l’interès públic i col·lectiu, potenciar la “cultura” de la seguretat per garantir el control del pensament, de la crítica i de la pressió social…

Amb tot, encara sabem que uns jocs olímpics no es fan per celebrar una gran festa esportiva sinó que són una operació política i econòmica per moure diner públic amb la intenció que el capital privat estigui satisfet, posant al seu servei tots els mitjans i recursos. Per això, sabem que la proposta llançada per l’alcalde de Barcelona ni era desconeguda per qui havia de saber-ho ni és una volada de coloms sense cap més sentit. Des del moment que es proposa aquesta idea, es posen en funcionament els mecanismes per posar el diner i els recursos públics al servei dels interessos privats. Però si aquesta proposta és per si mateixa una amenaça clara per al país, els discursos pronunciats avui per l’alcalde de Lleida i pel President catalunyès en la inauguració de l’aeroport Lleida-Alguaire, la confirmen i la contextualitzen i ens mostren el full de ruta del PSOE i dels seus aliats.
Els discursos de Ros i Montilla han estat exemplars del model depredador per al territori que posen a les mans del capital. Infraestructures per seguir creixent, espais territorials per consumir turísticament, vies de comunicació per al consum i creixement desequilibrant.
Aquest model, explotador del territori, els recursos i les persones, és el mateix que defensa la dreta, ja sigui autonomista com unionista. I és el discurs que assumeix també el nou sobiranisme, com si la llibertat del país hagués d’anar lligada al creixement en lloc d’anar lligada a la millora de la justícia, la llibertat, la democràcia i l’equilibri. Un model de desenvolupament sense límit per a l’interès privat i el consum.
Curiosament, en la inauguració de l’aeroport lleidatà, tot i ser un espai de comunicacions, ningú s’ha referit a la millora de les comunicacions i la necessària xarxa territorial. No, tothom tenia clar que allò era l’obertura d’una nova porta a la depredació territorial i a la seva explotació consumista i prou. I Montilla ha deixat clar que aquesta era el camí a seguir, de la mà de l’afamat de territori, senyor Nadal. Els jocs olímpics del senyor Hereu també han format part dels discursos i del projecte.
A la vista de tot això, i donat que no hi ha projecte de país, de territori, de societat justa i equilibrada i de procés d’autodeterminació nacional i social, ja puc dir avui que seguiré treballant perquè hi sigui i que a les properes autonòmiques catalunyeses no votaré a cap dels partits que es presentin.