Gàlim

^{Foto: Yassmina Valls. Més fotos i explicacions a campdeturia.cat}

La culpa va ser d’ells dos. Ara anem a casa, van dir, i un poc més i ens han de traure l’esmorzar. A la porta, quan ens acomiadàvem, la frase sonà com una cita inconcreta: ‘ja ens llegirem’.
Empar i Albert ens van dur a sa casa quan va acabar la segona part del periple del dissabte que havia començat amb l’actuació de Botifarra a la Casa de Cultura de Bétera, enmig d’una expectació inusual, pel nombre d’assistents i per la barreja d’edats i condicions ideològiques. Darrere meu hi havia tota una fila de dones d’edat avançada, que reien, comentaven i aplaudien com a descosides. Això em va fer trobar un altre dels mèrits de Botifarra: fer arribar la recuperació de la música tradicional al que des dels sectors ‘catalanistes’ anomenàvem despectivament ‘ties maries’. No és qüestió ara de posar-me a reflexionar si era un error nostre o no l’excés d’intel·lectualisme en certes actituds. El que és clar és que fins ara la gent que ha treballat de valent amb una faena impagable en el camp de la música tradicional no havia aconseguit arribar a aquest sector de gent que és (i era) precisament qui guardava el tresor del passat.
Ara, entre el públic de Pep, ja no hi trobes només el sector conscienciat i militant. Hi topes amb gent que havies trobat a faltar i que el ‘populisme blavero’ sí que sabia fer-se seu. A voltes les neurones em fan pensar aquestes coses.

La segona part tingué lloc a Ca Montes, el bar de la família Partal, en una taulâ
llarga i diversa, com les converses que feren una treva després de
l’arnadí que el tio Roc havia preparat expressament per al cantaor. Amb
aquest postre era impossible evitar-ho i arribaren algunes cançons, amb
els asturments travestint-se en altres que no tenien a mà els músics que a poc a poc van anar anant-se’n. Érem lluny de casa.
Reprenguérem
les converses, però l’hora aconsellava deixar que netejaren el bar i és
quan van dir d’anar a sa casa: no sabem dir que no, que som molt
educats. Més converses, regals, induccions a la rebel·lió fiscal,
combois a venir. A última hora ja son als ulls, propostes que aniran
eixint, l’escala que no posa problemes, i cap a casa. Vam trobar a faltar l’Alzaneta, el cotxe oficial d’aquestes coses, que d’ací a poc durà el rètol de ‘Boti-tour 2010’.
Abans d’anar-se’n, però, recollim les entrades per al megaconcert del 21 de novembre. Albert diu que hem d’omplir el pavelló del Pla de l’Arc de Llíria. Doncs ho haurem de fer.

L’autor d’aquesta altra visió de part de la nit va nomenar Elisa presidenta del club de fans d’Ulisses20.