RECOMAN AQUEST ESPECTACLE, AL CEL (UN ORATORI PER A JACINT VERDAGUER) QUE AVUI EL POETA NARCÍS COMADIRA I EL DIRECTOR XAVIER ALBERTÍ ESTRENEN AL TEATRE LLIURE.QUINA GANES TENC DE VEURE’L!DOS GRANS POETES CATALANS EN ESCENA!MUNTATS PER UN ALTRE POETA!
La vertadera aventura comença amb la mort. Això veia com ho escrivia una mà amb la pell plena d’escates de psoriasi. Ho escrivia? Ho pintava? La paret era transparent. Però per un misteriós fenomen que no podia comprendre, els mots que sortien de l’esprai quedaven levitant a l’aire com si fossin d’una goma inflada amb
Xavier Folch és una de les persones que hauria d’haver estat a les Converses Literàries a Formentor 2009 perquè és un editor dins el deixant del Gallimard, l’Einaudi o més actualment el Bourgois, l’Herralde o el Calasso.És el meu editor perquè quan ningú em deia ca que fas, devers el vuitanta del segle passat, em
AMB PAU EXTERIORamb un cansament relaxantamb el cap i l’esperit ple de frases, de cossos, de gestos, de paisatges, de mar antiga i mar amb boies, de mar negra i mar verdaamb llibres i ganes de llegir llibres nous (El comienzo de la primavera de Patricio Pron i Memorias de una dama de Santiago Roncagliolo)amb
estic dins el trulls de la bellesa, de l’amistat, de les coneixences i amb un pecé!!!!!no puc contar quasi resestic ocupat per l’atenció, el diàleg, el pensament, el sexe, la mar, la gatera, la coneixença i un dels paisatges més bells de l’univers: patrimoni català de la humanitatCosta i la Kelly, Estelrich i Chaplin, els ducs
cada escriptor és una cartografia literària, literalment i en tots els sentitsés un país, una nació, un estat, un fal·lansterité pobles i camps i mars i cels i terres de tintadiversitati una munió de gents, protagonistes, secundaris, oblidats, secrets,i tota casta d’aventures humanals, metafísiques, científiques, oníriquesi, com deia mestre Borges, quan de vell mira aquest
Cerc els fonaments d’una sensibilitat aguda i molt hàbil per agafar les percepcions del gust i dibuixar-ne les prolongacions delicades i efímeres.Perquè la bellesa funciona com una sinècdoque, participa d’una retòrica del sensible.La bellesa que hi ha per escriure: quin territori inacabable!Tot acte de cultura és un acte de barbàrie: quin oxímoron hi ha dins
Record que Proust, segurament en un prefaci a l’obra de Ruskin, escrivia una cosa així: «no hi ha dies que haguem viscut més plenament que aquells que hem pensat que no vivíem.»Aquesta idea m’ha perseguit entre les clarors grisoses i els tints opacs d’una tardor que arriba per la porta gran. Entre la indolència i
<!– /* Font Definitions */ @font-face {font-family:Times; panose-1:2 0 5 0 0 0 0 0 0 0; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:auto; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;} @font-face {font-family:Cambria; panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0; mso-font-alt:”Times New Roman”; mso-font-charset:77; mso-generic-font-family:roman; mso-font-format:other; mso-font-pitch:auto; mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;} /* Style Definitions */
He arribat de Vic amb la maleta plena de records. I ben perduda a l’aeroport de Son Sant Joan (no, perduda estrictament a la Terminal 1 de Barcelona on hi ha les guixetes d’Air Europa). Tan perduda que encara no m’han dit res (aquest matí he trucat m’han comunicat molt amablement que la durien avui
mal rotllo per trobar un ordinador. m’he de comprar el macbook tot d’una!això és un miracle.només don senyals de vida entre la pluja i els programadors culturals.La carta del patrici Millet és tot un començament de novel·lot.La dimissió pròxima de Bru de Sala del CONCA no l’entenc.sembla que la cultura oficial no va bé.tema per
DUES FITES: LA FESTA D’EMPÚRIES I VIC.DUES FITES DE CATALANITAT, DE LITERATURA I DE GESTIÓ CULTURAL.JA HO CONTARÉ QUAN PUGUI!!!
Aquesta idea ha guiat la meva escriptura avui. Em guia.Faig inventaris del passat.D’aquells que fan mal, que et remouen, que et duen a zones amagades que no t’atreveixes a trepitjar, a mirar, a sentir.He repassat unes dates i hi havia tants d’assassinats a Mallorca (juliol-agost de 1936) que podia sentir els crits dels detinguts, la
És el títol de la pròxima Confessió que ja és una llavor que creix lentament. Aquest matí he mirat l’aigua de bimbolla damunt l’asfalt de Ciutat rera la conversa amb una bella amiga que em contava com eren els baixos relleus de les busques a un temple perdut devora la presa d’Assuan. Aquestes pluges primeres,
Tu tenies dinou anys i a punt la joia el juny de 1968 quan et vaig conèixer a Barcelona, tota eufòrica perquè t’acabaven de dir que et publicarien la teva primera novel·la, Boja per Ava, que em deixares en un mecanoscrit estibat de correccions fetes a mà i que acab de trobar dins una maleta