He llegit en un magazine, en plena campanya electoral, un reportatge sobre l’inefable Rodríguez Zapatero. Li preguntaren pel punt dèbil dels polítics. La resposta és antològica: “La tarea política es una permanente lucha por poder cumplir la palabra dada”. No he volgut traduir per no trair. No els sembla una resposta fantàstica? I la continuació
Hi ha coses de les quals no se’n pot fer broma. M’ha sabut greu i m’he emprenyat quan he sabut que en Rodríguez Zapatero, el frívol més frívol que he conegut, i en Montilla, no en penso dir res perquè és el meu President, han fet brometa del finançament de Catalunya, quan s’han trobat a
És el que diu un banner del PSOE en el que es veu la candidata del PSOE, senyora Badia, i s’entrelluca, d’esquena, en Vidal Quadras. Els he de confessar que totes dues em gelen el cor. Cap de les dues, és la primera cosa que em ve al cap. I no pas per motius
El pla d’ajuts a l’automòbil ha tornat a dividir el Govern català i és exemple d’una forma de fer dubtosa. Si s’hi afegeix el Conseller Baltasar, el Barça i el protocol de Kioto la combinació és sorprenent. Es fa difícil pronunciar-se en contra d’un pla que vol incentivar la demanda d’automòbils, un sector especialment sensible
En Zapatero i Berlusconi són amics. El segon invita el primer a assistir a la cimera del G-8 a Itàlia. No se sap encara si en Rodríguez Zapatero s’asseurà en cadira principal o en supletòria. En Zapatero agraeix a Berlusconi el seu regal promocionant-lo per tota Espanya i penjant-lo pels fanals de mig país. Avui
Els ho traduiré, encara que no caldria. Nova economia política. La famosa NEP. No té res a veure amb l’economia espanyola d’avui, però és el primer que m’ha vingut al cap en escoltar en Rodríguez Zapatero proclamar que la nova economia començarà per Andalusia. En un míting (com sempre) en ZP ha anunciat que Andalusia
Que la política fa estranys companys de llit és cosa sabuda. A Euskadi ja varen experimentar la unió estratègica de PSOE i PP per foragitar, per la força dels seus vots, legítimament aconseguits, el PNV d’Ajuria Enea. Ara s’acosten a Catalunya. Qui hagi vist l’afabilitat amb què el M.H. President de la Generalitat, José Montilla,
Ahir demanava en el post “Virus a la caserna” diligència de les autoritats públiques en situacions que poden esdevenir preocupants. Un brot de grip descontrolat pot ser-ho. No estem en aquest punt. Reclamava informació precisa, però vaig trobar propaganda. I altre cop la ministra Chacón, que quan no va avançada, anunciant abans d’hora la fugida
Centenars de militars han estat aïllats prop de Madrid per causa de la nova grip. Quan tot apuntava a una remissió del risc de pandèmia, el virus H1N1 (que sembla actiu des del 1998) ha tornat a les portades dels diaris. Hi ha controvèrsia sobre si les autoritats sanitàries coneixien o no el brot i
Les campanyes electorals segueixen essent el que eren. La frase feta hauria conduït a la seva negació: ja no són el que eren. Malauradament, el que és substancial és com desacreditar l’altre, no pas explicar el que hom vol fer. Hi ha alguna excepció, però. He vist el vídeo del PSOE i la seva propaganda
El 18 d’abril de 1951 es va crear el Tractat que instituí la Comunitat europea del carbó i de l’acer, antecedent de la Unió Europea. Va entrar en vigor el 23 de juliol de 1952, per a una durada de 50 anys. Aquesta nit comença la campanya electoral per a les eleccions al Parlament Europeu.
He trobat preocupat un company d’institut. Li he demanat el perquè. Té una filla de quinze anys. No es pot ni imaginar que se’n pugui anar sola a avortar. No és pas una persona de dretes. Més aviat tendeix a votar esquerra en les eleccions espanyoles. A les catalanes, no ho fa. No s’ho acabava.
Ja les tenim a sobre, les eleccions europees. Des de les ràdios i les televisions, en Rodríguez Zapatero segueix anunciant promeses i més promeses. La darrera involucra l’educació, sota la fórmula d’un gran pacte. Els governants no massa bons fan només el que saben fer, que no és al mateix que fer el que toca
Els estranyarà. Quan érem petits, tota escola tenia el seu quarto de les rates. Bé, estranyarà tal cosa a qui mai no hi hagi anat i a qui mai no hagi estat amenaçat amb aital càstig. A mi m’hi varen enviar un cop. Tenia sis anys. Normalment era una habitació interior, fosca de mena. En la
En el terme municipal de Mequinensa, a tocar del terme d’Almatret (Segrià), es vol construir una central tèrmica que cremarà residus de l’explotació de les mines de carbó barrejats amb lignit. La central s’ubicarà en una àrea protegida que forma part de la xarxa natura 2000. A Catalunya, no s’ha fet cap avaluació d’impacte ambiental.