Coca de recapte
El bloc de Ramon Farré Roure
Al quarto de les rates
Els estranyarà. Quan érem petits, tota escola tenia el seu quarto de les rates. Bé, estranyarà tal cosa a qui mai no hi hagi anat i a qui mai no hagi estat amenaçat amb aital càstig. A mi m’hi varen enviar un cop. Tenia sis anys.
Normalment era una habitació interior, fosca de mena. En la meva escola, era el lloc on es guardava el carbó i la llenya per a l’estufa, que gairebé presidia la classe. Les mestres s’arreceraven al seu voltant.
L’estufa servia per escalfar la classe, com corresponia, i per fer-hi arengades de casco. N‘hi havia prou amb deixar-les una estona abans de l’hora de l’esbarjo, recreo per a mi, fins que vaig ser gran, perquè les mestres fessin festa major a l’hora d’esmorzar.
Em varen enviar al quarto de les rates no pas com a càstig. M’hi varen fer anar perquè l’estufa fluixejava. I m’hi vaig ensopegar. La titular es passejava per sobre de la llenya. Vaig agafar el primer tronc que vaig trobar i cames ajudeu-me.
Vaig arribar a la classe esfereït. Suposo que les mestres se n’adonaren. Quan un és petit no sap dissimular. Em vaig guanyar una bona abraçada de la mestra i deu cèntims per anar a comprar una coca de sucre rodona, boníssima, de cal Prats, que estava aleshores davant per davant de l’escola del carrer tallada de Lleida.
La meva padrina sempre s’empescava alguna cosa perquè mai no em faltés la coca per berenar. Aquell dia, me l’havia ben guanyada.
Per cert, les mestres eren, i són, bona gent de mena. Al quarto de les rates mai no hi varen tancar ningú.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Les mestres de la vostra escola no hi tancaven ningú, però ara estaria bé omplir uns quants quartos de ratots ben fastigosos, i tancar-hi una temporada els que s’estan carregant el país, no?