“El desert és un espai on viatja l’esperit” Pierre Nouihan “El desert és una terra de bellesa, inútil i insustituïble” Albert Camus “El silenci etern d’aqueixos espais infinits m’espanta” Blaise Pascal “L’allargat buit del desert ensenya l’amor pel detall” André Gide
L’editorial Tàndem acaba de publicar un nou volum de la col·lecció “filosofia per a profans”: L’exercici segons Marc Aureli. I com tots els llibres de la col·lecció, l’escriu Maite Larrauri. Sorprén l’habilitat que té l’autora per fer-nos pròxim el món filosòfic. Ho ha fet, abans, amb figures com Deleuze, Foucault, Spinoza i altres. Sempre és
Acaba d’aparéixer: La casa que vull (Arola editors); es tracta de les anotacions del meu diari de l’any 2003, premi “Rovira i Virgili” de la ciutat de Tarragona el 2008. A la contraportada es presenta l’obra d’aquesta manera: A partir d’avatars quotidians, comentaris d’actualitat, lectures de llibres, apunts de vida quotidiana, petites cròniques universitàries… l’autor ens ofereix un conjunt
El dissabte dia 18 d’abril, en la casa de la cultura del Castell de Guadalest, Jordi Davó (llicenciat en història, escriptor i tècnic lingüístic de la Universitat d’Alacant)va fer una xarrada sobre el 25 d’abril. De forma documentada i amena, l’autor va presentar les circumstàncies que desencadenaren la guerra de Successió, el seu desenvolupament i les seues
El diari de Sándor Márai, que fa poc ha publicat Empúries, recull els darrers anys de les activitats de l’escriptor hongarés que es va exiliar als Estats Units. Amb una escriptura diàfana i una claredat mental, així mateix, molt notable, el diari ens presenta un personatge imbuït de saviesa. Márai hi fa un balanç de la seua vida: “Enmig de
En els darrers moments de sol de la vesprada, passegem ran de l’aigua. Pantà de Guadalest. Colors espectaculars, un poc psicodèlics. Els peus trepitjant l’herba ufanosa. El sol en un darrer esfoç d’acaronar les roques i la terra. I, tot al voltant, vibra palpablement. Embriaguesa… Com si tota la saba volgués fer-se tangible. L’aigua estàtica i silenciosa del
En el llibre: Els racons de la memòria,Isabel-Clara Simó fa un repàs d’alguns moments importants i encontres amb persones destacades al llarg de la seua vida. Dividit en quatre capítols, que són quatre espais: Figueres, Barcelona, Alcoi-València i “Enlloc”, el llibre, amb un aire fresc i una agilitat admirable, ens presenta el que han estat les
Norman Manea va nàixer a Bucovina (Romania) on es parlava alemany, jiddisch, ucraïnés, polonés i el mestissatge idiomàtic eslau dels rutens. Als cinc anys, el varen deportar, juntament amb tota la població jueva de Bucovina, a Transdnièster. Una vegada alliberat, va anar un any a l’escola en rus, després va seguir en romanés i els seus pares el varen fer estudiar alemany. Aquesta
Aprofite l’edició de butxaca que s’ha fet de la novel·la de Murakami, El meu amor Sputnic, i me l’engolesc quasi d’un glop. Té una arrencada de cavall, una seguida interessant i un prefinal –i un final- que baixen. Baixen el to, perquè l’obra s’havia enlairat: navegava pels núvols de la genialitat. La història és simple: Sumire, una xicota de vint-i-dos