ROCKVIU

Fotos i cròniques del món del rock, per Xavier Mercadé (Totes les imatges són © Xavier Mercadé / rockviu@yahoo.es)

Un te a la menta

Publicat el 14 de març de 2009 per rockviu

Orquestra Àrab de Barcelona, CaixaFòrum (Barcelona), 14 de març de 2009

Matí de dissabte amb l’Adrià i la M+ a veure i escoltar a l’Orquestra Àrab de Barcelona. Un te a la menta-Músiques del Magrib és un es un espectacle dirigit als més menuts però també una sàbia lliçó d’integració musical i cultural pels més grans.

…
Si voleu veure-ho demà a les 12 del migdia fan la darrera funció. 

Publicat dins de Concerts | Deixa un comentari

Poder asturianu

Publicat el 14 de març de 2009 per rockviu

Esquil y los Mures, sala Humedad Relativa (Barcelona), 28 de maig de 1999

Uns altres il·lustres desconeguts. Aquesta banda asturiana i amb nom en asturià va guanyar un premi, va enregistrar un disc i va desaparèixer del mapa. Això si, al mig van tenir temps de venir a tocar a Barcelona i que el guitarra es posés davant meu a fer uns quants salts en l’enyorada sala Humedad Relativa(*).

El grup no va donar gaire de si, però el senyor de la guitarra si que va lluir una llarga trajectòria a les seves esquenes. Les  sis cordes de Rafa Kas han sonat posteriorment en bandes tan diferents com Desperados, Los Ilegales, La Unión, Electric Playboys, Extremoduro, Nenuco y los Prenatales i amb els crostosos Fe de Ratas.

…/…
(*) Si, també enyorem la Humedad Relativa i la seva programació que apostava per bandes novells, encara que en aquell mateix any 1989 tenien de seguretes a uns veritables fillsdeputa que es dedicaven a inflar la cara a hòsites a qui els hi queia malament. No ho oblidem, mai més hi vaig tornar.

Publicat dins de Jump | Deixa un comentari

Nosaltres no som d’eixe món

Publicat el 8 de març de 2009 per rockviu

Love of Lesbian, sala Salamandra (L’Hospitalet), 7 de març de 2009

“Nosaltres no som d’eixe món” va dir en Sant Balmes als bisos quan va sortir a l’escenari mentre la suor se li anava acumulant dins del seu vestit d’astronauta de peli d’Ed Wood. Porto enganxat des de principis de setmana, escoltant 1999 (no sortirà a la venda fins el proper dia 24 de març)  a tota hora i tot moment en artefactes que comencen per “i” (si: iTunes i iPod) i em veig obligat a dona’ls-hi tota la raó: Love of Lesbian no són d’eixe món.

1999 és un treball d’una bellesa radiant, d’una maduresa exuberant, un disc d’aquells que poden admetre tantes lectures com les lletres de les cançons de Santi Balmes. Love Of Lesbian han facturat un disc que es miri des d’on es miri i s’escolti des d’on s’escolti sorprén a cada acord gràcies sobretot a una acurada producció dirigida per Ricky Falkner. En aquesta ocasió el seny ha guanyat a la rauxa en el cançoner de LOL, ja no es troben gairebé traces de la disbauxa que s’amagava en els dos darrers discos però en les catorzes cançons de 1999 hi trobem un temari homogeni i conceptual d’amors i traïcions, tranqui·llitat i tempestes, cançons superlatives (“Electroplasta”, “Club de fans de John Boy”, “Allí donde soliamos gritar”), homenatges implícits a Antonio Vega (“Cuestiones de familia”) i estadis d’una fragilitat tangible (“1999” o “Incendios de nieve”), assalts a la pista de ball (“Algunas plantas”) i incursions gairebé metàl·liques (“Cuando diga ya”). 1999 no suposa una evolució artística en la carrera de LOL però si que és la millor col·lecció de cançons que han facturat fins la data.

Set list de Love of Lesbian i alguna coseta més

En el concert d’ahir (entrades esgotades, calor tropical i deliri públic) el grup va voler donar igualtat d’oportunitat a cadascún dels tres discos en castellà. La veritat, si l’haguéssin dedicat al 100 % al nou disc, no m’hagués importat. Em vaig quedar amb les ganes d’assaborir com sonarà en directe “Electoplasta”, una de les cançons més grans que han compost.

Publicat dins de Concerts | Deixa un comentari

I a vegades ens en sortim

Publicat el 7 de març de 2009 per rockviu

Manel, sala Salamandra (L’Hospitalet), 6 de març de 2009

Si, ja ho vaig avisar, però ahir vaig poder constatar que Manel han passat de ser un plat de gurmet a ser un àpat per a tots els púbics. Ja no són the next big thing, són una realitat palpable. Els vells temps han quedat enrera i ja no són un secret que corre de boca a orella fent concerts on hi anaven els amics, les nóvies, quatre iniciats, tres convençuts i un parell de freaks. Els Manel són ara un patrimoni popular i els hem d’assumir com a tal.

Ahir al Salamandra es podia veure a grups de jovenetes fent-se fotos amb el mòbil a primera fila del concerts (“fes-la, però que es vegi al grup!”), gent cantant a crit pelat (i desafinat) a la teva orella totes i cadascuna de les cançons, i finsitot fans dels altres grups de la nit dient “doncs, jo no se el que els hi troben a aquests”. Ah, fins i tot vaig trobar-me a un fan de Le Petit Ramon —el molt honorable teloner de Manel— assegurant convençut i segur que la seva actuació havia donar mil voltes a la dels tipus aquests del ukelele.

…/…

Un detall que em va cridad poderosament l’atenció: entre grup i grup, el dj de torn va posar una acurada sel·lecció del més cool de la música catalana contemporània, es a dir, Antònia Font, Mishima, Mazoni i similars. Però en un moment donat va sonar el “Qualsevol nit pot sortir el sol” de Sisa que va ser cantat per gairebé tot el públic amb l’ànima a la gola. No se, però fa un any no m’hagués cregut aquesta escena en una sala com la Salamandra al mig d’un polígon industrial de L’Hospitalet i en un festival anomentat “Let’s festival”. Sembla que, per fi, hi ha actituts que estan canviant.

“I a vegades una tonteria de sobte ens indica que ens sortim. I a vegades una carambola de sobte ens demostra que ens sortim.”

Publicat dins de Concerts | Deixa un comentari