ROCKVIU

Fotos i cròniques del món del rock, per Xavier Mercadé (Totes les imatges són © Xavier Mercadé / rockviu@yahoo.es)

Nosaltres no som d’eixe món

Publicat el 8 de març de 2009 per rockviu

Love of Lesbian, sala Salamandra (L’Hospitalet), 7 de març de 2009

“Nosaltres no som d’eixe món” va dir en Sant Balmes als bisos quan va sortir a l’escenari mentre la suor se li anava acumulant dins del seu vestit d’astronauta de peli d’Ed Wood. Porto enganxat des de principis de setmana, escoltant 1999 (no sortirà a la venda fins el proper dia 24 de març)  a tota hora i tot moment en artefactes que comencen per “i” (si: iTunes i iPod) i em veig obligat a dona’ls-hi tota la raó: Love of Lesbian no són d’eixe món.

1999 és un treball d’una bellesa radiant, d’una maduresa exuberant, un disc d’aquells que poden admetre tantes lectures com les lletres de les cançons de Santi Balmes. Love Of Lesbian han facturat un disc que es miri des d’on es miri i s’escolti des d’on s’escolti sorprén a cada acord gràcies sobretot a una acurada producció dirigida per Ricky Falkner. En aquesta ocasió el seny ha guanyat a la rauxa en el cançoner de LOL, ja no es troben gairebé traces de la disbauxa que s’amagava en els dos darrers discos però en les catorzes cançons de 1999 hi trobem un temari homogeni i conceptual d’amors i traïcions, tranqui·llitat i tempestes, cançons superlatives (“Electroplasta”, “Club de fans de John Boy”, “Allí donde soliamos gritar”), homenatges implícits a Antonio Vega (“Cuestiones de familia”) i estadis d’una fragilitat tangible (“1999” o “Incendios de nieve”), assalts a la pista de ball (“Algunas plantas”) i incursions gairebé metàl·liques (“Cuando diga ya”). 1999 no suposa una evolució artística en la carrera de LOL però si que és la millor col·lecció de cançons que han facturat fins la data.

Set list de Love of Lesbian i alguna coseta més

En el concert d’ahir (entrades esgotades, calor tropical i deliri públic) el grup va voler donar igualtat d’oportunitat a cadascún dels tres discos en castellà. La veritat, si l’haguéssin dedicat al 100 % al nou disc, no m’hagués importat. Em vaig quedar amb les ganes d’assaborir com sonarà en directe “Electoplasta”, una de les cançons més grans que han compost.

Publicat dins de Concerts | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.