DE LA INCOMUNICACIÓ. Per mi A la platja de Chesil, de Ian McEwan, és un llibre trist perquè enraona de la incomunicació humana. Parla de la dificultat d’entendre’s a un nivell profund. Els que hagin llegit Expiació, del mateix autor, ja sabran que estem davant d’un narrador molt poderós, tècnicament impecable, i sinuós. L’inici ja
Es diu sovint que traduir és una traïció a l’obra original. No objectaré res a aquesta idea, però apuntaré d’altres. Traduir és també recrear, interpretar un text que ens ha colpit, una història que ens agradaria haver imaginat a nosaltres. I, sobretot, traduir és també una manera de llegir. Fa molts anys, quan em dedicava
LES FULLES NEOIMPRESSIONISTES DE JORDI LLAVINA Malgrat no ser un gran coneixedor de la història de l’art, en llegir el llibre Ningú ha escombrat les fulles, de Jordi Llavina, he tingut la sensació que em trobava davant d’un quadre perfectament executat. Com si es tractés d’una tela de Georges Seurat, els contes de Jordi Llavina
Us anunciava canvis en aquest bloc de cara al 2009. Fa poc que hem publicat la primera col·laboració d’Andreu Loncà, qui ens anirà oferint els seus comentaris sobre llibres en les pàgines d’El Violinista Celest. Avui ens complau començar una nova secció, “Un cafè amb…”, entrevistes de proximitat a personatges de la nostra cultura… Espero
Potser els lectors del Violinista s’han sorprès perquè no hagi continuat amb el relat o l’anunci dels actes que envolten Els secrets de la reina, però la proliferació em va fer pensar que podia resultar pesat i repetitiu. No obstant això, vull deixar constància d’alguns dels actes que s’han fet darrerament, si més no com
De vegades, i és aquest el cas, la lectura d’un llibre ens pot conduir a una paradoxa. Acabada la pàgina 625 em plantejo que puc fer dos tipus de comentari. Si atenc la meva part més crítica, l’ensorraria; si al plaer que m’ha proporcionat, no puc dir menys que és un llibre atractiu, una novel·la