Aforismes (1918-2008)
15. El fet que no hi hagi res més que un món mental ens priva d’esperança i ens confereix certesa. Franz Kafka (1918)
15a Tot el món pels meus ulls, totes les paraules pel meu silenci… deshabitat, amatent. Ricard Mirabete (2008)
Aforismes (1918-2008)
14. Hom menteix el menys possible només quan menteix el menys possible, no pas quan té la mínima ocasió de mentir. Franz Kafka (1918)
14a Hi ha persones que no menteixen perquè no es produeix l’oportunitat de fer-ho; hi ha persones que no menteixen perquè no contesten les preguntes. Ricard Mirabete (2008)
Aforismes (1918-2008)
13. En la lluita entre el món i tu, posa’t del cantó del món. Franz Kafka (1918)
13a Quan algú es pensa que el món no va gens bé és que no pensa bé, ja que el món és una altra cosa. Ricard Mirabete (2008)
Aforismes (1918-2008)
12. Els amagatalls són innombrables, la salvació és única, però hi ha tantes possibilitats de salvació com amagatalls. Franz Kafka (1918)
12a Un refugi ens permet la conciliació amb el món. Un refugi és una casa, un bosc, un amor. Tret dels amagatalls el món és un desert.
Ricard Mirabete (2008)
Aforismes (1918-2008)
11. Del vertader rival te n’arriba un valor sense límits. Franz Kafka (1918)
11a Si ens trobem davant d’un obstacle és que estem obligats a vèncer-lo ja que sinó no estaríem davant d’un obstacle, estaríem darrere seu i mossegant la pols. Ricard Mirabete (2008)
Aforismes (1918-2008)
10. Una gàbia va sortir a la recerca d’un ocell.
Franz Kafka (1918)
10a Hem comprovat abastament que una paradoxa és l’afirmació que inclou més elements en la definició de qualsevol circumstància de la vida.
Ricard Mirabete (2008)
Aforismes (1918-2008)
9. Diferència de les opinions que poden ser sostingudes per exemple davant d’una poma: l’opinió del nen que ha d’estirar el coll per veure a penes la poma de damunt de la taula, i l’opinió de l’amo de la casa que pren la poma i l’ofereix lliurement al seu comensal. Franz Kafka (1918)
9a Les perspectives, les opinions, vénen determinades pel punt de vista espaciotemporal. Distants en el temps -per la diferència d’edat-, separats en l’espai -per la posició física corresponent a la taula familiar- les opinions entre els pares i el fill poden arribar a ser irreconciliables malgrat el lligam paternofiliar. Ricard Mirabete (2008)
Aforismes (1918-2008)
8. A. està molt envanit, creu haver avançat molt en el camí del bé, ja que, com que sembla que és un objecte cada cop més atractiu, se sent cada vegada més sotmès a temptacions procedents de llocs que fins ara li eren del tot desconeguts. Però l’explicació correcta és una altra: un gran dimoni s’ha instal·lat dins seu, i els més petits, innúmers, s’acosten a servir al gran.
Franz Kafka (1918)
8a Sovint un mateix s’adona que la gent està cada vegada més allunyada del seu espai. Sembla que no s’atreveixin a creuar una línia divisora infranquejable que -el més curiós, certament- és que han parat a mitja alçada amb les seves mans per tal que jo no m’hi pugui comunicar amb tots ells ni arribar a l’altre cantó. Ricard Mirabete (2008)
Aforismes (1918-2008)
7. Una de les temptacions més eficaces del mal és l’exhortació a la lluita. És com la lluita amb les dones que acaba al llit. Franz Kafka (1918)
7a Un dels motius de lluitar per alguna cosa és potser que la passivitat avorreix de mala manera. Per sort hi ha felicitat en lluitar per amor.
Ricard Mirabete (2008)
Aforismes (1918-2008)
6. El moment decisiu de l’evolució humana és perenne. Per això tenen raó els moviments intel·lectuals revolucionaris que reneguen de tot allò anterior, ja que encara no ha passat res. Franz Kafka (1918)
6a És imprescindible creure-ho: fins ara, tot el que ha esdevingut és tan sols un preàmbul del que de manera innocent i quasi juganera vius. Com qui agafa un paper i viu -així, com qui l’estripa. Ricard Mirabete (2008)
Aforismes (1918-2008)
5. D’ençà d’un cert punt ja no hi ha tornada enrere. Cal arribar a aquell punt.
Franz Kafka (1918)
5a Quan s’ha fet un pas decisiu per a la nostra situació cal esmerçar-se a no deixar aquell lloc al descobert.
Ricard Mirabete (2008)
Aforismes (1918-2008)
4. Moltes ombres dels difunts s’esmercen simplement en besar les ones del riu dels morts, perquè aquest riu ve de nosaltres i manté encara el sabor salat dels nostres mars. Llavors el riu s’estremeix de fàstic, pren la direcció oposada i llença els morts de nou a la vida. I ells són feliços, canten himnes d’agraïment i acaronen a l’indignat. Franz Kafka (1918)
4a En veritat són molts els que volen tornar a viure una altra vegada? No n’hi ha hagut prou? La farsa s’allarga inacabable, diríem que fins a ser quelcom indefinit i vague que irremisseblement ens fastigueja, a penes com la claror lletosa de massa matins. Ricard Mirabete (2008)
Aforismes (1918-2008)
3. Hi ha dos pecats humans principals dels quals se’n deriven tots els demés: la impaciència i la negligència. Per la impaciència els expulsaren del Paradís, per la negligència no hi tornen.
Franz Kafka (1918)
3a No hi ha retorn possible; un cop travessada la línia factual no hi ha fet possible que permeti tornar al moment originari. Tota la resta és envoltar un terreny fressat amb malaptesa.
Ricard Mirabete (2008)
Aforismes (1918-2008)
2. Tots els errors humans són fruit de la impaciència, de la interrupció prematura d’allò metòdic, d’un enquistament aparent de la cosa aparent.
Franz Kafka (1918)
2a La perseverança ens acondueix a la consecució d’un resultat encara més i més desastrós; a l’hora de gestionar els nostres actes cal preguntar-nos si és realment urgent dur-ho a terme o si, al contrari, ens convé mirar-ho des d’un altre punt de vista i restar amb el propòsit de pensar-hi encara una mica més.
Ricard Mirabete (2008)
Aforismes (1918- 2008)
1. El camí vertader traspassa per mitjà d’una corda que no està estesa cap a dalt, sinó molt a prop del terra. Sembla feta més per ensopegar que per caminar-hi al damunt. Franz Kafka (1918)
1a Al llarg d’una vida iniciada sense saber com però malgrat tot plegat immediata i irrenunciable, se’ns aboca al damunt un cúmul de circumstàncies atzaroses que podem carregar-nos-les al gep o deixar-les a la vorera on tenim hostatjada la nostra ombra. Ricard Mirabete (2008)