Aforismes (1918-2008)
30. La vida és una distracció permanent que ni tan sols permet de prendre consciència d’allò de què distreu.
Franz Kafka (1918)
30a El que m’expliques de ben segur que seria millor que ho escriguessis; el que dius passa com una exhalació i no deixa pòsits de realitat.
Ricard Mirabete (2008)
Aforismes (1918-2008)
29. Ho va sentir en la templa, com la paret sent la punta del clau que van a introduir-l’hi. És a dir, no ho va sentir. Franz Kafka (1918)
29a Acostumar-se a rebre puntades de peu, punyalades, traïcions. I no per resignació acostumar-s’hi, sinó per fortalesa i indiferència envers aquella patuleia de maleducats. Ricard Mirabete (2008)
Aforismes (1918-2008)
28. En quina indiferència poden caure les persones, en quina profunda convicció d’haver perdut per sempre el bon camí.
Franz Kafka (1918)
28a Un home arriba a les portes dels seus quaranta anys i no la vol travessar perquè ha de recórrer de nou les quaranta passes precedents a aquell moment; rectificar el camí? No, només equivocar-se amb més força.
Ricard Mirabete (2008)
Aforismes (1918-2008)
27. No preguntar t’hauria fet retrocedir, preguntar et duu un oceà endavant.
Franz Kafka (1918)
27a Pots arribar a l’extrem d’una afirmació i aleshores adonar-te que tornes a estar a l’inici d’una resposta.
Ricard Mirabete (2008)
Aforismes (1918-2008)
26. Per poder confessar es menteix. El que un és no pot expressar-se, precisament perquè som allò que som; només es pot comunicar el que un no és, és a dir, la mentida. Franz Kafka (1918)
26a Transcriure un sentiment per mitjà de paraules és sempre una transmissió incompleta, errònia, imprecisa i tan inútil com poètica. Tanmateix transmetre-ho forma part del sentiment que un viu. Ricard Mirabete (2008)
Aforismes (1918-2008)
25. No s’ha de negar a ningú allò que li correspon, i tampoc al món la seva victòria. Franz Kafka (1918)
25a Tots maldem perquè allò que podem arribar a ser sigui, i allò que no reïxi no ens pertanyi; una rosa escapçada és un atemptat, un mal vers.
Ricard Mirabete (2008)
Aforismes (1918-2008)
24. Creure en el progrés no vol dir creure que ja hi ha hagut un progrés. Això no seria una fe. Franz Kafka (1918)
24a L’esperança és una fe reduïda a un interès. La fe és una esperança renovada contínuament. Ricard Mirabete (2008)
Aforismes (1918-2008)
23. És ridícul com t’has guarnit per a aquest món. Franz Kafka (1918)
23a És esplèndid, meravellós i gratificant a l’ombra, el fet de comptar inútils compostos de podridura i estètica en la desfilada postmoderna diària de la capital. Ricard Mirabete (2008)
Aforismes (1918-2008)
22. Tu ets els deures. Cap alumne per enlloc. Franz Kafka (1918)
22a Tot el que havies de fer per l’endemà resta amagat dins la capsa de l’ahir. Com podria obrir-la sense la clau de l’esperança? Ricard Mirabete (2008)
Aforismes (1918-2008)
21. En aquest lloc encara no hi he estat mai: la respiració és diferent, més enlluernadora que el sol, resplendeix vora seu una estrella.
Franz Kafka (1918)
21a Endins d’un paisatge desert hi neix al llunyedar un arbre desmembrat. Alça els braços damunt l’arena com un ofegat, respira a penes pols entre les dents esmorteïdes.
Ricard Mirabete (2008)
Aforismes (1918-2008)
20. De vegades el mal està a la mà com un instrument, encara que no ho sabéssim veure, i si es té la voluntat és possible deixar-lo a un costat sense resistència. Franz Kafka (1918)
20a Un instant abans de cometre una acció negativa hi ha sempre la posibilitat de no fer-ho; tanmateix massa persones irrompen en la precipitació inconscient i no s’aturen. Ricard Mirabete (2008)
Aforismes (1918-2008)
19. Una fe com la fulla de la guillotina: així de pesada, així de lleugera.
Franz Kafka (1918)
19a L’esperit per a molts és sempre com un alè, un respir, però per mi és tan alt i ample com el cos que comanda.
Ricard Mirabete (2008)
Aforismes (1918-2008)
18. Qui només es preocupa pel futur és menys previsor que aquell qui només es preocupa per l’instant, ja que ni tan sols es preocupa per l’instant, sinó només per la seva duració. Franz Kafka (1918)
18a No és ni tan sols un joc, no s’assembla tampoc a un destret perillós, és només una llum encesa a l’altre costat que vol que l’apaguis: l’instant.
Ricard Mirabete (2008)
Aforismes (1918-2008)
17. L’esperit només torna a ser lliure quan deixa de ser una ajuda.
Franz Kafka (1918)
17a L’estat d’ànim suporta moltes vacil·lacions que provenen de l’exterior; l’estat d’ànim es creu només els somnis per ser lliure i ser el cim de l’esperit.
Ricard Mirabete (2008)
Aforismes (1918-2008)
16. L’art s’abstreu de si mateix i se suprimeix a si mateix; el que en veritat és fugida, es fa passar per divagació o fins i tot per atac.
Franz Kafka (1918)
16a L’art ens dóna energia i valor renovat; ens diu que tot és al nostre davant i depèn de la nostra visió. Però ens allunya de la superfície.
Ricard Mirabete (2008)