Miraré d’oblidar-me de Sant Jordi fins l’any que ve. I no trobo millor manera de rematar la festa que fent cas de l’oportú i sempre pertinent Ramon Alcoberro, que des del seu bloc bateja l’intent de viure amb calma una diada que be podria semblar de bojos. El Sant Jordi slow que ens explica Alcoberro té
El Barça no ha fet el ridícul però ha tornat a quedar-se tristament a la porta de l’èxit, com si no s’atrevís a creuar-la. Un empat a zero. D’altra banda, tot i que suposo que encara tenen possibilitats de fer alguna malvestat, em fa l’efecte que l’efecte Manchester ha passat desapercebut en aquesta diada pletòrica
L’Edgar Cantero ha fet el seu pregó de Sant Jordi a l’Ateneu, i no s’hi ha pas posat per poc! Un soci dels de solera em diu que feia anys que no n’escoltava un de tan divertit. Un altre em deia que era una mica com el discurs de Quim Monzó a Franckfurt (ja podeu
Porto els nens a l’escola i a través de la ràdio sento la primera polèmica del dia entre Mascarell i Gabancho a costa dels best-sellers. Poc després, surto del metro a la Plaça de Catalunya a un quart de deu i, tot i que encara hi ha moltes parades que estan a mig montar, la gentada
Pendent de veure si Barcelona resisteix la conjunció Sant Jordi-Manchester, creuo la Rambla des del Viena fins al carrer de la Canuda i una mica més i hi deixo la pell. No sé perquè, les estàtues humanes avui tenen un èxit superior a l’habitual, i les rotllanes que les envolten s’han convertit en una massa
Dimecres al vespre els alumnes del curs d’especialització en polítiques locals de joventut que imparteix l’ACPpJ i jo mateix (em tocava a mi donar-los la pallissa amb una classe) vam tenir el rar privilegi de visitar un equipament públic en construcció per descobrir les interioritats del llarg i complex procés que va des del projecte incipient a l’aixecament
Després d’un mes de no introduir Variacions al meu món particular, i disposant ja d’una mica (tampoc gaire, no creieu) de temps per cultivar l’addicció blocaire, tinc dificultats per trobar el tema de la reentré. I La Vanguardia, guia espiritual d’aquest pais tan carregat d’essències, me l’ofereix en safata. El senyor Akio Hayashiya diu a la