Porto els nens a l’escola i a través de la ràdio sento la primera polèmica del dia entre Mascarell i Gabancho a costa dels best-sellers. Poc després, surto del metro a la Plaça de Catalunya a un quart de deu i, tot i que encara hi ha moltes parades que estan a mig montar, la gentada comença a ser important. Em fixo en una parada especialment concorreguda i m’hi acosto per curiositat, no fos cas que hi hagués alguna novetat editorial que m’hagi passat per alt. No hi veig res de significatiu a banda d’una rossa escultural amb un escot de vertigen i una faldilla minimalista. Be… també forma part de la literatura la recerca de les muses, oi?
Arribo a l’Ateneu i ja tenim exposició Rodoreda, un escenari per a la lectura de la Plaça del Diamant de la tarda i una magnífica terrassa al pati de carruatges per llegir i escoltar literatura. Ja estem venent roses i els primers llibres comencen a desaparèixer. Hi ha bon humor general. Força feina, però bon rotllo. Ara que la cosa encara és tranquila, aprofito per comprar un parell de llibres. Avui regalaré La noia del ball, de Jordi Coca i Només socis, de Ferran Torrent. Desitjo amb ganes descobrir quins llibres m’esperen a mi.
Ara, a quarts d’onze, la Rambla ja és un riu humà. Diversos grups d’escolars circulen en ramat, amb les mestres que malden per no perdre cap marrec. Els guiris, és clar, flipen. Ningú no els havia dit que un simple 23 d’abril en aquest país passava una cosa tan extraordinària. No en veig cap que faci cara d’aficionat al Manchester. Potser és que no saben llegir.
M’acaben de passar un bàner de mostra per penjar al web de l’Ateneu el pregó de Sant Jordi que, d’aquí a un parell d’hores, llegirà l’Edgar Cantero. Ara espero l’arribada del guanyador del Crexells perquè em passi el document. Segur que farà tard, com tots els escriptors dignes d’aquest nom. Em truquen de protocol de la Conselleria de Justícia; Montserrat Tura vindrà a llegir un fragment de La Plaça del Diamant. Ho volen saber tot, de la jornada, és clar. Els explico el que em fa l’efecte que, per a ells, ho és tot: l’horari precís i les personalitats que ens visitaran avui.
Deixo l’ordinador, que el matí es va animant.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!