EL BLOC DE L'ADRIÀ

Estem segurs que això és bo per al nostre poble?.  Entre l’incendi de la màquina de vapor, els pisos al cim de Ca n’Amat, la llar d’avis milionaris i el nou polígon industrial Can Serra, ens hem menjat tot el verd que ens quedava al nord del nostre poble. A canvi de que?

M’he llevat aquest matí i en sortir de casa, m’he topat amb un cartell d´en Zapatero. Que hi fa en Zapatero als carrers de Sant Esteve Sesrovires?.

Com tots sabreu, els diferents partits polítics, presenten diferents llistes a cada una de les províncies. Per exemple, els principals partits polítics tenen els següents representants a Barcelona, en Joan Herrera per Iniciativa, la Dolors Nadal pel PP, Duran i Lleida per CiU, Carme Chacón pel PSC-PSOE i en Joan Ridao per Esquerra. Les cinc persones més fotogèniques i penjades pels carrers barcelonins. Ara be, els partits espanyolistes pensen que els caps de llista de la provincia de Madrid tenen feeling i acaben penjant la seva foto a Catalunya. La foto d´en Zapatero i d´en Rajoy. Dues personalitats que no han fet res per Catalunya. Dues persones que pensen en la centralització i la globalització i així ens va a Catalunya.
Catalunya no vol ser la sucursal de ningú, Catalunya vol ser un país de Primera i l’única via possible per a assolir, és l’autogestió, l’autodeterminació, l’autogovern.
Davant aquesta situació, els que governen a Madrid s’han afanyat a dir la seva. Els socialistes segueixen fent promeses que no compleixen i els del PP, diuen el que pensen i qui na por que fan. Entre uns i altres, no hi ha pam de net. Sense anar més lluny, el fins ara President de Govern Espanyol va prometre que respectaria el que el Parlament de Catalunya escolliria i amb el 90% dels parlamentaris, presentava un Estatut que recollia les demandes d´un poble menyspreat. Doncs aquí el tenim. Un Estatut retallat, signat per aquelles forces polítiques que volen seguir sent una sucursal provinciana i per a més inri, a la taula del Tribunal Constitucional per a declarar-lo nul. O el cas dels Papers de Salamanca, l´incompliment d´una Llei. Els papers segueixen a Salamanca i tot pendents del que resulti després del 9 de Març. Els sociates volen quedar be amb tothom i els del PP ens volen com a terra de conquesta.
Cal posar fí. Ser nosaltres. Dir que volem la Independència, no vol dir que agafem les armes i al carrer. Som gent pacífica i aquesta és la via en la que el poble català hi creu. On és la senyora Carmen Calvo?. On és la Sra. Alvarez?.
El proper dia 9 de Març, la gent gran, els joves, el poble en general. Tots hem d’anar a dir la nostra. A dir que som un poble unit i que volem la nostra Independència.

Cadascú que s’ho prengui com vulgui. Indiferència, riure l’acudit, pena, penita, pena. En fí, el que queda clar és que es fa difícil callar i no dir res.

La senyora Alvarez segueix fent el ridícul més espantós i ara ens ha tornat a tocar a nosaltres. Sabeu que diu?. Que de un sols cop, Catalunya ha passat a tenir tres AVE. L’AVE de Lleida, l’AVE de Tarragona i el de Barcelona. Casi na’. Li hem d’estar agraïts?. Sap que li dic, senyora Álvarez?. Que malgrat tenir tres AVES, encara ens manquen dues. Les més esperades. A VE si se calla. A VE si nos deja tranquilos. Aquests son els dos AVE més esperats. Senyora Álvarez, deixi-ns tranquils !!!!!.

Segons les darreres enquestes que han estat publicades, gairebé el 50% dels joves no tenen previst anar a votar el proper dia 9 de març.

I perquè?. Hi ha algú que es senti afectat?. Estem parlant dels que han de tirar del carro els propers anys. Una franja que va des dels 18 anys fins als 30. Una franja que viu a casa dels pares i el que resulta més trist, no sap quan podrà independitzar-se. Una franja que es veu abocada a viure amb un sou de 1.000 eures.
Doncs ja toca que el poble sàpiga quina és la voluntat i el desig des més joves. Ja toca treballar per a fer un entorn adequat i mesurat a les seves necessitats. Ja toca que els polítics es preocupin dels més joves.
Hem de canviar la política i per a fer-ho, cal tenir-los en compte. Com podem seguir sense un Centre Cívic per a la gent jove. Després de tenir el projecte aprovat des del 2002. Com es pot portar la gent gran d’excursió el dia abans de la campanya electoral municipal i no organitzar ni una sortida a la neu pels joves. Com es pot donar terreny municipal per a la construcció d´una escola privada i els nostres joves han d’anar a Igualada, Martorell o Barcelona. Com es pot dir que es faran pisos per a joves al mig de la muntanya, sense cap mena de recursos i els tenim aturats fins que s’acabin els de renda lliure. Això ens porta a pensar que no hi ha cap força moralque els faci canviar.
Catalunya té un gran valor propi i aquest és el jovent, el que algun dia pot arribar a fer realitat l’autogovern del nostre poble, l’autodeterminació. La d’un estat lliure i propi.  I per a que això sigui un fet, cal mobilitzar-se. Cal sortir al carrer i dir prou. Nosaltres també volem participar!!!!. Donar la nostre paraula !!!!.
Joves, cal anar a votar i fer-ho amb independència. Com podem seguir sota les mans d´un govern com el de Sant Esteve, que ha decidit prohibir la construcció de pisos més petits de 50 m2 de superfície. Apa, pisos grans !!!!. Difícils de pagar !!!!!. Impossibles per a la gent que començar de zèro. Un pis de 100 metres quadrats !!!!!. Cap "sociata" ha pensat en fer dos pisos de 50 metres, no. El que volen fer son pisos grans, amplis. Una hipoteca de 300.000 eures i a correr.
Com podem ser tant dolents a l’hora de pensar en els joves?. Aturar-ho és el vostre deure, escoltar-vos la nostra obligació.

El 36,4 % dels catalans volen un estat federal. El 19,4 %, som més ambiciosos i volem directament un estat independent. Volem passar les comptes a Brusel·les. Sense cap necessitat d’agafar l’AVE que inauguren el proper dimecres dia 20 de febrer. Ja ens ho poden posar barato. 80 eures, anar i tornar. Ja ens poden posar escoles a Madrid on parlaran en català. Ja poden portar a Madrid les oficines centrals de les nostres industries. Que ho intentin tot, que ho intentin. Nosaltres no som d´exe mon. Gairebé el 20 per cent estem per l’autodeterminació i tal com van les coses i els comentaris dels partits espanyols, més val que ens afanyem per què la cosa pinta a pseudodictadura pepera o a et_prenc_elpel.com sociata.

Així que, som-hi !!!. Anem per totes !!!!. 

Cal reclamar la restitució personal i col·lactiva de la veritable memòria històrica del nostre país i d’una vegada per totes, demanar que es faci justicia amb totes les victimes de la dictadura franquista i com diu el mandat parlamentari del Setembre de 2004, anul·lar el Sumaríssim instruit al President de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, i que el va condemnar a mort.

SENTÈNCIA A LLUÍS COMPANYS

En la plaza de Barcelona a catorce de Octubre de mil novecientos cuarenta, reunido el Consejo de Guerra de Oficiales Generales para ver y fallar la presente causa instruida en procedimiento sumarísimo ordinario contra Luis Companys Jover, paisano, oído el Fiscal y Defensor y

RESULTANDO: que el procesado Luis Companys Jover, de 58 años de edad, de estado casado, natural de Tarrós (Lérida) y profesión Abogado, desde su juventud siempre tuvo significación política izquierdista, con cuyo carácter fue elegido diputado varias veces, fundando el Partido de Esquerra Catalana de la que fue Jefe de minoria en las Cortes, proclamando en 1931 y en unión de Macià la República Catalana, llegando después a la presiden cia de la Generalidad desde la que en Octubre de 1934 proclamó el "Estat Català", lo que origina su prisión y condena por el delito de rebelión, pena de la que fue amnistiado en el año 1936, volviendo con tal motivo a ocupar la Presidencia de la Generalidad.

RESULTANDO:Que al producirse el Glorioso Movimiento Nacional, el 17 de julio de 1936, el procesado continuó en dicho cargo de Presidente de la Generalidad, oponiéndose decididamente al triunfo del Alzamiento a cuyo fin celebró reuniones en las Consejerias de la Generalidad de las que salió acordado el reparto de las armas que con profusión se hizo a los elementos frente-populistas para oponerse al Ejército Nacional, dirigiendo numerosas alocuciones alentadoras de la resistencia a la Causa Nacional y encauzando desde la propia Generalidad la lucha animada por medio de órdenes que transmitió a las fuerzas dependientes de su gobierno.

RESULTANDO: Que el procesado no puso remedio para reprimir los desórdenes, crímenes, asesinatos, robos, saqueos y depredaciones de toda clase, a que los elementos izquierdistas de dedicaron y que no sólo los toteró sino que con actuación más bien fueron favorecidos y alentados

. RESULTANDO: Que el procesado presidiendo el Gobierno de la Generalidad legisló ampliamente en toda clase de materias, inspirándose siempre en el afán de conseguir el triunfo de las izquierdas, llegando en este órden a incluso asumir facultades que nunca le correspondieron, organizando milicias armadas, con nombramientos expresos de Jefes militares, organización de la Industria de guerra, declaración de Plaza bloqueada de la de Barcelona, creación de Tribunales Populares, con distribuciones y nombramientos de funcionarios judiciales en consonancia con sus ideas políticas, organizando las patrullas de control a las que dispensó tal protección, no obstante los crímenes que cometían, que incluso hizo pasar, a su disolución, muchos de sus componentes al Cuerpo de Mozos de Escuadra, mantuvo inteligencia con organizaciones extranjeras favorecedoras de la rebeldia y finalmente dispuso incautaciones e intervenciones de bienes y bancarias.

RESULTANDO: Que huido a Francia el procesado, ante el avance de nuestras fuerzas, en dicha nación vecina continuó usando el título de Presidente de la Generalidad, haciendo propaganda de todas calses y manteniendo relaciones políticas con otros huidos con el fin de entorpecer al Gobierno Nacional. ECHOS PROVADOS Vistos los autos siendo Vocal Ponente el Auditor de Brigada, don Adriano Coronel Velázquez.

CONSIDERANDO: Que asumido el poder legítimo del Estado por las Autoridades Militares que a partir del 17 de julio de 1936 se alzaron en cumplimiento de la misión atribuida al Ejército en su Ley constitutiva de deender la Patria contra enemigos tanto exteriores como interiores, que significaban los partidos y el llamado gobierno del Frente Popular, y que surgido así el Nuevo Estafo, la oposición armada contra el mismo origina la rebelión definida en el artículo 237 del Código de Justícia Militar.

CONSIDERANDO: Que del expresado delito es responsable en concepto de autor el procesado porque los hechos que la Sentencia declara, ponen de manifiesto que los realizó en notoria compenetración ideológica con los propósitos perseguidos en la rebelión y para la consecución de los fines de ella por lo que incurrió en la responsabilidad que determina el citado artículo 237 en relación con el nº 2 del 238 del expresado Código de Justícia Militar

. CONSIDERANDO: Que concurren en este caso, además de la destacada personalidad del procesado por el cargo que desempeñó, las circunstancias agravantes de trascendencia del delito y el daño causado con relación al servicio a los intereses del Estado y a los particulares a que se refiere el artículo 173 del Cófigo Castrense. CONSIRERANDO: Que toda persona criminalmente responsable de un delitp o falta lo es también civilmente, VISTOS los artículos citados y los demás de general aplicación, así como el número 2 del Grupo 1º del anexo a la orden de 25 de enero de 1940 (B.O. número 26) y Ley de Responsabilidades Políticas de 9 de febrero de 1939.

FALLAMOS, que debemos condenar y condenamos al ex-Presidente del disuelto Gobierno de la Generalidad catalana, Luis Companys Jover, como responsable en concepto de autor por adhesión del expresado delito de rebelión militar, a la pena de Muerte con accesorion legales caso de indulto y expresa reserva de la acción civil o responsabilidad de igual clase en cuantía undetermonada. Lo que por esta nuestra sentencia juzgando, pronunciamos, mandamos y firmamos Manuel González, Federico García Rivera, Fernando Giménez Sáenz, Rafael Latorre, Gonzalo Calvo, José Irigoyen y Adriano Velázquez.

El Partit Socialista ha presentat i aprovat una modificació "Puntual" del Pla d´Ordenació Municipal. Un POUM que hores d’ara es presenta obsolet i desfasat.

Davant la necessitat de fer un POUM modern, que tracti els problemes d´un creixement desordenat i d´una mobilitat urbana ajustada a la realitat, els socialistes sesrovirencs decideixen fer modificacions puntuals del Pla actual i vigent, que data del 17 d’Octubre del 90.  Un POUM de fa diset anys, de quan l’Avinguda Montserrat encara eren vinyes i el Camí de Can Serra era un simple camí rural. Doncs be, no hi ha cap mena de voluntat política. No hi ha cap voluntat de fer les coses be i davant la demanda general, es justifiquen amb conveniències interessades. Modificacions puntuals que han estat publicades en diferents mitjans de comunicació com a un gran invent. Aquest és el cas de les Normes Urbanístiques i les condicions d’ordenació i d’edificació que plasmen en el seu articulat. i on ressalta el fet que prohibeixen construir habitatges amb una superfície inferior als 50 metres quadrats !!!!!!.
Del preu no diuen res, tant sols dels metres. Possiblement, en una política veritablement social, es podria acompanyar un articulat on es parli dels metres mínims i del preu màxim. Un articulat on es parli del preu màxim del metre quadrat. Doncs no. Tant sols volen fer pisos grans, que deixen de costat els famosos pisos que presentaven els seus cosins germans de Madrid. Res de fer vivenda de Protecció oficial, aquí el que es vol és fer una mena de Sant Cugat.
Jo, que vinc d´una barriada treballadora. On la mitjana dels pisos eren els 50 metres quadrats justets. El dels meus pares feia 48 m2, era un quart d’alçada i no tenia ascensor. Tres habitacions, on viviem cinc persones. Però amb els socialistes sesrovirencs això és impensable. Volen pisos de 400.000 eurus, això si, l’acabat pot ser de totxo, obra vista, color clar o d’arrebossat de la gama terrosa i ocre. No cal utilitzar metalls preciosos i disseny. Un gran avanç.  

Ells diuen ‘perro viejo’ i ‘mosquita muerta’,  allà on nosaltres diem: ‘gat vell’ i ‘gata maula’.  

La sort màxima de la rifa és un masculí ‘el gordo’, allà,  i un femení, ‘la grossa’, aquí.

De la dona de Sant Josep els espanyols  destaquen que sigui ‘Virgen’ i nosaltres que sigui ‘Mare (de Déu)’

Ells paguen ‘impuestos’, que ve d”imponer’,  i nosaltres ‘contribucions’ que ve de ‘contribuir’.

Els espanyols desvergonyits ho són del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que són uns sinvergüenzas’,  mentre que els corresponents catalans són, només, uns ‘poca-vergonyes’.
     
Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen ‘madera’ quan nosaltres toquem ‘ferro’.
     
Allà celebren cada any les ‘Navidades’ mentre que aquí amb un sol ‘Nadal’ anual ja en tenim prou, com en tenim prou també amb un ‘bon dia’  i una ‘bona nit’ cada vint-i-quatre hores,  enfront dels seus, múltiples buenos días’ i ‘buenas noches’ diaris.
     
Dels ous de gallina que no són blancs, ells en diuen ‘morenos’ i nosaltres ‘rossos’, colors que s’oposen habitualment si parlem, per exemple,  dels cabells de les  persones.
     
Dels genitals femenins, allà en diuen vulgarment ‘almeja’ i aquí ‘figa’,  mots que designen dues realitats tan diferents com és  un mol·lusc salat, aspre, dur, grisenc i difícil d’obrir, en un cas,  i, en l’altre, un fruit dolç, sucós, tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil.
     
Mentre ells ‘hablan’ aquí ‘enraonem’,  és a dir, fem anar la raó, sense èxit, tanmateix.
     
Allà per ensenyar alguna cosa a algú ‘adiestran’ i aquí  ‘ensinistrem’. Més enllà dels conceptes polítics actuals, els uns basen l’ensenyament sobre la ‘destra’ (dreta) i els altres sobre la sinistra'(esquerra).
     
Tota una concepció del món, doncs, s’endevina rere cada mot d’una llengua,  perquè la llengua és l’expressió d’un comportament col·lectiu, d’una psicologia nacional, diferent, no pas millor o pitjor que altres.
     
No es tracta, en conseqüència, de traduir només, sinó d’entendre.
     
Per això, tots els qui han canviat de llengua a casa, al carrer,  al treball, no únicament canvien de llengua. També canvien de punt de vista.
     
És important fer córrer aquest missatge perquè siguem conscients de què tenim i de què gaudim: l’idioma d’una nació.

Amb els representants polítics – dels partits espanyolistes – fent campanya per territori català, aquests darrers dies els hem vist i escoltat de tots els colors. Doncs be, quina mala sort que tenim els catalans !!!!. La presidenta de Madrid es perd, agafa l’AVE equivocat i apareix enmig d´un míting pepero a Lleida. I de sobte, es posa a pensar i pensar. Zaaasss. Ja ho tinc !!!. Ni el xiquito la diria més bona. Aniré, i diré que vull obrir una nova escola a Madrid on la llengua vehicular serà el català. Sona bé?. Que bona que soc !!!!!.
I un be negre !!!!. Ara resulta que els peperos volen imposar com a llengua vehicular, a les escoles de Catalunya, el castellà. Mentre, la molt honorable presidenta de Madrid, "la Esperanza es la última que se pierde", vol fer una escola catalana a Madrid i ja li ha buscat un nom. Escola Tarradellas. La de les pizzes i la llonganissa?. No, no. La del ex-president de la Generalitat.
Però, però, és possible?. Que ha vingut a Catalunya a riure de nosaltres?. Imagineu-vos el vostre fill català, agafant l’AVE cada matí, per anar a estudiar a Madrid en català, perquè a Catalunya ens han imposat com a llengua, el castellà. I això perquè?. Noves formes de rendibilitzar un mitjà de transport que es presenta deficitari?.  Això que vol dir?. Que hem de ser una mica més solidaris i agafar l’AVE per a portar els nostres fills a l’escola de Getafe o Alcobendas?.
Qualsevol dia ens diuen que volen portar la Sagrada Familia al Parque del Retiro, per motius de seguretat. No sigui que amb tot això dels túnels de l’eixample, acabi el temple al mig de les vies. 
Gràcies, Esperanza. Però un altre dia, quan vulgui sortí de casa, agafi l’AVE en altre direcció. Deixins tranquils !!!!. 

Els nostres pares es van fer famosos pel 600 i el 850. Si es compleixen els pronòstics i les promeses, nosaltres passarem a l’història com els del 400.

Las hem vist de tots els colors i els socialistes son especialistes en decorar l’univers amb l’Arc de Sant Martí. A Sant Esteve Sesrovires, els socialistes porten els avis d’excursió des de fa anys, des de fa un parell paguen una subvenció pels llibres de text i els que governen a Madrid, prometen una paga de 400 eurus al mes de Juny. El dia vint-i-quatre de Juny?. I que farem amb els 400?.

 Tindrà raó?. Fa dies que em fa mal a la zona del taló de la cama esquerra. Al principi pensava que havia estat un mal gest, fins i tot vaig arribar a pensar que podia estar l’àcid úric. Però em vaig dir, no pot ser Adrià, t’has d’aprimar. Entre les vacances als Estats Units, l’estrés de la feina, la Coca-Cola i els entrepans de pernil, tornava a portar damunt un important remolc. Així que, entre el pes, i després de llegir escrits de que ens tindrem que cordar el cinturó, vaig dir…. Vinga som-hi. Tornem a fer una mica de bondat. Així que, desde fa tres setmanes m’he posat a règim altre cop.
El que no em podia imaginar és que per molt règim que faci, la pupa no marxarà. Sra tinent d’alcalde, m’ho podia haver dit abans !!!. M’hauria estalviat els diners de l’endocrí !!!. I dic jo. De bon rotllo. Que puc fer?. Ha quedat clar que els socialistes sesrovirencs son els culpables de la meva pupa. És això?. Tots els socialistes o tant sols alguns?. Com ho fem senyora de l’alcalde?. Hi ha algun remei cassola?. Escolti, senyora. Jo soc un bon tiu i no volia fer-la enfadà. Perdoni si s’ha molestat. Que em podrà treure el "mal fario". A la Calaixera no ho he vist, però … Que fan curset de budú?. Vinga, senyora de l’alcalde….. tregui l’agulla del taló. Em portaré be.

Segons la llei 9/2003, de 13 de juny, els compromisos específics per a la millora de la mobilitat de la Llei d’Urbanisme son d’obligat compliment a tots els municipals catalans amb més de 50.000 habitants. Malgrat això, recomanen que es tingui en compte arreu.

Les tendències municipals caminen de forma espontània en direcció contraria al que diu el sentit comú. Sant Esteve Sesrovires És una clara mostra de l’ús sistemàtic del vehicle privat. Temps, salut, seguretat i qualitat ambiental són els factors directament en risc per aquesta desmesurada mobilitat. Davant els quals, cal posar ordre, innovar i crear eines que ajudin a fer una bona gestió global i local de la mobilitat.
Cal un compromís sense perós. I abans d’endegar un projecte urbanístic, serà necessari haver mesurat quines seran les necessitats adequades per a que la mobilitat urbana surti el menys afectada.
Crear fórmules per a que els impactes negatius es minimitzin. Clar exponent de la manca de previsió municipal és la sesrovirenca. Per exemple. Tenim en marxa innumerables casos negatius. Una residència per a la gent gran allunyada del centre urbà. Un nou polígon industrial incomunicat. Una escola pública fora del centre urbà i mancada de transport públic correctament messurat. Pisos a Migdia de Ca n’Amat sense recursos bàsics i altrament incomunicats. Masses projectes que posin en risc el que fins fa quatre anys era un indret summament protegit. L’indret de Sant Esteve Sesrovires.
No cal anar massa lluny en el que diu la Guia sobre els Plans de Mobilitat. Si algun membre del Govern Municipal ho hagués fet i aplicat, segur que no estaríem parlant d’aquests projectes faraònics.
Pròpiament, a l’apartat A del document diu: "La competitivitat del sistema està totalment vinculat a l’existència d’un sistema de transport eficient. Per aquest motiu, és indispensable que els treballadors tinguin accés als seus centres de treball amb la menor incertesa possible i en unes condicions de seguretat acceptables.
Queda clar que Sant Esteve té una manca important de corredors viaris i tot el trasllat intern i de pas, es veu obligat a fer-ho a través i mai al voltant, la qual cosa provoca un increment notable del temps exigit en els desplaçaments, un augment considerable del risc d’accident pel que fa a la pròpia seguretat veïnal, un deteriorament de la qualitat de vida, una exclussió per manca d’accessibilitat als polígons industrials dels sectors socials que no tenen transport propi i el que és pitjor, l’excés de producció de transports motoritzats que produeixen emissions gasoses i sonores que son nocives per a la salut de tots els sesrovirencs.
Per tot plegat, Sant Esteve Sesrovires esdevé un important nucli de pas i ara més que mai, es fa necessari un Pla Director de Mobilitat Municipal.

Volia escriure’t i no sabia per on començar. Volia escriure’t i saber del que ha estat i s´ha fet, d’aquell jovial Joan Enric del Poble Nou. I tu, que ho saps?. Que s´ha fet d’aquell Joan Enric?. D’aquell capellà català.

He escoltat la teva veu i no entenc perquè refermes les paraules dels teus cosins germans. O sou germans?. O cunyats?. Bé, no ho sé. Que sou exactament?. Tu també vols que la llengua vehicular de Catalunya sigui el castellà?. De debò?. Per cert, Joan Enric. Tu també escoltes la Cope?. Et retenen quelcom del sou per a pagar entre tots la nómina del Losantos?. Renoi, Joan Enric. Que s’ha fet d’aquell Joan Enric?.  I el Dyane 6. Encara tens el Dyane 6?.
I escolta, Joan Enric. Entre tu i jo. Tu sabies que el Jose Mari havia estat a Suïssa per a petar la xerrada amb un grup d’etarres?. Quines coses que te la vida. Oi?. Un "tiu" va a Perpinyà i li diuen de tot i altres van a Suïssa i no passa res. I a Les Açores?. Tu votaries un partit que defenses la guerra?. 

Per cert, He lleguit a viquipèdia que ets un religiós català. Abans ho eres. I ara?. Encara ho ets?.

Segurament tot be donat per una manca sistemàtica de notorietat i en veure que, cada dia perden més i més fidels però això no justifica que en el segle XXI pretenguin tindra el mateix poder mediàtic que tenien quan manaven tant o més que el propi Caudillo que ells mateixos defensaven com a propi.
Com a qualsevol sermó de cap de setmana, els bisbes espanyols s´han aixecat en armes contra el que es podria considerar període democràtic. La dimensió moral de la vida, les injustícies de les lleis, l´homosexualitat, el diàleg, etc. Tot ho critiquen de forma ferotge i en virtut de sentir-se en boca de Deu. Del seu Deu. Portadors d´un estàndard carrincló, passat de moda i amb clars síntomes dictatorials.
L´esglesia ha perdut el rumb i navega sense timó, a l’ampar de la seva pròpia immoralitat política.