eSTIC EN UN ESTAT D’EMOCIO INTENSA. aHIR, AL fESTIVAL DE pOESIA, ELS MEUS POEMES ARRIBAREN EN MALTES I CATALA AL PUBLIC. qUINA GRACIA QUE LES DICCIONS SIGUIN TAN COMUNICATIVES! hO SE, EMPERO SEMPRE EM SORPREN (I EM FA POR QUE NO ARRIBI AQUESTA ELECTRICITAT!) AVUI VINT QUADRES DE CARAVAGGIO I TRENTA DE LA SEVA ESCOLA
dARER DIA DE TRADUCCIONS A wARDIJA sOM A vELETTA VAIG A UNA CORCERT DELS ZIZZOU QUE ENJS ACOMPANYARAN AL FESTIVAL DE POESIA FA UNA CALORADA AIXO ES UN LLOC PLE DE VIDA POETICA
Som a un ciber a prop del cinema on es projectara El Mar d’Agusti Villaronga. Es una bona forma de celebrar el deu aniversari de la mort de Blai Bonet que sembla que, ara per ara, no recorda ningu. Tenc ganes de veure les reaccions dels maltesos. Al final hi haura col.loqui. He passat un guster
agraesc a l’institut ramon lllull aquesta estada tan productiva: avui m’han traduit, Semira Negronouche, una poeta algeriana, al frances, deu poemes de Com passes d’ocell a l’aire.El meu capet ha traduit dos llargs poemes de Samira al catala.fa un vent fort.el paisatge de Wadija es net i bellissim. Antoine Cassar, un maltes, ha comencat a
CAL RECICLAR A LES TOTES Tenc quaranta-set anys i tres fills: la major, Aina Maria, en té vint; el mitjà, Jordi, setze, i el petit, Manuel, catorze. Nom Bernat Salines i estic casat fa vint-i-cinc anys amb Isabel Suau. Ella és professora d?anglès en un centre d?idiomes i jo faig feina a una
m’ha despert una tempesta DE CAL DEU: trons. llamps i tots els espants. He tancat els finestrals que peguen damunt un petit port Sant Pau sur-mer.Hi havia unes cortines d’aigua, uns cortinatges que no deixaven veure els llumets de les barques.Quan m’he aixecat encara plovia.Traduesc com a boix: Samira, Ipek i Valerio.La pel.licula El mar
ESTIC A UN CIBERaixo es com s’Arenal el teclat es maltespens en El Corto els meus companys del seminari de traduccio son enrotllats ja se perque hi ha tanta de gent (400000) en una illa com Eivissaescriure sense ACCENTS M’AGRADAfa una calor africana: trenta cinc graus de sensacio termica me’n vaig a sopar amb una
torn a dir meravelles de la tardor que acaba de començar amb una justícia perfecta,aquests cels tan grisos, plens d’una cartilla de grisos que he d’estudiar,aquesta claror sobre la botànica (les fulles cremades de les troanes reverdeixen, els lledoners acopats s’obren, les heures s’enravanen, el gessamí s’umpl de flors, els arbres ampolla fremeixen, etc) i
quin guster aquestes primeres pluges de pre-tardor!nedava i amb dutxava alhora, quina alegria!avui tenc dos aniversaris, quin fester de vida social!avui The Independent deixa de puta mare dos amic i col·legues Quim Monzó i Jordi Coca i diu que la literatura catalana a Frankfurt anirà beníssim, això és també, tan bé, euforitzant!la claror i l’olor
LLEGIR L?ESTIU Com començar un tractat domèstic de la lectura estiuenca? Des d?un bon principi puc sentir una veu, que em vol sanar tot el rotllo, que diu imperativa: Les estacions no tenen res a veure amb la lectura. Mentida!, crid indignat davant tant de dogmatisme. Qui no recorda les lectures de les vacacions d?estiu?
MALLORCA SEMBLA ALEGRE, PERÒ HI HA INFERN Va ser, exactament, quan tu, Joana Aguilar, dona meva de fa tres anys, em digueres a l?orella amb un xiuxiueig: Aquesta manifestació contra Son Espases fa olor d?ingenuïtat, i la ingenuïtat a partir dels trenta cau dins el ridícul, aquí, just en acabar la teva frase, les ninetes
Oximoron: a la foto de la magnífica crònica de Montse Serra ja no hi surt: ha! ha! ha! ha! Vanitat de vanitats! He passat gust de saludar i dinar amb el meu editor i un parell d’escriptors amics. He passat gust de conèixer dos escriptors ?E. M. i A. S.? que m’agraden molt i no
No cal acostumar-se a la tendresa. Les ferides cicatritzen els records. No passis pena. Aquesta solució és impossible. Passa, escolta, espera. Les eumènides no han vengut avui. Mala sort! Qui ho havia de dir! El que no passa en una vida passa en un instant. Li digueres que rebentaria. No et va voler escoltar. Les
Aquell personatge ho tenia tot: ironia, insolència, gust del llibertinatge, intel·ligència extrema, humor, elegància, lucidesa sense pietat, confiança, fragilitat. Aquell personatge assegut en una terrassa sur-mer contemplava la posta de sol mentre bevia un campari amb gel. Aquell personatge pensava en la fi d’un món.
Basten cinc-cents justos per salvar la Real? Ahir horabaixa, davant el Consolat del Mar,hi havia tones d’esperança. Ingenuïtat? Desig? Optimisme? Bones intencions? Basten cinc-cents justos per salvar la Real?