17 de setembre de 2007
Sense categoria
6 comentaris

FRAGMENTS DEL DIARI D’UNA ORADA

No cal acostumar-se a la tendresa. Les ferides cicatritzen els records. No passis pena. Aquesta solució és impossible. Passa, escolta, espera. Les eumènides no han vengut avui. Mala sort! Qui ho havia de dir! El que no passa en una vida passa en un instant. Li digueres que rebentaria. No et va voler escoltar. Les hores eren mortes, com en un conte rus que t’havia agradat molt. Foren feliços? Això ja no es demana. Fuig, fuig! Vendran els bàrbars i et trobaran en aquesta cova davant mar amb una figuera coll de dama i una cabra com a fonts d’alimentació. I els raïms? Aquests pàmpols no deixen veure la teva fesomia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!